Catalunya, i per extensió Espanya, està sota la lupa europea. Els llaços de l’independentisme català amb el Kremlin desperten recels en els socis comunitaris, fins al punt que l’Eurocambra acaba d’aprovar una resolució en la qual demana que s’investiguin els intents de Rússia d’interferir en les democràcies occidentals. La resolució va ser aprovada per 433 vots a favor, 56 en contra i 18 abstencions.
La preocupació del Parlament Europeu ve donada per alguns noms d’espies russos que van passar per Catalunya a partir de l’any 2016 i que es van interessar especialment per aquesta comunitat des d’abans del referèndum de l’1 d’octubre d’aquell any. Per Barcelona van passar agents de la unitat 29155 del GRU, que s’ha vinculat a diversos cops d’Estat a tot el món, així com a alguns assassinats. El novembre del 2016 i el setembre del 2017, un dels seus agents, Serguei Fedótov, va estar a la capital catalana amb documentació a nom de Denis Serguéiev. Però també hi van ser Serguei Pavlov i Aleksandr Mixkin, que van participar en altres trames de desestabilització en repúbliques exsoviètiques.
Al marge d’aquests, en els dies anteriors al referèndum va visitar Barcelona i es va entrevistar amb el llavors conseller d’Exteriors, Raül Romeva, la diputada letona Tatjana Zdanoka, a la qual ja llavors s’acusava de ser una agent dels serveis secrets russos. Ara, el Parlament Europeu l’acusa directament de treballar per a la Cinquena Divisió del Servei Federal de Seguretat (FSB), l’antic KGB. Després d’ella, van aparèixer foscos personatges, com Nikolai Sadovnikov, un antic diplomàtic que va intentar pescar en aigües tèrboles, i Serguei Motin, un estafador que va pretendre intervenir en el procés català com a mediador davant el Kremlin. Va haver-hi alguns personatges més que estan sent investigats i que van passar per Barcelona per trobar-se amb alts dirigents independentistes durant l’any 2017.
Però el 2019 apareix un altre actor en escena: Tsunami Democràtic. Aquesta plataforma, que està sent investigada per terrorisme pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, també es va ajudar d’una fosca trama de russos per blindar les seves comunicacions, el seu finançament i les seves accions. Dos dels dirigents als quals el jutge vincula a l’estructura de Tsunami treballaven en íntima connexió amb aquests personatges. Es tractava de Jaume Cabaní, comptable de Carles Puigdemont, que utilitzava l’àlies de Kanabo, i de l’empresari gironí Josep Campmajó, que utilitzava els àlies de Canalla i Ainvar the Druid i que depenia directament de Xavier Vendrell, suposat cap operatiu de l’estructura de Tsunami Democràtic. A Campmajó se li va interceptar un document amb el títol “Blockchain per a monedes de curs legal”, amb un pressupost de l’empresa Stratorn, una firma amb seu a Luxemburg.
El pressupost feia referència a dues unitats de memòria tipus Kingston Encrypt Security Data Treveler DT2020. “Aquestes gestions relacionades amb blockchain i criptomoneda, interposant-hi una societat luxemburguesa, al costat del fet que Josep Campmajó disposés d’informació sobre l’adquisició de material destinat a evitar o detectar ser espiat, reforcen la hipòtesi que pretenien que les seves activitats no fossin públiques”, diu un informe de la Guàrdia Civil de fa pocs mesos.
Però a Campmajó se li va trobar una cosa més delicada: alguns missatges al seu ordinador “en els quals es parla de la feina de dos informàtics, un de nom Serguei, que s’haurien instal·lat en un pis garantint que mai es podria saber quina era la seva veritable identitat”. Va pecar d’excés de confiança: estirant el fil, la Guàrdia Civil de seguida va trobar en els seus dispositius els noms dels dos cracs bielorussos que estaven treballant per als independentistes: Serguei Tkach i Nikolai Markovski, tots dos amb permís de residència. El primer resideix a Sant Feliu de Guíxols; el segon, a Girona. Un altre individu, Murat Podgoretskiy, era el fundador i administrador únic de l’empresa Altanetica, amb seu a Calonge, dedicada a la prestació de serveis de telecomunicacions i de la qual els dos primers eren empleats. A més, està vinculat a l’empresa bielorussa ISP Belinfonet, dedicada a serveis de telecomunicacions. Podgoretskiy havia estat cònsol honorari de Macedònia del Nord a Minsk.
