Aquesta setmana blaugrana es tanca amb tres fronts oberts que reflecteixen amb absoluta fidelitat el veritable estat de caos, precarietat i descontrol del laportisme. La desesperada i imprecisa aparició davant la premsa de Frenkie de Jong en reacció al fet de veure’s embolicat, una altra vegada, en una maniobra no menys maldestre i exasperant de la junta o la possibilitat que Alexia Putellas reaparegui amb la selecció sense l’alta mèdica del Barça i el delirant conflicte al voltant a les hores extres de Rafa Márquez suggereixen que, a més d’haver perdut el control real de la dinàmica interna del club, Joan Laporta tampoc no és capaç de gestionar ni d’apagar cadascun dels incendis diaris que entretenen la premsa entre partit i partit del Barça de Xavi.
Amb tot, però, coneixent el tarannà i l’estil laportistes, basats en la improvisació, el caprici i, sobretot, en els seus propis interessos personals, tampoc no es pot descartar que sigui el mateix nucli dur del president, i ell mateix, origen de la primera espurna i l’accelerant de cada foc.
A Rafa Márquez, responsable tècnic del filial i fins a aquesta setmana candidat preferent a la successió de Xavi, sigui abans del 30 de juny o a partir de l’1 de juliol, li han tallat les ales des de dins, d’això no hi ha cap dubte, ja que la polèmica va provenir directament d’una filtració a la premsa sobre la imprudent i absurda acció publicitària de Márquez a favor d’una casa d’apostes online mexicana. La filtració va arribar amb la confirmació implícita de “l’estat d’indignació” de la directiva per aquesta situació absolutament prohibida pels contractes dels professionals i la normativa de LaLiga. La reacció oficial va ser enviar el cas al compliance/amic del president, que, com és lògic, determinarà el que Laporta decideixi.
L’actuació de Rafa Márquez, es miri per on es miri, és sancionable sense necessitat de cap informe i un motiu més que suficient per apartar-lo de les seves funcions, si el que realment es pretén és oferir al món una imatge neta d’adhesió indestructible als valors de l’esport i, en tot cas, allunyada de la promoció de les apostes esportives que, dramàticament, provoquen greus addiccions entre els més joves. La infracció és especialment intolerable per part d’algú que, a més, és responsable d’un equip de promeses i del qual se n’espera una actitud exemplar.
La pregunta és si Laporta utilitzarà aquest episodi per renunciar a Márquez com a alternativa a Xavi, ara que diversos dels entrenadors de primer nivell com Hans Flick, Thomas Tuchel, Julian Nagelsmann o Jurgen Klopp, els que teòricament Laporta no va poder fitxar per a la banqueta del Barça quan va poder triar per substituir Koeman -fins i tot, dues vegades, però, sense decidir-se-, estan tots ells al mercat i sense feina, encara que també és cert que si han anat a parar a l’atur és a causa del seu mal rendiment en els seus últims equips. La sensació és que ara mateix, amb el pla de despesa que li espera a Laporta, sense marge per a res, ni Laporta ni ningú sap realment què fer més enllà d’esperar a veure què passa cada setmana en l’esperança que l’equip continuï el màxim de temps viu a la Lliga i a la Champions. Tampoc no s’espera que el Barça renunciï al patrocini de 1XBET, un portal d’apostes que forma part del panell de patrocinadors del club des de fa força temps sense que aquesta circumstància hagi propiciat cap rebuig social ni debat sobre la conveniència d’acceptar diners procedents de l’àmbit del joc, específicament de les apostes esportives.
Si representa que enviar l’actuació de Rafa Márquez al compliance és una manera d’aplicar amb cert rigor els codis de control i disciplina, l’audàcia d’Alèxia Putellas, que ha preferit seguir l’última fase de la seva recuperació amb la selecció i no al Barça, encara espera una reacció més o menys formal de la junta, que per ara ha preferit callar en espera del desenvolupament dels esdeveniments. Ahir mateix, però, la seleccionadora Montse Tomé no va descartar que acabés jugant uns minuts en qualsevol dels dos partits previstos, el primer contra els Països Baixos aquest divendres i el segon contra Alemanya diumenge, tots dos de caràcter oficial a la disputa de la UEFA Women’s Nations League i classificatoris per als JJOO de París. Com reaccionarà el club a aquesta situació que, si més no, suposa un desafiament a l’autoritat i la tutela del FC Barcelona? Què passa si, estant de baixa mèdica del Barça, juga i es lesiona amb la selecció espanyola? L’escenari, per més que ha estat rebaixat mediàticament a petició i voluntat de la mateixa junta, resulta dantesc i per descomptat força revelador del grau de tensió i manca de diàleg amb una futbolista que acaba contracte el 30 de juny que ve i ha rebutjat, fins ara, l’oferta de renovació a la baixa que té sobre la taula.
Tot indica que l’escalada d’aquesta tibantor entre les dues parts augmentarà amb el pas dels dies, encara més si s’acaba confirmant una reaparició al marge de les pautes mèdiques del Barça, fet que causaria un precedent excepcional a l’àmbit del futbol, no només al futbol femení, i que complicaria gairebé definitivament la possibilitat d’una entesa. Laporta ha fixat un topall salarial per a la secció i, si no es mou d’aquesta posició, Alexia marxarà lliure per triar equip la temporada que ve lluny de l’òrbita blaugrana, caldrà veure si després d’una agra polèmica o bé en son de pau si aquest episodi no acaba per agrair la seva relació amb l’equip i amb la institució.
Finalment, l’explosió del cas Frenkie de Jong es deu exclusivament a la reactivació de l’assetjament mediàtic propiciat des de la junta contra el jugador dels Països Baixos, que ja va patir un estiu d’anterior de mòbing descarat a causa de la mateixa necessitat, ara més peremptòria, d’un traspàs que deixi diners abundants per equilibrar una mica els comptes. Aquella operació es va frustrar perquè el futbolista, lluny de sentir-se impulsat a abandonar el club, va decidir no acceptar cap proposta ni formar part d’aquest negoci ordit a la seva esquena. Ara la història es pot repetir, ja que la junta ha enviat determinada premsa a fomentar, sobre la base del seu salari i que s’està pensant si acceptar una oferta a la baixa a partir del 2026, una imatge de jugador pesseter i de baix rendiment amb relació a les expectatives i les possibilitats reals del seu talent. No deixa de ser un contrasentit, per part de Laporta i de la seva Gestapo, alimentar les hores baixes de Frenkie de Jong i alhora filtrar que només el deixaria sortir per 100 milions de traspàs. Fins i tot pot passar que De Jong, molest per aquesta situació, només accepti anar-se’n en una operació que al Barça amb prou feines cobreixi la quantitat pendent de la seva amortització. Per descomptat, el futbolista, força maldestre a la roda de premsa de dimarts, on va acusar la premsa en general sense precisar quins mitjans eren els col·laboracionistes i qui està realment darrere d’aquesta campanya -és a dir, la mateixa junta i els seus mantinguts, com Lluís Carrasco-, comença a estar desorientat i emprenyat enmig d’una altra polèmica avivada per la mateixa inèrcia d’un estil de gestió laportista, que sembla més còmode atacant algú o alguna cosa que defensant els interessos de club.
