Seria ingenu no afirmar que el món viu un moment complex en termes de les perspectives energètiques i dia a dia augmenten les incerteses per assolir els objectius dels acords de París evidenciats a la COP 28. El que sí que és evident és que la “no actuació ” provoca significatives catàstrofes meteorològiques que repercuteixen en incendis, inundacions, augments de les temperatures, etc.
Molts són els condicionants del avenç lent, ja per pressió dels lobbys (recordem la posició de l’OPEP a la COP), la capacitat de subministrament, el preu de l’energia que es consumiria, la seguretat en el subministrament i producció i transport, la maduresa tecnològica dels sistemes de producció, els vaivens geopolítics i les posicions dels diversos països, que no és ni homogènia ni exigent en la mateixa mesura. Aquesta situació està determinant com evolucionarà el sector, com s’accelerarà la incorporació de les energies renovables i quin grau de riscos i incerteses generarà. No obstant això, les necessitats de la mobilitat, la indústria, les edificacions tenen necessitats i ritmes diferents.
El que sí que és cert és que no evitar l’augment de 1,5° abans de final del segle podria tenir efectes força nocius per a l’evolució dels problemes relacionats amb l’escalfament global del planeta i el canvi climàtic. Per a mostra, l’augment any a any de les temperatures a tot el planeta.
En el cas concret d’Espanya, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i el PNIEC mateix estableixen l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050 i un 80% d’electricitat basada en renovables per al 2030, reduir la dependència energètica de l’exterior fins al 51 % el 2030, assolir el 34% d’electrificació de l’economia el 2030 i invertir de 247.000 milions d’euros entre el 2021 i el 2030. El 40% d’aquesta inversió es destinarà a energies renovables, el 29% a estalvi i eficiència energètica, el 18 % a les xarxes energètiques i el 12% a l’electrificació de l’economia.
El creixement de les energies verdes és i serà imparable, malgrat les constants contradiccions dels vectors energètics, o sobre la resistència de determinats col·lectius a la seva implantació pel seu impacte en la biodiversitat o d’ocupació d’espais o les incerteses en les tendències tecnològiques, els riscos geopolítics i el comportament dels consumidors.
L’experimentació de nous vectors i combustibles encara tenen dificultats serioses de finançament perquè els seus costos de producció són molt superiors als actuals “competidors”, els combustibles d’origen fòssil. Així doncs, malgrat la reducció de costos, continuen existint importants barreres perquè per realitzar aquestes inversions es requereixen forts ingressos dels sectors públics i privats per garantir-ne el finançament, amb mesures que es poden basar en fiscalitat, subvencions, finançament creditícia o el que es pugui generar, especialment en matèria d’infraestructures, tema que moltes vegades apareix com a evitat en el debat.
L’hidrogen verd, els ecombustibles, els biogasos, les renovables requereixen suport sino no seran viables, ni per a la indústria, ni per al medi urbà, ni per a la mobilitat.
En aquest sentit no cal oblidar que un dels camins té a veure amb la producció i consum de proximitat. Aquí toparà amb interessos de les grans productores i en aquest sentit l’Estat ha de promocionar molt més les comunitats energètiques i els projectes de producció i distribució comunitària, models cooperatius i amb la participació de la societat civil, els governs locals, els sindicats, els consumidors directes. Aquest serà un altre dels grans reptes dels propers anys.
Finalment, correspon a les administracions i els agents socials i econòmics treballar en estratègies de transició energètica justa que poden actuar ara per donar forma a programes innovadors que tinguin en compte la incertesa i siguin consistents a l’hora de preveure la diversitat d’escenaris futurs en un context mundial marcat per l’evolució geopolítica, preservant un model sostenible descarbonitzat, que sigui inclusiu per a tota la societat, que garanteixi el subministrament i la competitivitat industrial, i amb una visió compromesa amb una estratègia que garanteixi una transició justa, solidària, que assumeixi la responsabilitat que requereix el futur de la humanitat.
