El secret més ben guardat durant els últims anys ha estat el volum de les despeses de Carles Puigdemont a Bèlgica. Malgrat que havia promès transparència i rendició de comptes de les seves despeses i les del Consell de la República, no ha transcendit absolutament res, fins ara, de com s’han gastat els quantiosos fons que rep de manera opaca a Waterloo.
Però ara, gràcies a les investigacions judicials, comença a llançar-se alguna llum sobre el secret més ben guardat de l’independentisme català: des d’advocats de famosos fins a lloguers, passant per àpats, invitacions i fins i tot prostitutes. Així ho posa de manifest un detallat informe de la Guàrdia Civil, que va examinar amb lupa els ingressos i les despeses d’un sol dels comptes que utilitza el Consell de la República a l’estranger. Hi ha més comptes dels quals es desconeixen els moviments i que poden oferir més sorpreses, però el que ha sortit ja a la llum no deixa indiferent a ningú.
El compte sobre el qual s’han aconseguit tots els moviments és el que va obrir Jaume Cabaní, que va ser comptable de Carles Puigdemont, a Alemanya i que pertany al banc N26. Sospitosament, aquest compte va ser obert el 23 d’octubre del 2017, és a dir, uns dies abans que es portés al Parlament la polèmica votació de la declaració d’independència i una setmana abans que Puigdemont sortís d’amagat de Catalunya. Els investigadors sospiten que l’aleshores president ja tenia clar que la seva única sortida era la fugida a l’estranger.
Per aquest compte van passar més de 300.000 euros en només uns mesos, fins al juny del 2018, data en què es va tancar. Però, llavors, ja havia servit per donar cobertura econòmica als fugits i per servir de canalització de fons per a l’estructura que Carles Puigdemont estava muntant a Bèlgica.
En números rodons, d’aquest compte es van pagar 77.965,54 euros en despeses jurídiques, per fer front als recursos de Puigdemont i de la resta dels fugitius, així com per sufragar la defensa de l’expresident després de ser detingut a Alemanya el març del 2018. Per a plataformes multidivises es van desviar 37.628,69 euros, mentre que per a convencions es van destinar 30.594,20 euros. Per pagar nòmines, des d’aquest compte van sortir 17.446,39 euros, i per pagar immobles, 36.108,40 euros més. Als comptes personals de Cabaní van ser canalitzats 13.000 euros, però des dels seus comptes al de l’N26 en van sortir molts milers més.
Hi ha altres despeses especialment curioses: per a Meritxell Serret es van destinar 5.767,34 euros, mentre que per a Toni Comín se’n van destinar 5.815 euros. A Serret se li va pagar el lloguer de la seva residència a Bèlgica fins al març del 2018, però també se li han de comptabilitzar gairebé 5.800 euros més en concepte de despeses diverses, com una transferència el juny del 2018 de 1.185,60 euros en concepte de “Festa aniversari Flagey”, que va ser retornada l’endemà. Roser Maresma, presidenta del Casal Català de Brussel·les, va ser una altra de les afortunades: el 13 d’abril del 2018 va rebre al seu compte corrent una transferència de 2.000 euros com a “Birthday gift”, és a dir, regal d’aniversari.
L’advocada eslovena Ana Stanic, una de les assessores que l’independentisme va utilitzar per intentar negociar amb el Govern d’Eslovènia el suport a una eventual independència, és una altra de les beneficiades: des d’aquest compte se li van pagar 3.175,70 euros. L’informe recorda que Stanic gestiona el despatx A & A Law i que va ser assessora de la Generalitat en un viatge de Pere Aragonès, llavors secretari d’Economia, a Eslovènia. Incorpora també la dada que, arran de la documentació intervinguda a Vicepresidència pel jutjat número 13, es va saber que “Ana Stanic va estar en contacte permanent amb els alts càrrecs del Govern encarregats de la logística de l’1-O i del pla per materialitzar tot seguit la declaració d’independència. El 18 de setembre del 2917, l’advocada eslovena va remetre un correu al secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, i a Elsa Artadi, per sol·licitar-los alguns detalls d’última hora sobre el referèndum que pretenia utilitzar en un estudi que volia presentar els dies següents per ratificar la legalitat de la votació. Stanic estava especialment interessada en assumptes relacionats amb els Mossos d’Esquadra, les transferències econòmiques de l’Estat a Catalunya, el suposat dèficit fiscal de la comunitat i la discriminació en matèria d’infraestructures”.
