Per què a Laporta ningú de l’entorn blaugrana no li presentarà un vot de censura?

Joan Laporta

Diversos dels col·lectius blaugrana que van guerrejar com si els hi fos la vida per fer fora Josep Maria Bartomeu, argumentant que s’havia arribat a una situació límit, acaben de signar una altra d’aquelles notes de posicionament pusil·lànimes, covardes i contemplatives perquè ningú els pugui acusar de passivitat davant un escenari que multiplica per deu la gravetat de l’estat del club en plena pandèmia.

A la tardor del 2020, grups com Dignitat Blaugrana, El Senyor Ramon o Compromissaris FCB, entre d’altres, no van dubtar a armar un vot de censura amb l’única finalitat de cremar totes les naus amb urgència i forçar unes eleccions anticipades per evitar la fi del món barcelonista. Avui, amb la perspectiva del temps, es pot assegurar que aquell pas va ser el principi d’un cataclisme laportista, aquest de debò, del qual en són directament responsables o còmplices, i contra el que no pensen actuar.

Ara, Dignitat Blaugrana, Compromissaris FCB, El Senyor Ramon, Seguiment FCB i Un Crit Valent ho han deixat força clar, malgrat el surrealisme d’aquesta jugada de Xavi, que és com seguir corrent en cercles sense anar enlloc, amb la publicació d’una nota en què reiteren la seva confiança i crèdit a Joan Laporta, tot esperant que faci un gir radical del seu estil de govern autoritari, nepotista i opac.

A més de semblar un acudit dolent sobre una realitat que, per descomptat, no és per prendre-se-la de broma, el menfotisme dels pocs grups amb certa identitat i organització converteix en una via morta la possibilitat que algun soci se senti amb la força i prou ànims per plantejar-se iniciar un vot de censura. Fins i tot és probable que, en cas de produir-se, acabessin jugant-hi en contra.

La resta de l’entorn, cada cop més ampli i convençut que Laporta ja ha gastat tots els cartutxos, comença a moure’s i prendre posicions, encara que només de cara a les eleccions del 2026. És a dir, descartant un moviment a curt termini contra l’actual junta amb un vot de censura frontal. Ningú no està en aquesta guerra.

Si Joan Laporta milités ara mateix a l’oposició, ja estaria agitant diaris, ràdios, televisions i totes les artèries digitals al seu abast, que són bastants, per fer fora el president de torn. En canvi, sent Laporta el president, ni de bon tros s’endevina un altre Oriol Giralt amb els arrestos i la valentia suficients per fer aquest pas o, si més no, advertir d’aquesta possibilitat si les coses continuen anant de mal en pitjor com fins ara. En definitiva, que Laporta no té avui cap oposició. Entre Víctor Font, a qui sembla que la pressió li pot -com a Xavi-, i els grups d’opinió no li fan ni pessigolles.

(Visited 163 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari