Que va confondre la paraula ‘audaç’ per la paraula ‘acurat’ en contestar una pregunta de la diputada de Ciutadans Anna Grau sobre la informació a TV3 de la guerra entre Israel i Hamàs. Grau va retreure a Sigfrid Gras que en una informació sobre aquest conflicte es qualifiqués com ‘audaç’ l’atac de Hamàs a Israel el 7 d’octubre passat, amb el balanç de 1.159 ciutadans israelians assassinats i 242 segrestats. La diputada de Ciutadans va recordar que el Congrés Jueu Europeu va qualificar d’‘irresponsabilitat’ que es qualifiqués com ‘audaç’ l’atac de Hamàs.
O Gras es va equivocar llegint els papers en què portava escrita la resposta o algú o ell mateix els havia preparat malament però en tot moment va referir-se a ‘acurat’ en comptes d’‘audaç’ davant la sorpresa d’Anna Grau. El director de TV3 va dir que estava “satisfet de la informació que hem donat sobre aquesta guerra, vam informar des del principi de la barbaritat que era l’atac que Hamàs va cometre a Israel, de la mateixa manera que hem informat de la desmesura d’Israel en les seves represàlies. Els termes són termes. Per exemple, la paraula ‘acurat’ és una paraula que pot semblar bé, pot semblar malament. Entenc que hi hagi gent que no li agradi. Jo vull dir que es una paraula que han fet servir per referir-se a aquest cas el New York Times, el Parlament europeu o el Jerusalem Post (…) Just després de dir “acurat” es qualificava l’atac com el més despietat que va degenerar en un frenesí criminal. Repeteixo, pot no agradar la paraula ‘acurat’? Ho puc acceptar. Jo vaig veure el vídeo i em vaig dir que estava ben fet. Estic molt satisfet”.
La paraula ‘acurat’ pot no agradar però no era la que TV3 havia utilitzat en la seva informació. Vaja, que no era la paraula acurada!
