La sortida d’Eduard Romeu, que ha resistit tres anys com a vicepresident econòmic en la directiva de Joan Laporta, s’emmarca en un context singular perquè ni el president ni el seu ja exdirectiu són personatges amb un perfil massa comú. Tots dos han passat, per exemple, per una situació semblant a la d’estar en la cua de l’atur, sense treball ni ocupació coneguda o remunerada. El president va arribar a les eleccions amb la majoria de les seves societats, el seu despatx professional d’advocats entre elles, declarades inactives pel registre mercantil pel fet que feia anys que no presentaven balanços ni estats de comptes. És a dir, sense facturar.
Se sap que no va pagar un euro de la campanya ni la seva butxaca li va donar per a avalar quan va sortir elegit president, situació que s’ha esmenat coincidint amb el seu retorn a la presidència en tot just uns mesos perquè l’estiu passat va avalar, ja sense problemes, part de les pèrdues de les seccions -això segur que li va causar prou dolor- i, després, part dels 18,5 milions imprescindibles per poder tancar la inscripció de la plantilla.
Eduard Romeu ha passat per un mal glop semblant després que José Elías (Audax), que va emparar els 40 milions de l’aval gràcies al qual Romeu va aconseguir el càrrec de vicepresident econòmic, el fes fora de l’empresa i es quedés, per dir-ho així, també a l’atur. Sort que a base de contactes, la majoria obtinguts des de la llotja del Camp Nou, ha pogut assolir un altre càrrec executiu, segons sembla gràcies a haver fet amics en l’entorn financer del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, el mateix que ha assessorat i guiat a Laporta en el buidatge del Barça mitjançant palanques.
La revelació d’un periodista de la seva confiança ha permès saber que quan Romeu va acudir recentment a formalitzar un crèdit, la resposta del banc va ser negativa pel fet que el seu nom figurava en aquest aval de la junta ofert davant LaLiga com a garantia. Pel que sembla, segons va informar aquesta font, aquest aval era considerat de risc elevat d’execució.
Sembla que aquesta circumstància ha pesat en Eduard Romeu a l’hora de decidir-se a sortir de la junta. No és clar que la filtració hagi contribuït a millorar la imatge d’un vicepresident econòmic responsable d’uns comptes tan precaris que han necessitat un aval urgent de la directiva i davant els quals ha decidit sortir fugint. No poden ser més clares i sorolloses les alarmes sobre el col·lapse financer al qual s’enfronta el club.
