L’ex-president de la Generalitat Artur Mas s’ha sumat a les nombroses veus que qüestionen la credibilitat de les dades incloses a l’informe batejat com CatalanGate pel col·lectiu canadenc Citizen Lab. En aquest informe, que es va publicar el 18 d’abril del 2022, s’assegurava que els telèfons i els dispositius digitals de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya havien estat infectats amb els programaris espies Pegasus i Candiru.
Al CatalanGate de Citizen Lab s’afirmava que el telèfon d’Artur Mas havia estat infectat per Pegasus però que havia estat impossible detectar quantes vegades i quan s’havien produït els atacs. En canvi, l’ex-president de la Generalitat ha afirmat, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, celebrada el passat 26 de gener, que els responsables de Citizen Lab li havien comunicat que el seu telèfon havia estat espiat 32 vegades en els darrers cinc anys. Si ho sabien perquè no van fer constar en el CatalanGate? O van mentir a Mas quan li van quantificar el nombre exacte de les infeccions que va patir el seu mòbil?
Citizen Lab detalla en el seu CatalanGate que Mas va ser president de la Generalitat entre els anys 2010 i 2015 i que el seu telèfon va ser infectat després d’abandonar la presidència. El nom d’Artur Mas també hi apareix quan s’afirma que el telèfon de David Madí, assessor seu a la presidència, també va patir infeccions amb Pegasus tot i que el grup canadenc tampoc va saber quan i quantes vegades s’havien produït aquests atacs.
A l’entrevista a Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell va preguntar a Artur Mas sobre les informacions dels darrers dies sobre el conegut com a cas Pegasus i l’ex-president li va contestar: “Jo li dic amb una mica de coneixement de causa. Aquí tinc el meu mòbil. En el seu moment, els mateixos que després van certificar que ens havien espiat a tota una sèrie de persones, a mi em van dir que m’havien entrat 32 vegades durant cinc anys i em van xuclar 500 megues d’informació. I la meva pregunta és: qui ho té això? Quin ús en farà? Segur que no serà bo, segur que no seran carícies”.
La contradicció entre les paraules de Mas i el CatalanGate de Citizen Lab se suma a les nombroses que s’han produït des de que es va publicar l’informe entre les persones suposadament espiades i les conclusions del col·lectiu canadenc. Els anàlisis forenses que els independentistes han aportat als tribunals on denunciat el seu suposat espionatge no coincideixen gairebé mai amb les dades del Catalangate. Els advocats que els defensen no aclareixen qui ha fet aquestes anàlisis forenses que deixen en evidència l’informe que està en l’origen d’aquest cas. El rigor d’aquest CatalanGate ja va quedar molt qüestionat quan els seus autors van canviar les dades i informacions del seu informe inicial en diverses ocasions i, especialment, quan van reconèixer que havien inclòs en la llista d’espiats l’eurodiputat Toni Comín sense que en tinguessin cap confirmació.