Paradís de les criptomonedes
Altanetica no és una empresa petita. El seu capital social és de 632.880 euros i hi figura com apoderat Lluís Pons Aguer. En aquesta empresa hi treballen altres ciutadans russos o bielorussos, com Irina Volodina, Andrei Golovkov, que és el director de compres i logística de la companyia, o el bielorús Igor Pogoreltsev, enginyer de sistemes que també havia estat cap del departament de Tecnologies de la Xarxa a ISP Belinfonet.
Al mateix domicili existia una altra empresa amb el nom d’Altanetica Plus, liquidada el 2021, que tenia com a soci únic Daniil Parniouk. Igualment, l’objecte social d’aquesta firma era el mateix que la de la seva homòloga. Altanetica treballa públicament amb la marca Ghofi, un operador que ofereix fibra de 1.000 Mbps, mòbil amb 100 gigues i telèfon fix per 50 euros al mes.
Amb anterioritat, Podgoretskiy va treballar amb les empreses Triple Unity Iberia i Triple Unity Telecom BCN, totes dues amb seu a la Rambla Guipúscoa de Barcelona. Aquestes empreses estaven controlades, al seu torn, per la firma luxemburguesa Triple Unity SARL. Tot porta a aquest paradís fiscal. De fet, Tkach i Podgoretskiy tenen dues patents registrades a Luxemburg, a nom de l’empresa Uwatec SARL, que va estar operativa entre el 24 de març de 2016 i el 16 de setembre del 2021. Si a això s’hi afegeix la vinculació amb l’empresa Stratorn, es conforma una pista luxemburguesa que pot ser una mina d’informació.
Stratorn va firmar un contracte el 2018 amb la Universitat de Girona per “la realització d’activitats de formació continuada”. El que es pretenia era impartir cursos personalitzats relacionats amb criptodivises dirigits pel professor Lluís Planas Casamitjana. Els cursos van costar a la Universitat 60.000 euros. La primera factura, per 35.000 euros, portava data del 3 de gener del 2018.
En representació de Stratorn, va signar el contracte Andreu Giró Teixidó, més conegut com a Andi Giró, un estret col·laborador de Xavier Vendrell, suposat cap operatiu de Tsunami Democràtic i detingut a l’operació Volhov, que va dirigir el 2020 el magistrat Joaquín Aguirre, del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona. Giró es comunicava tant amb Vendrell com amb Xavier Vinyals, president de la Plataforma pro Seleccions Catalans, detingut també en el marc de l’operació Volhov, que va descobrir la trama russa del procés. Casualment, Vendrell i Giró van cobrar desenes de milers d’euros de la Plataforma pro Seleccions Catalanes.
Segons la Guàrdia Civil, “sembla que aquestes persones estarien desenvolupant algun projecte vinculat amb sistemes informàtics i, a la vista de les imatges intervingudes a Josep Campmajó, consideraven que seria molt difícil que es pogués descobrir en què estaven treballant”. Les sospites apunten que estaven treballant en algun tipus de criptomoneda que algú, possiblement la cúpula de l’independentisme, havia encarregat per poder vendre després Catalunya com el refugi mundial de les criptomonedes.
Aquesta tesi queda reforçada per alguns dels missatges intercanviats entre Cabaní i Campmajó. El primer havia estat el que va dissenyar l’enginyeria financera perquè el Consell de la República de Carles Puigdemont pogués rebre diners opacs als seus comptes, el mateix que l’estructura que Òmnium Cultural té a Bèlgica. Tots dos formaven part de l’estructura de Tsunami Democràtic i operaven amb criptomonedes i amb targetes virtuals que només poden utilitzar-se en pagaments per internet.
