El president de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC), Josep Maria Solanellas, es mostra especialment preocupat, en declaracions a EL TRIANGLE, per l’impacte del sistema de subvencions que la Generalitat està aplicant al sector des de fa dos anys. L’origen de la problemàtica és el Reial decret 818/2021, que regula els programes comuns d’activació per a l’ocupació del Sistema Nacional d’Ocupació i que, a la vegada, actualitza la normativa en matèria de programes comuns de polítiques actives d’ocupació. Arran d’aquesta normativa estatal, la Generalitat va decidir actualitzar les bases reguladores de les subvencions a Catalunya, i en el cas dels centres especials de treball (CET) hi va introduir nous criteris i condicions.
Per Josep Maria Solanellas, el sector de la discapacitat vol “aconseguir tornar a facilitar el sistema de subvencions que fins fa dos anys teníem i que s’ha enrevessat molt”. En concret, Solanellas destaca que “durant molts anys Catalunya era el mirall de totes les comunitats autònomes, perquè els CET presentaven la petició de subvenció cada mes i sabien que en un termini de seixanta dies es cobrava. Ningú ho feia a les altres comunitats, i fins i tot en algunes es trigava un any i mig a cobrar la sol·licitud que havien demanat de la subvenció del salari mínim interprofessional per als CET. Catalunya ho ha variat fins al punt que avui es fa una petició a principis d’any, però és fictícia, perquè no saps quants treballadors tindràs, per exemple, el mes de juny, ja que som empreses dinàmiques i oferim serveis que poden tenir puntes de contractació, i no fem activitat plana durant tot l’any”. Un exemple seria un CET que gestiona les zones blaves a la Costa Brava i que té puntes de contractació de persones amb discapacitat en determinats mesos del servei. Segons Solanellas, fer una predicció de necessitats de contractació a principis d’any per tot el període “és molt complicat, i la demanda no s’ajusta a la realitat”. Pel sector, la variació de les ordres de bases de les subvencions “ha traspassat línies vermelles”, i per això hi ha “descontentament”.
Amb la voluntat de fer front a la situació actual, la Federació ha convocat un Fòrum CET aquest mes de març sota el títol “Present i futur dels centres especials de treball i del sistema de subvencions”. El ponent que ha d’afrontar el repte és Juli Silvestre i Martínez, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.
En declaracions a EL TRIANGLE, Javier de Oña, subdirector general de la Fundació Integralia DKV i un dels vicepresidents de la FECETC, cita un dels canvis que estableixen les noves bases reguladores a Catalunya i que condiciona els CET: “Ens obliguen a fer un mínim de trànsit quan potser les persones no tenen prou formació o no hi ha opcions per anar a l’empresa ordinària. Han canviat la manera d’exigir una sèrie de paràmetres que abans no es feien, i s’ha fet de forma unilateral per part de la Generalitat”. Un altre aspecte a destacar, segons Javier de Oña, és que els CET catalans “estan en desigualtat de condicions amb els de la resta d’Espanya” perquè hi ha un seguit d’ajuts previstos al Reial decret que no s’apliquen a Catalunya.
A causa d’aquestes condicions diferents, “hi ha CETs amb molts problemes de tresoreria perquè han de pagar més; cobren a 60 o 90 dies; les subvencions arriben tard i malament, i això crea molta preocupació a tot el sector”.
Els CET s’enfronten a un altre repte provocat per l’impacte de l’increment del salari mínim interprofessional (SMI), ja que s’ha doblat des del 2019. “No podem renunciar a la millora salarial i a sous més dignes, això és clar”, diu Josep Maria Solanellas. El problema és que als CET el cost de la mà d’obra és el màxim, perquè es requereixen serveis de recursos humans que facin acompanyament i donin suport a les persones amb discapacitat. Seria el cas d’una dona amb una patologia degenerativa sobrevinguda que ha de reinventar-se laboralment i, per tant, necessita formació i suport per afrontar un nou repte laboral amb el suport d’un CET. De fet, les aportacions públiques ajuden a fer front a aquest sobrecost dels recursos humans, que no existeix en el mercat laboral.
Atès el sobrecost laboral dels CET i que la majoria ofereixen serveis a empreses que es cobren per hores, la repercussió de l’alça de l’SMI no es pot aplicar als clients, sinó que “l’està afrontant el sector”, com diu la Federació. “Un client t’accepta com a màxim l’IPC”, i per tant “ara acumulem un dèficit i una gran tensió en el sector”.
A diferència d’altres CET, la Fundació Integralia DKV ha patit menys l’impacte de la pujada de l’SMI perquè els seus sous ja són superiors a aquest mínim, perquè s’adeqüen a l’activitat que es presta. Actualment, Integralia DKV ofereix diferents línies de treball, que no se centren en serveis més manuals, com ara manufactura o jardineria, com passa en altres CET. Les persones amb discapacitat que entren a treballar a Integralia DKV poden estar al contact center d’atenció al client per diferents empreses, en especial del sector sanitari, o bé en una unitat que analitza l’accessibilitat d’aplicacions per a persones amb discapacitat. Una altra línia és el servei de consultoria per ajudar les empreses a complir la llei de discapacitat, que fixa que les empreses de 50 treballadors o més han de comptar, com a mínim, amb un 2% de persones amb discapacitat. La sensibilització i el foment del llenguatge inclusiu és una altra de les funcions de la Fundació per fer que més empreses tinguin a la plantilla persones amb discapacitat o busquin alternatives per iniciar aquest camí. A Integralia DKV el 75% de la plantilla té una discapacitat sobrevinguda sigui per un ictus o una patologia degenerativa.
*Pots llegir l’article sencer al número 1568 de l’edició en paper d’El Triangle.
