Ja sé que és un exercici inútil i amb una certa petulància però darrerament he escrit diversos articles en relació amb la sequera o les energies renovables, i sempre hi ha qui diu que només critico i no proposo alternatives. Vet aquí que he trobat la manera de donar resposta als meus detractors, que pot ser divertida, en una suposició irrealitzable per raons d’edat i d’obediència política, malgrat que penso tenir el coneixement.
Recent nomenat conseller, el primer que faria seria canviar el nom al Departament e intentar trobar-ne un que fos adient a la feina que penso fer, perquè francament no em veig amb forces d’actuar sobre el clima. Encara no el tinc, però us garanteixo que tampoc seria “transició ecològica”, igual d’absurd que l’acció climàtica.
A continuació (potser l’endemà) em trauria del damunt als assessors i càrrecs no funcionaris, no n’anomenaria de nous i convocaria una reunió amb tots els principals responsables tècnics de la Conselleria. Faria una llista de temes importants i n’assenyalaria dos com a cabals: la transició energètica i la sequera. I donat que arribaria en plena emergència per la manca d’aigua, els hi comunicaria que aquesta seria la nostra prioritat absoluta per als mesos vinents.
Convençut que només es pot actuar des del coneixement, encarregaria la realització de tres estudis: a) un balanç de les necessitats hídriques del país, els recursos disponibles i les infraestructures necessàries; b) una anàlisi en profunditat de costos de l’aigua per apropar els preus dels diferents usos al cost real com a eina més eficaç per dissuadir d’usos innecessaris i c) condicionar qualsevol nou desenvolupament a la disponibilitat del recurs hídric, convençut de la importància de l’urbanisme al cicle de l’aigua.
Aprofitaria la primera reunió per fer una declaració valenta de principis: el conseller (servidor) està convençut que la garantia del subministrament a un preu just passa per la connexió de les conques internes de Catalunya amb les de l’Ebre, disposar de la infraestructura per a situacions d’emergència. Probablement, algun cap de departament m’interrompria per dir-me que els transvasaments estan prohibits. Amb contundència respondria que deuen estar prohibits els nous, donat que el del Ter fins a Barcelona i el de l’Ebre fins a Tarragona fa molts anys que funcionen. I a continuació, amb molta calma, diria que no es tracta de fer cap transvasament d’entrada sinó analitzar de veritat quins serien els impactes reals d’aquesta solució, sobretot al delta. I aprofitaria també per encarregar que no només cal pensar en l’Ebre sinó en altres solucions (com els cabals sobrants del rec projectat al Segarra-Garrigues).
Just abans d’acabar la reunió, comunicaria amb contundència als meus col·laboradors de la Conselleria que quan facin els números no val continuar contant perpètuament amb un recurs de fins a 250 Hm3 a l’any del Ter. Que ja és hora de retornar a Girona (al seu paisatge i als seus pagesos) una aigua que necessiten; que hem de ser capaços de trobar una solució a la gran conurbació de Barcelona al marge d’assecar els embassaments de Sau i Susqueda.
Faria avançar tots els projectes d’obres: dessaladores, potabilitzadores, sistemes de reutilització (en marxa a la depuradora del Llobregat, però que en el cas del Besòs el més calent és a l’aigüera), correcció de les fugues del sistema, etc. perquè almenys el pròxim conseller es trobés feina feta per la sequera que vindrà i no com ara, que hem estat pràcticament inactius des de l’anterior.
I les primeres setmanes deixaria clar que si calen dessaladores han de funcionar amb energia renovable i prohibiria per llei l’ús de l’aigua dolça per la fabricació del quimèric hidrogen verd i també portar aigua amb vaixells (almenys per raons econòmiques). I proposaria al meu company d’Economia ajuts suficients, reals i eficaços per l’adaptació dels habitatges i les indústries al reaprofitament de l’aigua (tot això requereix temps i diners, no quatre peles) i a pagesos i ramaders, la reducció del consum, amb tecnologies punteres. I també crearia un comitè de científics (no esbiaixats) per analitzar totes les propostes del Departament.
No sé quant de temps duraria de conseller, però, si em deixessin fer, trobaria la gent i els diners per a garantir que a la pròxima sequera no patiríem com a la d’ara.
