La União das Cidades Capitais de Língua Portuguesa (UCCLA), que comparteix seu a Lisboa amb la Casa da América Latina, ha acollit la presentació oficial d’EL TRAPEZIO en el marc de la seva programació com a organisme multilateral que promou les relacions entre ciutats lusòfones. Amb el propòsit d’impulsar el diàleg dels Estats de la Península amb Àfrica i Iberoamèrica, el seu secretari general, Vítor Ramalho, va avalar i va voler elevar el nivell institucional de la iniciativa, donat el nou context geopolític mundial.
La intervenció del president del Conselho Económico e Social, Francisco Assis, persona cridada a assumir responsabilitats polítiques rellevants a Portugal després de les pròximes eleccions, ha suposat un nou impuls al debat sobre l’oportunitat d’afrontar sense complexos les relacions de Portugal amb Espanya. Segons els organitzadors, el pes polític de l’exeurodiputat ha imprès en la sessió el segell d’esdeveniment històric, en tractar-se d’una de les personalitats polítiques de major influència a Portugal.
Entre els setanta assistents han estat presents: l’ambaixadora responsable de les relacions internacionals de la Presidència de la República Portuguesa; el president de la Sociedade Histórica da Independência de Portugal; la directora de l’Organização de Estados Ibero-americanos para a Educação, a Ciência e a Cultura (OEI); un representant del Tribunal Constitucional portuguès; diputats del PS i del PCP; diversos representants diplomàtics de països iberoamericans i de l’Àfrica lusòfona; diplomàtics de l’Ambaixada d’Espanya; el president de la Câmara de Comércio e Indústria Luso-Espanhola; el degà del Colegio de Economistas; el grão-mestre del Grande Oriente Lusitano; el president de la Agência Lusa; un representant de l’Associação 25 de Abril; el president d’INATEL; una vocal de l’administració de Turisme de Portugal; un representant del rectorat de la Universitat de Lisboa; l’alcalde de Vila Nova de Cerveira (Eurocidade con Tomiño); un representant del Frente Cívico Vilar Formoso-Fuentes de Oñoro y l’editor d’EL TRAPEZIO, Jaume Reixach.
Ramón Font: “L’iberisme entra i surt d’EL TRAPEZIO com aquella ona que ve i se’n va”
L’encarregat de presentar i moderar l’acte, Ramón Font, periodista català establert (i integrat) a Portugal des de la Revolució dels Clavells, ha començat l’esdeveniment contextualitzant la relació històrica entre Portugal i Espanya, marcada per la “desconfiança, però sempre adornada de bones paraules”. Segons Font, el debat -titulat La Ibèria en el triangle Europa, Àfrica i Amèrica Llatina– pretenia ser “més ambiciós i menys reductor” d’acord amb els nous temps, atès que -citant Camões-: “Mudam-se us tempos, mudam-s’as vontades”.
Font ha assenyalat que “els nous instruments de cooperació lusitana-espanyola han passat desapercebuts per a l’opinió pública”. Per omplir aquest buit, EL TRAPEZIO ha presentat i regalat el llibre que conté el nou Tractat d’Amistat i l’Estratègia Transfronterera. Una altra de les motivacions de la trobada ha sigut plantejar la possibilitat de “rellançar la idea del nou iberisme; aquest terme que entra i surt d’EL TRAPEZIO com aquella ona, que ve i se’n va, i que tantes passions va despertar i tants recels va acumular al llarg del temps”, ha afegit Font, matisant que a EL TRAPEZIO no existeixen “agendes ocultes” i que aquest diari digital era conscient de la “cautela” amb la qual a Portugal es percep el terme “iberisme”.
Vítor Ramalho: “Es tracta d’una articulació en el pla cultural i diplomàtic”
L’amfitrió, Vítor Ramalho, secretari general de la União das Cidades Capitais de Língua Portuguesa (UCCLA), ha recordat com l’UCCLA ha inclòs en el seu si a Santiago de Compostel·la i Olivenza o com els governs portuguesos -en els quals va participar- van fer passos decisius per a la integració europea i la creació de la primera Cimera lusitana-espanyola, a iniciativa de Mário Soares.
Sobre la forta presència dels ideals de l’iberisme en el segle XIX, Ramalho els ha situat en el context del pessimisme econòmic que es vivia al país. El secretari general de l’UCCLA ha subratllat “el nou context multipolar. Ja no és unipolar ni bipolar. Ja no es tracta d’una lògica unionista o federalista, sinó d’una articulació en el pla cultural i diplomàtic, i per via d’aquests dos les conseqüències positives que resulten per a l’economia. Els dos països tenen expressions culturals imparelles en el món. El que evidencia la necessitat d’avançar en aquests dos plans, que resulten també avantatges per als països africans i llatinoamericans”.
