Sortir de la presó després de complir condemna no sempre és una “font d’alegria”, sinó que pot suposar “un risc molt gran de tornar a caure en les raons per les quals s’ha complert una pena de presó”. Aquestes reflexions són del professor jubilat i voluntari de presons de Justícia i Pau Xavier Badia. Sobre la base de la seva àmplia experiència, Xavier Badia explica a EL TRIANGLE que “la llibertat pot ser un vertigen per a alguna gent que surt de la presó i una font de sofriment”, perquè ni tenen pis, ni feina ni xarxa social per afrontar la reinserció.
Tot i que admet que el departament de Justícia de la Generalitat s’ha començat a prendre seriosament la situació dels presos quan han de sortir dels centres penitenciaris, encara “falten molts més recursos i més atenció”. Per Badia, les persones que haurien de rebre més recursos són aquelles que “són més conflictives; amb problemes de salut mental o addiccions; amb poca acceptació al règim disciplinari; els que no han sortit ni han tingut permisos i que tenen més risc de tornar a delinquir”.
Aquests perfils, segons el voluntari de presons de Justícia i Pau, “tot i ser els que necessiten més atenció, els han deixat per inútils”. I són les entitats que treballen en aquest sector les que intenten preservar els drets de tots els interns, “no només dels que tenen diners”, com diu Badia, i que cal acompanyar perquè facin el trànsit cap a una vida digna: amb pis, feina i una xarxa de relacions socials que els protegeixi de tornar a delinquir.
Un dels grans dèficits actuals és la manca d’allotjament per a les persones que surten de la presó sense recursos. Segons un estudi sobre la relació entre l’estada als centres penitenciaris i la vivència de situacions de sensellarisme a Catalunya de Julià Tudó, en col·laboració amb la Fundació Arrels, es pot estimar que existeixen places residencials específiques per a aproximadament només el 2% del total de baixes penitenciàries anuals.
Entre les entitats que gestionen aquests pisos licitats pel Departament de Justícia de la Generalitat, hi ha la Fundació Sant Antoni Abat. Aquesta entitat especialitzada en allotjaments temporals disposa de dos pisos per a persones que han complert condemna, i un pis per a presos que tenen permisos, un grau educatiu o bé un tercer grau. Tenen un altre allotjament a punt de posar-se en marxa que consistirà en una unitat dependent, que permetrà a presos que encara estan complint condemna i disposen d’un tercer grau poder anar a treballar o estar amb la família al matí i només anar a aquest recurs al vespre per anar a dormir i comptar amb seguiment professional.
En declaracions a EL TRIANGLE, la responsable de serveis de la Fundació Sant Antoni Abat, Alba Aguilar, admet que “tenim més derivacions que places”, perquè hi ha “molta manca de places per a la llibertat definitiva”. Per això, l’equip professional valora cada cas que els deriva la Generalitat, elabora el pla de treball i busca el perfil que més encaixi en cada pis, on conviuen diferents usuaris. L’estada prevista és de tres mesos com a recurs pont, però hi ha casos que poden necessitar més temps, com és el cas de persones sense la documentació en regla que no poden accedir a feines ordinàries o bé persones amb problemes de salut.
El principal perfil són homes de més de 40 anys, i en general, hi ha molt poques dones. Una de les entitats que està especialitzada en l’acompanyament de dones que han sortit de la presó és la Fundació Ared. De fet, l’entitat va néixer fa 30 anys fruit d’una iniciativa de quatre dones privades de llibertat i una professora de confecció de la presó de dones de Wad-Ras, que, preocupades per la llibertat definitiva, van impulsar una escola taller per facilitar la seva integració sociolaboral després de complir condemna.
Des d’aleshores, la Fundació Ared “té les portes obertes a dones en situació de privació de llibertat i ofereix els seus recursos, com és el cas dels tallers de confecció anomenats Puntades de Llibertat”, com explica a EL TRIANGLE Raquel Gil, directora d’acció social i relacions institucionals. Gràcies a la formació en confecció, les dones del programa “poden accedir a una feina de qualitat, disposar d’una vida normalitzada i ser ciutadanes de ple dret”.
Carola Montes és una de les dones que ha rebut la formació de la Fundació Ared després del seu pas per la presó de Brians, i defineix “com un canvi radical” el seu itinerari ocupacional. “Mai havia utilitzat les màquines industrials del taller, i ara confio en mi, i sé que si vull, puc”. Mitjançant l’empresa d’inserció Salta, creada per Ared, les dones “poden començar el seu itinerari laboral en una empresa nostra, amb un afegit d’acompanyament socioeducatiu”, com detalla la directora. Així les dones tenen una primera porta al món laboral en un espai segur, i quan estan preparades, les prospectores laborals les ajuden a evolucionar cap a una empresa ordinària on completar la seva reinserció. Sense recursos i suports com aquests, es redueixen molt les opcions de refer la vida després del pas per la presó.
*Pots llegir l’article sencer al número 1570 de l’edició en paper d’El Triangle.