També és una despesa curiosa la que es va fer amb la companyia Quim Roca Seguretat, una firma de Reus que va rebre 3.293,14 euros i que suposadament va realitzar la instal·lació de càmeres de seguretat al xalet de Waterloo, on resideix Carles Puigdemont. A través d’aquest compte també es van pagar els honoraris del bufet Preval Lex per a la constitució de CatGlobal, l’estructura legal que acull el Consell de la República, i la minuta de l’advocat Geoffrey Robertson, especialitzat en drets humans, que a més de defensar Julian Assange també li va portar alguns assumptes legals a Puigdemont. També es van pagar 2.000 euros més al lletrat Christophe Marchand el març del 2018, després de la detenció a Alemanya, perquè denunciés el jutge Pablo Marchena davant els jutjats belgues. El compte va canalitzar una altra partida de 1.850 euros destinada a l’advocat Nico Krisch, que va presentar una demanda contra Espanya davant del comitè de drets humans de l’ONU.
Les despeses més extravagants
Són només algunes de les despeses sufragades a través de l’N26. Segons els investigadors, de l’anàlisi d’aquestes despeses “es desprèn que a través d’ingressos procedents, fonamentalment, de tres entitats jurídiques, que nodreixen econòmicament el compte bancari gestionat per Jaume Cabaní, es faria front a un gruix de pagaments relacionats amb l’activitat i la defensa jurídica de, entre altres, Carles Puigdemont”.
L’informe esmentat assegura una cosa més greu: “No sembla tenir sentit jurídic o econòmic haver interposat una persona física com Jaume Cabaní perquè, a través d’un compte bancari a Alemanya, se sufraguessin despeses que no tenen cap mena de relació amb les seves activitats, de manera que el veritable objectiu, s’infereix, va ser ocultar la veritable naturalesa jurídica d’aquestes operacions, especialment respecte a l’origen dels fons amb els quals s’estaven sufragant les despeses que s’han esmentat en aquest informe”.
Una de les partides més estrambòtiques és una sortida de diners, l’1 de maig del 2018, cap a un beneficiari denominat Gemma Berlin, per 900 euros i amb el concepte “Aufwandsentschaedigung Catalanets eV”. O sigui, “despeses de catalans”. “Podria tractar-se de serveis de prostitució. Existeix una web alemanya anomenada gemmaberlin.de que dirigeix a una pàgina de Facebook, i aquesta pàgina s’anuncia com a servei d’entreteniment per a adults a Berlín”. La pàgina web, però, és molt explícita: “La seva agència d’acompanyants a Berlín. Per a moments compartits de poca felicitat, plens de batecs i anticipació del que portarà la vetllada”, anuncia al seu portal.
I en un altre apartat diu: “La vida és massa curta per esperar. […[ Creiem en els petits amors, en els enamoriscaments, en la lleugeresa, creiem en l’aquí i ara, el moment, el petó. Per això no som una agència d’escorts clàssica. Volem que tu i Gemma Girl no només us conegueu, sinó que passeu moments intensos junts. Sense vergonya ni timidesa, però amb molt sentiment i dedicació. El temps és teu. Construeix el teu petit món. Un món en el qual et sentis segur, content i feliç”. L’agència no només ofereix els serveis tradicionals, sinó també acompanyament, cosa que anomena “experiència de nòvia a Berlín”, una acompanyant que es fa passar per la teva nòvia o promesa. “La teva Gemma Girl serà la teva amiga durant una tarda, una nit, un matí… Potser fins i tot durant moltes més trobades! […] El temps és massa curt per construir i mantenir una relació tradicional. La teva Gemma Girl entén que tens cites, estàs en moviment i que de vegades el teu cap està en un altre lloc”. La tarifa actual de 950 euros correspon a tenir a una noia durant 4 hores, mentre que per 6 hores ara es paguen 1.250 euros, que pugen a 1.550 euros per 8 hores.
