Edvard Txesnokov, sotseditor de la secció d’Internacional del diari Komsomolskaya Pravda, és la baula periodística de la trama russa del procés. Va fer de pont entre Carles Puigdemont, un cop fugit a Bèlgica, i el seu diari i el va arribar a entrevistar el 21 de gener del 2021. A aquella entrevista, l’ex-president de la Generalitat va afirmar : “Una Catalunya independent serà amiga de Moscou”. Txesnokov va acompanyar el cap de l’Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, en els viatges i actes que va fer a Moscou per aconseguir suport a la causa independentista. Alay es va retratar a les oficines del Komsomolskaya Pravda davant d’un gran retrat del president rus, Vladimir Putin. El Punt Avui va publicar col·laboracions mensuals d’aquest periodista entre el 22 de setembre del 2019 i el 22 de febrer del 2022, dos dies abans de la invasió russa d’Ucraïna.
En aquest darrer article, titulat “Guerra virtual real”, Txesnokov va defensar la postura del Kremlin hores abans de la invasió i va criticar l’actitud de la comunitat internacional en el conflicte entre Rússia i Ucraïna: “Pel que fa als Estats Units, han demostrat que no els importa la democràcia mundial, i encara menys les aspiracions de la gent de Donetsk o dels mateixos catalans. No obstant això, sí que van acceptar les propostes de Kosova el 2008 i d’Ucraïna el 1991 per obtenir la independència. Per què? Perquè són mentiders de dues cares que només pensen en els seus interessos”.
Les comparacions entre les regions d’Ucraïna del Donetsk i Lugansk ocupades per Rússia des de fa anys i Catalunya són freqüents en els articles que Txesnokov va publicar al diari català. També defensa les postures independentistes i critica la repressió policial del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. El 27 de setembre del 2020, en l’article “Castigar una llengua per alta traïció”escrivia: “Per a una gran majoria de russos, les regions ucraïneses de Crimea i el Donbass són regions originàriament russes on hem viscut des de fa segles, i l’annexió del 2014 va ser la manera justificada de reunificar una nació escapçada. Segur que els ciutadans catalans del carrer respecten les lleis internacionals, però tenen una visió molt pròpia i concreta sobre el conflicte català-espanyol. Ells entendran, doncs, per què jo també tinc la meva visió personal sobre Crimea i Donbass”.
El 21 de febrer del 2021, en l’article “La Catalunya de l’Àfrica Oriental”, tornava a criticar la comunitat internacional per negar-se a que Crimea fos retornada a Rússia després del referèndum pro-rus que s’hi va celebrar el 2014 i deia que era “la mateixa comunitat internacional que va donar suport a la independència de Kosova però que rebutja la de Catalunya o la de Somaliland”. Dos mesos després, a “Esquizocràcia” escrivia: “Salt enrere. 2017 i 2019, imatges de la brutal repressió policial contra les protestes democràtiques a Catalunya. Més de 300 persones detingudes. La càmera enfoca Josep Borrell que, de manera contundent, condemna les violacions dels drets humans i imposa sancions europees… Ai, no, això últim no és cert! Que no estem parlant de Rússia!”. El 19 de juliol, a “La guerra freda a l’oceà verd”, criticava els Estats Units perquè havien denunciat una acció repressiva de les forces de seguretat russes a una regió apartada de l’Àrtic: “Els EUA expressen la seva preocupació per ‘l’agressió russa a l’Àrtic’. Les de la policia espanyola a Barcelona no semblen preocupar-los tant”.
Si algú vol seguir el treball de Txesnokov a Komsomolskaya Pravda hi trobarà els seus articles donant suport a la invasió russa d’Ucraïna ordenada per Putin. “El Iemen es convertirà en un cementiri per a l’exèrcit nord-americà: els houthis van donar una resposta formidable a l’agressió del Pentàgon”, titulava un dels seus articles més recents, el 15 de gener.
El Punt Avui és un dels mitjans de comunicació independentistes que sustenten la tesi que la trama russa és una invenció de les clavegueres de l’Estat espanyol. Des de la publicació de “Guerra virtual real”, dos dies abans de la invasió russa, va trobar prudent no publicar més articles del periodista que va entrevistar Puigdemont a Komsomolskaya Pravda i que va ser el seu comentarista de confiança des de Moscou durant dos anys i mig.