Vítor Ramalho considera que “no hem de ser indiferents” a la necessitat de mediació entre la UE i l’Àfrica. Aquesta pot ser una gran contribució dels ibèrics, recordant que Espanya i Portugal són “dos països independents que tenen dues de les llengües més parlades del món”, sent “el portuguès, la més parlada a l’Atlàntic Sud”. “Fins i tot en el lloc més recòndit de Guinea, hi ha sempre un portuguès”. Ramalho ha recordat l’exemple del nou Macau, que utilitza la seva herència portuguesa per a projectar-se en l’espai lusòfon. En definitiva, “la cooperació triangular reforça totes les parts”.
Ramalho també ha assenyalat la importància de les Cimeres Iberoamericanes i d’entendre que “la frontera comuna és la mar”, per on es comercialitzen els béns. Un exemple és com la crisi del Mar Roig ha modificat la ruta comercial cap a l’Atlàntic Sud. Quant a la política interna, Ramalho troba a faltar que no es debati de la política exterior en plena precampanya electoral, “com si Portugal fos una illa”.
Pablo González: “Treballem per a reinventar i rehabilitar l’iberisme”
El coordinador general d’EL TRAPEZIO, Pablo González Velasco, doctor en Ciències Socials per la Universitat de Salamanca, ha explicat les fites del reformisme iberista aconseguides en els últims quatre anys i mig: “Podem ser optimistes del que ha ocorregut en aquests quatre anys i mig. Tinc la impressió que la majoria de la gent no ha percebut el grau i la importància dels avenços. Després del gran salt de la integració conjunta a la UE, de la mà dels iberistes Fernando Morán i Mário Soares, avui hem avançat cap a una coordinació prèvia en els organismes internacionals. Hi ha fites indiscutibles com el Tractat, l’Estratègia Transfronterera, l’Excepció Ibèrica, la Candidatura 2030 i la REDCOT, però també hi ha crítiques amistoses”.
“Identifiquem autocensura per part de tots dos governs per la poca o cap divulgació tant de les fites com del nou marc de cooperació. Hem de ser des d’EL TRAPEZIO els qui ho divulguem”, afirma Pablo González. “Quan Portugal vol, s’aconsegueix. No obstant això, hi ha una falta de constància en general; més agreujada del costat espanyol”, ha afegit.
El coordinador d’El TRAPEZIO ha recordat que “el diari digital intenta corregir les asimetries informatives, lingüístiques i polítiques”. Espanya no té Casa de la Lusofonia, la introducció del portuguès continua sent tímida i concentrada a Galícia i Extremadura, així com el tren Madrid-Lisboa pateix amb la qüestió dels prejudicis i els tabús: “Des d’EL TRAPEZIO donem suport a l’Eix Atlàntic i la resta de connexions ferroviàries, inclòs el corredor Lisboa-Madrid, les obres del qual van avançant, però no s’informa d’això”.
Pablo González ha explicat que “EL TRAPEZIO va néixer per a superar la frontera mediàtica i ofereix la idea d’elevar l’escala al peninsular, en un context de crisi del periodisme, potser més viable”. Aquest periòdic pretén, segons afirma González, que “tots dos països tinguin una bona imatge l’un de l’altre, moderant els sentiments d’amor/odi, reduint menyspreus, aclarint malentesos i rebutjant mesquineses”.
“L’avenç d’aquest procés ha anat en paral·lel d’una revolució historiogràfica del període filipí, de les epidèmies d’iberisme oriündes de Portugal i de la constatació de la lusofilia i el pluralisme dels iberistes espanyols”, ha declarat González. EL TRAPEZIO treballa per a “reinventar i rehabilitar l’iberisme sobre bases culturals i geopolítiques sense tocar les sobiranies nacionals en el marc d’una aliança ibèrica dels Estats, del sector privat i de les societats civils”. Així mateix, fora de la Península, és important que els nostres ambaixadors “estiguin més coordinats i no hi hagi recels per les relacions entre Espanya i Angola o Portugal i Hispanoamèrica, per exemple. Espanya i Portugal podrien convèncer el Brasil -país amb una tradició d’iberisme antropològic- de l’oportunitat brutal d’impulsar la idea de l’Iberofonia, fent créixer totes dues llengües i, amb elles, la resta de llengües ibèriques i les nadiues de cada continent”. Aquest és l’iberisme multinivell que practica EL TRAPEZIO.
González Velasco ha aclarit que “no hi ha iberistes en l’extrema dreta encara que hagin copiat alguna cosa. No tenen constància ni activisme. D’altra banda, l’iberisme naïf, excessivament idealista, que de vegades es llegeix a les xarxes, es fa sense maldat”. El coordinador d’EL TRAPEZIO ha afirmat que “la generació iberista del 1923 (José Saramago, Natália Correia, Eduardo Lourenço), tal com ho va ser la generació del 1870, és una demostració de la importància de l’iberisme en el pensament portuguès, una cosa reconeguda pel president de la República”.
“Tal com fem en el nostre programa de YouTube, Andreia Rodrigues i jo a Connexió Ibèrica, des de la intercomprensió, junts, podem arribar més lluny. És a dir, augmentar el pes geopolític, sense qüestionar les sobiranies, en el marc d’una forta aliança ibèrica”, ha suggerit.