Tots dos formaven equip, a més, amb Xavier Vinyals. Pel que sembla, el president de la Plataforma pro Seleccions era un dels encarregats de controlar el desenvolupament d’algun tipus de programari basat en tecnologia blockchain i en criptomonedes. L’informe de la Guàrdia Civil explica que “Cabaní, Vinyals i Campmajó van parlar de la necessitat d’incrementar el nivell tècnic en el qual treballaven”.
Cabaní, l’home més proper a Puigdemont, els va comentar: “Arribats a aquest punt, penso que no podem continuar sense coordinar-nos amb els hackers que hauran de protegir tot això…”. I a continuació, reclamava: “Necessito una persona molt tècnica de confiança que sàpiga com està feta la moneda amb un correu nickname i claus PGP per a posar-la en contacte amb ells. Jo no tinc el nivell tècnic per avançar”. Davant d’aquesta petició, Campmajó li contesta: “Bon dia. Em sembla perfecte. I ben vist. Demà al matí tinc una reunió discreta amb el cap de projecte màxim i ho encaro. I t’ho dic de seguida que tingui les dades. Fet!”.
El PGP és un sistema de missatgeria encriptat per comunicar-se que no pot intervenir-se. Però en aquell moment, el febrer del 2019, Cabaní va dimitir de les seves funcions, i això va provocar una aturada del projecte. “Ahir vàrem dimitir de les nostres funcions a la Casa de la República. Haurem de buscar un interlocutor allà Dalt”, va comunicar als seus col·legues. Campmajó va demanar instruccions. “El tema d’en Jaume… provoca un parón en el tema cripto. O hi ha interlocutor nou? Puc fer res?”. Xavier Vinyals li contestava: “De moment anem seguint. Sembla que el Joan M. pesa molt allà Dalt per la posició del seu germà. Crec que estem prenent decisions molt equivocades. Mirarem de fer-li veure al Presi que així anem malament. La cripto segueix. Ja veurem que passarà”. Joan M. es refereix, possiblement, a Joan Matamala, germà de Josep Maria, que va ser l’empresari que va acompanyar en tot moment Puigdemont durant els primers mesos de la seva fugida de Catalunya. L’advertiment, a més, apunta al fet que Carles Puigdemont era coneixedor de tot el que s’estava fent i com.
La decisió de Cabaní d’abandonar es referia a la direcció del projecte de dotar d’un sistema de comunicacions el Consell de la República i de preservar la identitat digital republicana que Puigdemont volia implantar. El 15 de juny del 2020, li reconeixia a Campmajó en una conversa que “si ho fan perquè la gent participi, bé. Estic molt lluny del CpR [Consell per la República] i els partits. Per això vam marxar. Perquè amb ell sortirà tot malament. Postureig i autopromoció”. Ainvar the Druid (Josep Campmajó) que tenia fil directe amb l’expresident Puigdemont, li contesta: “Ara, el nen [apel·latiu que donava el seu cercle íntim a Puigdemont] em diu que ha estat cosa d’en Sergi Miquel i un informàtic seu. Sense tecnologia blockchain estem morts. S’havia de generar confiança en la gent”. Cabaní ho disculpa. “Tranqui, com que els objectius no són seriosos, és igual la tecnologia. No fa per a l’enemic”.
La Guàrdia Civil assegura que, “en tot cas, aquestes activitats les estaven fent de manera que es garantís el seu anonimat i protegint-les per evitar que es pogués vincular el grup d’informàtics de Calonge amb Cabaní, i que el nexe entre ells eren Josep Campmajó i Xavier Vinyals”. L’informe destaca l’obsessió per l’anonimat. En un xat privat, s’explica que “tots els registris mercantils europeus estan interconnectats. Per tant, la primera de les dues societats ha de registrar-se fora d’Europa. Màxim dijous tindré informació detallada”. Les seves cauteles i discrecions no els van servir, al final, de res: els investigadors espanyols van llegir els seus codis i els seus correus com un llibre obert.
*Pots llegir l’article sencer al número 1564 de l’edició en paper d’El Triangle.
