Joan Laporta posseeix, per sobre de tot, la destacable habilitat d’afirmar amb absoluta convicció i fermesa, davant de qualsevol auditori, la primera bravata que li passi pel cap o que convingui a la conjuntura. Això va fer en la presentació de la renovació de l’acord de patrocini amb Cupra, on va augurar que “d’aquí a cinc anys veig un Barça esplendorós i amb títols”, se suposa que relacionant el terme “esplendorós” amb el nou Spotify Camp Nou acabat i també el Palau Blaugrana, segons va assegurar, cosa que podria ser del tot certa si s’estiguessin complint els terminis previstos, ja que el nou Palau, d’acord amb el referèndum aprovat pels socis, devia haver arrencat la seva construcció el dia 1 de gener passat.
Cal preguntar-se si diferir d’aquí a cinc anys la possibilitat de guanyar títols no va ser més que una forma inexacta d’expressar el desig de continuar guanyant competicions amb la reforma acabada i no la sensació que, com la finalització les obres de les Corts, el Barça no podrà celebrar més títols fins al 2029.
Se suposa que només era una manera parlar en un context en què cada vegada és més difícil referir-se al passat -o sigui, als gairebé tres anys de gestió en què ja s’acumulen quasi 1.000 milions de pèrdues-, i a un present que penja d’un fil, pràcticament del que el Barça de Xavi sigui capaç de fer a cada partit, mentre el president i la junta resen perquè a la Lliga i a la Champions l’equip pugui seguir viu i que es produeixi el miracle de conquistar un dels dos títols.
En aquest mateix acte de Cupra, deixant-se arrossegar per les seves fantasies sobre els projectes arquitectònics, Laporta s’ha referit al fet que en cinc anys també estarà inaugurat el nou Palau Blaugrana, afirmació que contrasta sens dubte amb l’escriptura del Fons de Titulització on queda clar, i està signat per Laporta, que del préstec de 1.450 milions no es destinarà ni un euro al projecte d’un nou Palau.
A més, el mateix president per una banda entabana els socis amb promeses impossibles de complir i per l’altra acaba d’enviar als socis del Palau una enquesta sobre les seves expectatives d’acompanyar equip de bàsquet a jugar al Palau Sant Jordi els partits estel·lars de l’Eurolliga.
A falta de conèixer el resultat d’aquest sondeig, diversos jugadors de la casa ja han mostrat la seva desaprovació i, fins i tot, el seu disgust, fet que dona pistes sobre l’actitud dels abonats al Palau sobre aquesta proposta.
Males notícies per a Laporta, que té el compromís d’ajudar l’Ajuntament de Barcelona a promocionar el Palau com a seu de la final de l’Eurolliga i amb qui ja s’han iniciat negociacions.
El president va per costat i l’afició i l’equip per l’altra. El més segur, per tant, és que el Barça de bàsquet acabi jugant partits al Sant Jordi, ja que la història tendeix a repetir-se i, com va passar amb el trasllat a Montjuïc, a qui els socis consultats van respondre en massa que els desagradava, es farà el que vulgui i convingui a Laporta. Sobretot quan, per raons constructives del nou estadi, calgui enderrocar el Palau com està previst.
