Cada any comença amb una revelació que causa perplexitat entre l’opinió pública. Ja situats el primer trimestre del 2024, és indubtable que l’Equador ha estat el focus de centenars de noticiaris al llarg del món. L’estat d’excepció decretat pel president Daniel Noboa no és més que el cant del cigne d’una nació sacsejada pel narcotràfic i la desesperació.
L’Equador fa set anys que està en una espiral de violència sense precedents, en la qual, la taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants s’ha multiplicat per cinc. Es tracta d’un estat en què es viu en un “segon confinament” marcat per la delinqüència, i que ha presenciat tres magnicidis en els darrers mesos, inclòs l’assassinat de Fernando Villavicencio, candidat a la Presidència.
Les autoritats jeuen desconcertades davant els enfrontaments perpetuats pels Choneros, Los Lobos i Los Tiguerones: Bandes del narcotràfic que compten amb el suport de càrtels com el de Sinaloa o el de Jalisco Nueva Generación. El país sud-americà és la víctima d’una xarxa criminal més àmplia, que es lucra de la dolarització de l’economia equatoriana per rentar diners i que defuig les restrictives polítiques colombianes al trànsit i al consum de droga.
La crònica de l’Equador també és la d’un continent, la d’un Nou Món ple d’esperances que avui sotja entre els titubejos de líders incapaços i els deliris d’assassins famolencs de diners i poder. Mentre que López Obrador s’obceca amb Hernán Cortés i Javier Milei amb una conspiració socialista, els comerciants del mercat de Toluca a Mèxic viuen de prop la intimidació de les màfies i les bosses de cocaïna arriben als camps de blat de moro de la Pampa Húmeda argentina. Els polítics cridats a portar la prosperitat segueixen la tradicional dinàmica cervantina de perseguir molins de vent.
Enmig d’aquesta incertesa, sembla que sorgeix un oasi a El Salvador. El país centreamericà és la constatació que és possible aplicar una política efectiva contra el crim organitzat, basada en l’estat d’excepció i el desplegament total de l’exèrcit i la policia. Els mètodes aplicats per la presidència de Nayib Bukele poden semblar poc ortodoxos, però no se’n pot negar l’èxit amb una reducció sistemàtica de la criminalitat i una caiguda dels homicidis a rècords històrics.
Bukele no és el tecnòcrata que ens han venut. El seu marcat autoritarisme i carisma han inaugurat un nou estil de fer política a la regió que avui serveix d’inspiració per a moltes nacions veïnes: El populisme punitiu. La proximitat manifesta amb discursos ampul·losos i l’ús de xarxes socials, han creat la necessitat a la ciutadania d’un control constant, acompanyat per l’èxit econòmic derivat de l’auge del turisme i l’arribada d’inversions estrangeres. El president salvadorenc és el viu exemple que “la fi justifica els mitjans” (frase dita per Napoleó i erròniament atribuïda a Nicolás Maquiavelo).
Aquest fenomen sancionador amb tons imperatius és una realitat que s’estén de l’Amazones al Carib, i del Rio Bravo fins a Tierra del Fuego. El bukelisme és una marca que ven, i ho fa molt bé. Una promesa de trobar la pau somiada per a milers de famílies al Nou Continent. Alhora, resulta una oportunitat d’or per a una classe política ansiosa de tornar a connectar amb l’electorat. La presidenta Xiomara Castro a Hondures és el viu exemple d’aquesta particular mimesi, passant de ser coneguda per la seva implicació en la lluita contra la sida i el suport a les mares solteres, a ser un ferm símbol a la guerra contra la Mara Salvatrucha i altres bandes de la zona.
Mentrestant, a Europa corren rius de tinta sobre la praxi política salvadorenca, amb la paraula dictadura com a apel·latiu més emprat. Semblen obviar que el 70% de la cocaïna que arriba a les costes europees procedeix de l’Equador, aquell país que és a tocar d’una guerra civil. El divertiment malentès per alguns és la sang d’innocents a l’altra banda de l’oceà. Els Estats Units i Europa són els clients principals d’un negoci que genera 90.000 milions de dòlars anuals en sòl americà. Tot i això, els puc garantir que les cares de perplexitat davant de cada víctima del narcotràfic seguiran ben presents per a alguns.