Pablo Castro: “El punt de partida és molt més exigent”
El catedràtic de Formació i Orientació Laboral, editor adjunt d’EL TRAPEZIO i activista de la introducció de la llengua portuguesa en el sistema educatiu madrileny, Pablo Castro Abad, ha detallat els avanços concrets que conté el nou Tractat d’Amistat i l’Estratègia Comuna de Desenvolupament Transfronterer.
Castro ha afirmat que la publicació del llibre Espanya i Portugal: una nova estratègia ibèrica té dos objectius. El primer “contribuir al seu coneixement, aconseguint la màxima difusió d’aquests estratègics textos, arribant al major nombre de ciutadans i realitzant una pedagogia sobre la seva importància”. El segon objectiu és “totalment transparent i de sentit comú: promoure el major grau de compliment i desenvolupament dels objectius i compromisos aconseguits”.
Pablo Castro ha assenyalat que “hem de ser conscients que el punt de partida és molt més exigent i que acostar-se als assoliments del passat, quan es va passar del contraban a l’eliminació dels llocs fronterers, requerirà -necessàriament- d’una clara determinació per a ser eficaç; de valentia per a vèncer uns certs obstacles mentals, i de gosadia per a superar els marcs rígids de la burocràcia i de la inèrcia de les zones de confort”.
L’editor adjunt d’EL TRAPEZIO afirma que “Portugal i Espanya són Estats sobirans i europeus. Però conjuntament han de valorar la seva identitat ibèrica i iberoamericana, on hi ha un camí per recórrer i moltes oportunitats a aprofitar” entorn de la ibericitat i la marca Ibèria. Castro ha ressaltat la fluida relació de veïnatge transfronterer i la puixant societat civil ibèrica, impulsora i protagonista d’aquest procés de convergència ibèrica.
Francisco Assis: “Per primera vegada no hi ha por entre nosaltres ibèrics”
El president del Conselho Económico e Social, Francisco Assis, és un dels líders emergents més mediàtics de la nova direcció del Partit Socialista. Després d’haver passat pel Parlament Europeu, on va assumir responsabilitats en la relació amb el Mercosur i l’Amèrica Llatina en general, va acceptar de grat la invitació de participar en l’esdeveniment i està cridat a ocupar càrrecs de gran responsabilitat pròximament.
Natural d’Amarante, ciutat de la qual va ser el seu alcalde amb 24 anys, considera que “Portugal és la Galícia del sud d’una certa forma. Avui podem parlar d’iberisme perquè és indiscutible la sobirania portuguesa. Sóc un gran admirador d’Espanya i de la cultura de les diverses Espanyes”. Assis ha convidat a estudiar el segle XIX espanyol perquè permet entendre millor els debats interns de Portugal. Existeix un pessimisme compartit així com la gestió final de tots dos Imperis, afirma.
“Què hi ha de nou avui?”, s’ha preguntat Assis. Respon: “Per primera vegada no hi ha por entre nosaltres, ibèrics. Durant molt de temps va ser una prioritat el manteniment de la independència nacional amb habilitat diplomàtica i de diverses formes”.
“Avui ningú té recel d’una invasió. Fins a l’entrada a la UE la relació comercial lusitana-espanyola era irrellevant. Això va canviar radicalment. Les preocupacions estan més en l’asimetria financera o en la queixa d’alguns empresaris portuguesos de la dificultat d’accedir a licitacions autonòmiques espanyoles”.
Assis reconeix que la gran assignatura pendent és que en el “pla cultural ens ignorem. Més de la part espanyola. Coneixem molt poc el pensament polític espanyol”. La solució és donar-nos a conèixer: “Tenir més disciplines i càtedres en la universitat i l’ensenyament secundari per a entendre la part positiva i negativa de les nostres extraordinàries històries”, assenyala.
Francisco Assis dona suport a la “cooperació conjunta, però sense la utopia de pensar que tenim interessos sempre coincidents. De vegades Espanya pensa com una potència europea i Portugal com un país mitjà. Hi ha diferent grandària. Portugal està més bolcada a l’Atlàntic i necessita buscar una complementarietat. No obstant això, la visió del món és pràcticament idèntica. Podem ajudar-nos els uns als altres en el món iberoamericà. Tenim alguna cosa a donar a Europa. No som una porta d’entrada inevitable. Però hi ha algunes coses que nosaltres tenim més sensibilitat. Per exemple, la UE ha estat la responsable de la falta d’acord amb el Mercosur, que és una cosa tan important per als ibèrics”.
Finalment, Francisco Assis, home de confiança de Pedro Nuno Santos, declara que “els portuguesos no valorem prou el que es mereix Espanya. Coneixem bé la cultura francesa i anglosaxona, i no tenim la fascinació pel complex món cultural que és Espanya, que és extraordinària. Hem de viatjar més a Espanya. Espanya ho té tot. L’iberisme, vist així, jo sóc iberista. Iberisme com a voluntat d’aproximació, diàleg i intercanvi de coneixement. És extraordinari aquest treball i que hi hagi aquest debat i la publicació d’EL TRAPEZIO”.