Una altra transferència extravagant és una de 1.000 euros realitzada el 29 de maig de 2018 a un compte belga. El seu beneficiari és “dinar Nadal” i en el concepte figura “Christmas lunch”. Els investigadors, no obstant això, no especulen amb la circumstància de pagar un dinar de Nadal en ple mes de maig.
L’abril del 2018, d’aquest compte en van sortir sis transferències per un import conjunt de 45.000 euros, que van anar a parar al despatx de penalistes UFER-Kanauer, en el qual treballava Wolfgang Schomburg, que va representar Carles Puigdemont a Alemanya després de la seva detenció el 23 de març d’aquell any. Aquell mateix mes es va realitzar un altre pagament de 9.000 euros al despatx Nessekhauf, també involucrat en la defensa de Puigdemont.
Els investigadors presten també molta atenció a cinc sortides de diners per un total de 32.000 euros per a la cooperativa Xarxa Autogestió Social. Aquesta entitat “és una plataforma multidivisa que permet la comunicació entre els diferents sistemes de pagament (permet gestionar diferents sistemes de pagament a través de targetes bancàries, apps web i mòbil, TPV o targetes contactless, guardar diners a través de moneders virtuals i universals web i app, adquirir bitcoins i canviar-los per euros i altres monedes de curs legal i fer transferències). En els termes i condicions de la pàgina web es detalla que és propietat de Chip Chap Payments.
Al darrere d’aquesta societat s’hi troba Vicent Nos Ripollès, un dels empresaris als quals el Govern va encarregar l’elaboració de la infraestructura telemàtica que permetés poder votar en el referèndum de l’1-O i fer el recompte de vots. L’informe de la Guàrdia Civil explica que ja el 16 d’agost del 2017 Vicent Nos es va reunir amb Carles Puigdemont perquè “volien crear un sistema descentralitzat, basat en Ethereum, per al vot a l’estranger de l’1-O, servei pel qual percebria [l’empresari] 500.000 euros. És significatiu que des del compte bancari de Jaume Cabaní a Alemanya es realitzessin transferències amb aquest concepte (Chip-Chap), motiu que abunda en la idea d’implantar una criptomoneda i de la república digital, l’encàrrec de Carles Puigdemont a Cabaní”.
Un apartament a Brussel·les
També la plataforma Nationbuilder va rebre entre el març i el juny del 2018 un total de 5.628,69 euros en tres transferències. Aquesta plataforma es dedica a l’impuls “a organitzacions sense ànim de lucre, i com a eina de comunicació és utilitzada per mobilitzar seguidors i aconseguir la seva participació”.
Per la seva banda, l’empresa Square es va emportar 21.357,10 euros el gener del 2018 mitjançant quatre transferències. Es tracta del Brussels Conference Square Center, un centre de convencions situat al centre de Brussel·les i gestionat per la companyia GL Events Group, que uns dies abans havia rebut dues transferències per 4.269,90 i 2.652,20 euros.
A l’agència immobiliària BBF, que lloga apartaments a Brussel·les, se li van pagar, fins al maig del 2018, 2.317,35 euros mensuals més una altra partida de 150 euros, que sembla correspon al lloguer d’un aparcament per a un vehicle. Es desconeix qui ocupava aquest apartament. Però del que no hi ha dubte és que tots els diners surten sempre del mateix lloc.
*Pots llegir l’article sencer al número 1565 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
