En els darrers anys, els partits d’extrema dreta a Europa (incloent-hi Espanya i Catalunya) estan guanyant popularitat i presència a les institucions democràtiques. Molts europeus estem debatent quina és la millor manera de derrotar l’extrema dreta que està tenint èxit a ciutats, autonomies i Estats. Els temes que els fan guanyar vots són la immigració, la seguretat nacional, el proteccionisme econòmic i la crítica a la globalització i les polítiques socials, entre d’altres.
La ciutadania europea i els sectors polítics demòcrates finalment s’han adonat que els partits d’extrema dreta estan guanyant popularitat i possiblement transformin els països d’Europa en el transcurs de les eleccions d’aquest any. L’AfD (Alternativa per a Alemanya) dóna suport a una ideologia racista fins i tot més autoritària que molts dels seus equivalents de l’extrema dreta a tot Europa. Actualment figura a les enquestes com el segon partit més fort a Alemanya, amb un 22 per cent de la previsió de vots, només per darrere dels demòcrates cristians. No és l’únic cas, a França, Itàlia, Holanda, Hongria, Polònia, Grècia i Espanya la situació és o pot ser semblant. El que és veritablement inquietant és que les ales extremes de l’AfD afirmen que volen enderrocar la democràcia liberal. No hi ha consens sobre com fer retrocedir l’extrema dreta a Europa. Tot seguit, es presenten els pros i els contres de les cinc estratègies més debatudes per mantenir-los a ratlla.
Estratègia 1: Prohibir-la. La constitució de diferents països europeus atorga als tribunals poder prohibir els partits polítics que soscaven l’ordre democràtic. Hi ha fins i tot, qui demana la prohibició oficial dels partits d’extrema dreta argumentant que el país pot i ha de sufocar qualsevol amenaça seriosa a la democràcia o a qui fomenti la retòrica racista i els vincles amb les històriques escenes neonazis. Avantatges: Encara que aquest tipus de procés jurídic duria uns quants anys a posar-lo en marxa de manera efectiva, els partits d’extrema dreta quedarien desemmascarats davant de la Nació i la ciutadania. Contres: Un judici d’aquestes característiques podria convertir els partits d’extrema dreta en màrtirs. A més, prohibir un partit no s’elimina als seus seguidors ni els sentiments que els impulsen. El que han de fer partits i ciutadania és desemmascarar amb els millors arguments possibles les falsedats de les teories de la conspiració i les mentides. Si no, les idees de l’extrema dreta tornaran a sorgir sota altres formes. A més, segurament no és raonable privar dels seus drets a tants votants, invalidant partits que a nombrosos països, ciutats i demarcacions han atret molts ciutadans: podria provocar-se un efecte de crida contraproduent.
Estratègia 2: Retallar les finances. Mancant una prohibició legal (més o menys dura), els partits inconstitucionals poden ser sancionats privant-los del finançament que l’estat posa a disposició d’aquests partits. Avantatges: Privar l’extrema dreta de la meitat o la totalitat del finançament seria un cop dur. També enviaria el missatge que aquests partits són categòricament diferents dels partits democràtics del país. Desavantatges: A la major part dels països europeus, el finançament estatal dels partits es basa en el recompte de vots i, per tant, el resultat electoral és el que marca el seu finançament. La pregunta crítica es: ¿haurien d’alterar el demòcrates les regles per vèncer els grups reaccionaris? ¿Quant de temps caldria per implantar una prohibició d’aquest tipus?
Estratègia 3: Deixeu-los governar. Diversos comentaristes polítics sostenen que la millor manera de des legitimar l’extrema dreta és acceptar els resultats electorals i deixar-los prendre possessió del càrrec. La seva falta de professionalisme i la seva agenda retrògrada els exposarien a la ira de la ciutadania i els enfonsarien o almenys això és l’esperable i desitjable. Avantatges: Ens agradi o no, l’extrema dreta tant a Espanya com a altres països assoliran importants quotes de poder, ja sigui en solitari o gairebé sempre donant suport a la dreta convencional. És el que estem veient a Espanya, on la coalició PP i Vox comencen a manar a municipis i comunitats autònomes. També és cert que quan els partits d’extrema dreta han compartit el poder amb la dreta (ha passat a gairebé tots els països d’Europa) s’han vist obligats a moderar-se. Desavantatges: La normalització dels partits d’extrema dreta i les ideologies antiliberals consoliden la seva posició política i són relativament acceptats on obtenen bons resultats. Per tant, no cal subestimar la seva influència en les societats en què comparteixen el poder.
Estratègia 4: Mobilitzar la societat civil. L’explosió de protestes, contra les polítiques de l’extrema dreta, són enormement positives, encara que sóc dels que pensen que haurien d’haver estat més freqüents i massives. No hem d’oblidar que els plantejaments supremacistes i neofeixistes prosperen gràcies a la fatiga, el silenci i l’aïllament de la ciutadania davant de les diverses crisis. Els sectors de l’esquerra no hauríem d’eludir el compromís amb les dretes. Hauríem de tractar de convèncer-les que les promeses de l’extrema dreta són mentides populistes. Malauradament, també crec que aquells amb conviccions feixistes arrelades no canviaran ni tan sols amb els millors arguments. Possiblement hauríem d’oblidar aquesta opció. Avantatges: Un moviment de masses sostingut ha de ser capaç d’enviar un missatge clar no només als seus conciutadans sinó també als partits polítics centristes, les vacil·lacions dels quals són sovint notòries. La societat civil hauria de ser la força que defensa activament la democràcia. Desavantatges: Malauradament, una prova contundent que milions de persones als carrers no anul·len certes polítiques, són les defenses des del carrer de les polítiques de sostenibilitat i les dirigides a pal·liar el canvi climàtic.
Estratègia 5: Tots per a un i un per a tots. L’espectre de partits veritablement democràtics ha de romandre unit com a guardians de l’ordre liberal democràtic. Per tant, només les grans coalicions de partits poden contenir l’extrema dreta. Això podria significar que els partits de dretes i d’esquerres unissin forces i fins i tot presentessin un candidat conjunt, cosa que em temo, no faran. Avantatges: L’experiència recent mostra que, en legitimar l’agenda de l’extrema dreta, els partits conservadors obren una comporta que, en darrer terme, significa la seva pròpia debilitació o desaparició. Només cal preguntar-ho als conservadors en fallida d’Hongria, Holanda, França, Dinamarca i Itàlia. Van perdre la força en entrar al terreny de l’extrema dreta. Desavantatges: Hi ha crítics que afirmen que els consensos superamplis són els que enfureixen i alienen els votants convencionals de la dreta o l’esquerra. El motiu sembla que és la dificultat per trobar un acord en altres temes també importants sociopolíticament com són: la migració, la guerra a Ucraïna i els crucials problemes de sostenibilitat, energia, aigua i reciclatge. Pel que sembla hi ha molta gent que vota l’extrema dreta no per estar d’acord amb la seva ideologia, sinó com a “vot de càstig” per sentir-se decebuts i defraudats amb les respostes de les dretes, esquerres o coalicions que acostumen a ser tèbies davant d’aquests temes .
Em temo molt que només una sàvia combinació de les “5 estratègies”, degudament explicades a tota la ciutadania, debatudes amb claredat i transparència poden aturar l’extrema dreta. Seria qüestió de començar a posar-nos mans a l’obra, no fos cas que arribem tard i el mal sigui irreparable.
