Per què provocarà una altra tempesta social la reobertura provisional del Camp Nou al novembre?

Visita de Laporta a les obres del nou Camp Nou

No serà perquè ningú no ho hagi avisat. Si la junta de Joan Laporta s’entesta a aplicar favoritismes -especialitat de la casa- a l’hora de reassignar els seients provisionals de l’Spotify Camp Nou en obres, presumptament a partir del novembre d’aquest any, no faltaran socis que acudeixin al jutjat en nom del principi d’igualtat de tracte i del seu dret a una localitat en les mateixes condicions que la resta.

Fins ara, quan s’ha produït una circumstància semblant -normalment, en partits fora de l’estadi, finals o eliminatòries- l’excedent de la demanda sobre l’aforament s’ha resolt amb un sorteig, la mateixa solució que va anunciar la vicepresidenta Elena Fort en el supòsit d’una situació d’overbooking al trasllat a Montjuïc.

No va fer falta, sobretot perquè la mateixa Elena Fort va beneir i va anunciar uns preus que van fer enrere el 90% dels abonats amb tarifes abusives que el president va haver de rebaixar poc després de l’explosió del cas Negreira i el rum-rum social escèptic i recelós del procés d’adjudicació de les obres a Limak, acompanyada d’un pla de finançament que, a més a més de deixar fora el Palau, es va tancar amb interessos i condicions superiors les mentideres informacions de la junta.

Elena Font continua obstinada a passar a la història, més fins i tot que Víctor Font, per dir una cosa avui i el contrari demà. Potser els seus arguments per justificar el premi de prioritzar els abonats del Lluís Companys els hagi de canviar d’aquí a uns mesos si la resposta a una altra decisió arbitrària, abusiva i antidemocràtica de la junta acaba als tribunals.

En qualsevol cas, el seu anunci sona a una altra entabanada de les seves com la de Montjuïc, ja que els valents que al final es van decidir per abonar-se són regularment castigats amb els pitjors seients, canvis d’ubicació a cada partit i atracaments a cada consumició, mentre els turistes i no socis estan pagant cada cop menys a canvi de les millors posicions. Perquè Elena Fort, en la seva pertorbadora proposta, no aclareix si per ser dels primers en la tornada al Camp Nou, a partir del novembre, els elegits s’hauran de treure l’abonament sencer de la temporada 2024-25 o hi haurà dos tipus d’abonaments, un per seguir a Montjuïc fins al novembre i un altre a partir que es puguin reobrir parcialment les instal·lacions de les Corts. Tampoc si els premiats seran els abonats que han pagat per la temporada 2023-24 o tots els que s’hi apuntaran per a la següent. I, encara menys, ni la vicepresidenta ni ningú de la junta directiva ha sortit a desmentir els rumors cada cop més creixents sobre l’existència de converses amb l’Ajuntament de Barcelona per prorrogar l’estada a l’estadi Lluís Companys una temporada més per afavorir les obres de la gran reforma iniciada el juny passat.

El que ningú no pot posar en dubte és que la compatibilitat de mantenir un bon ritme de les obres amb partits regulars és pràcticament impossible. I això és, en definitiva, el que la junta de Laporta no gosa anunciar, que potser es desplaça a l’estadi l’acte de commemoració del 125è aniversari (29 de novembre del 2024), però que l’equip continuï jugant els partits a Montjuïc. Laporta s’ha ficat en un altre bon embolic.

(Visited 216 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari