El camí de Putin cap a la reelecció

Tot just acabar l’estiu, Putin va intentar donar una mica d’emoció a les eleccions presidencials russes que se celebraran el proper mes de març dient que no havia pres encara cap decisió respecte a la seva candidatura. Si algú s’ho va creure, segurament veuria esvaïts els seus dubtes el 13 d’octubre, quan els tres advocats de l’empresonat líder opositor Alexei Navalny van ser detinguts sota l’acusació de pertànyer a una organització extremista, el Fons de Lluita Contra la Corrupció, fundat pel mateix Navalny. Avui Vadim, Kobzev, Igor Sergunin i Alexei Libster afronten la possibilitat de ser condemnats a penes de fins a sis anys de presó.

Susana Alonso

El següent pas van ser gestos destinats a acontentar la cada cop més influent església ortodoxa i als sectors conservadors de la societat russa. El moviment LGTBI es va prohibir al novembre, una jugada que també permet desfer-se d’elements incòmodes al règim sense necessitat d’accidents estranys amb finestres, mentre que el dret a l’avortament, legal al país des de l’any 1920, s’ha anat retallant fins al punt que són vàries les regions que han prohibit la interrupció de l’embaràs en centres privats, el què el fan impossible en nombroses zones de Rússia. Ara es vol anar encara més enllà i un grup de diputats propers a Putin ha presentat a la Duma una proposta de llei destinada a “augmentar la natalitat reduint el nombre de casos d’interrupció artificial de l’embaràs a petició d’una dona”. Els impulsors de la llei argumenten que “hi ha poques dones nascudes als anys 90, així que prohibirem que tant elles com les de més edat interrompin l’embaràs”.

El tercer pas es va donar el 6 de desembre. Va ser una visita llampec als Emirats Àrabs destinada a mostrar al públic intern que es podia moure lliurement pel món malgrat l’ordre de captura emesa per la Cort Penal de La Haia. Però el veritable objectiu era guanyar el suport dels oligarques russos que han trobat en l’escalfor dels països del golf el lloc ideal per eludir les sancions internacionals a través d’unes transaccions que han permès que el comerç entre els Emirats Àrabs i Rússia hagi augmentat un 68% des del 2022.

Putin va presentar el seu balanç als oligarques de la diàspora aràbiga: un front de guerra relativament en calma i sense retrocessos importants i un creixement econòmic basat en el ple rendiment d’una indústria militar de la qual la majoria de grans fortunes russes es beneficien.

També els portava un regal em forma del que podríem anomenar Llei “Antitransparència”, un decret que permet a Rosneft, l’empresa petroliera estatal, i altres 45 societats anònimes afiliades decidir a la seva discreció quina informació sobre les seves activitats han de revelar i quina no. Un forma com un altre de garantir que, si ets amic del president, podràs fer qualsevol cosa en el món dels negocis.

El gran dia va arribar el 8 de desembre, quan Putin va accedir, aparentment a contracor, a petició d’un grup de militars, de mares de soldats, un metge i un miner, a presentar-se a la seva cinquena reelecció.

Al cap de poc, el líder opositor Alexander Navalny desapareixia de la colònia penal on estava empresonat sense que ningú sabés el motiu. El Kremlin es va desentendre totalment de la seva sort. De fet, el seu portaveu, Dimitri Peskov, assegurava que “no tenim ni intenció ni possibilitat de conèixer la sort dels presos”. Miraculosament, l’opositor va reaparèixer per Nadal a un gulag remot de l’Àrtic un cop la maquinària electoral estava engegada i anul·lades les seves escasses possibilitats d’interferir.

Putin compta avui amb el suport de dos partits polítics, Rússia Justa i Rússia Unida. El Partit Comunista concorrerà amb un candidat que es nega a explicar per qué cal votar-lo a ell i no a l’actual president o qué fa millor la seva candidatura. Els possibles vots contraris s’han dispersat, de forma que avui hi ha 29 candidatures. Si algun opositor treu el cap una mica més del compte veu com la seva sol·licitud a concórrer a les eleccions es denega per raons de procediment, tal com li ha passat a la candidata antiguerra Ekaterina Duntsova, a qui es va comunicar la decisió sense donar-li temps material de solucionar els errors administratius adduïts per la Comissió Electoral Central. Yabloko, l’únic partit d’oposició tolerat, ha anunciat que no es presentarà a les eleccions.

Ara només queda un candidat que s’hagi manifestat contra la guerra. Es tracta de Boris Nadezhin, d’Iniciativa Civil, qui també es mostra favorable a refer relacions amb Occident. Sembla que és l’elegit per donar una pàtina de legitimitat a unes eleccions que es llegiran com un fracàs per a Putin si no assoleix el 80% dels vots.

(Visited 89 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari