Als barcelonistes els deu sonar el nom de Gulnara Karimova, filla del dictador Islam Karimov, la que va ser amfitriona de Joan Laporta en els seus viatges a l’Uzbekistan fa més d’una dècada, des de fa molt poc posada sota el focus de la justícia suïssa, acusada de ser cap d’una gran organització criminal internacional.
En el seu moment de més popularitat, Gulnara Karimova va ser coneguda com la ‘princesa d’Uzbekistan’, ara investigada per les sospites i els indicis d’haver saquejat centenars de milions d’euros del seu país i d’haver subornat sistemàticament empresaris i funcionaris a tot el món; també, d’haver tractat de blanquejar una fortuna a través de bancs suïssos.
Els mitjans especialitzats han explicat que la Fiscalia suïssa considera Zeromaz, el hòlding empresarial enriquit sota la protecció de l’històric opressor Islam Karimov i finalment controlat per Karimova, com ‘l’oficina’ des d’on operava delictivament, entre altres pràctiques utilitzant la violència i la intimidació.
Zeromax, que manejava més d’un centenar de societats intentant amagar negocis i operacions fraudulents, va ser la companyia amb què Joan Laporta va facturar més de 10 milions d’euros a través del seu despatx d’advocats, aproximadament entre el 2008 i el 2010 fins al moment en què van coincidir en el temps el seu enfonsament financer a mans de Karimova i el final de la presidència de Laporta. Abans, el president blaugrana havia promogut, patrocinat i facilitat diferents viatges a Taixkent, la capital uzbeka, de jugadors com Iniesta, Eto’o o Pujol pagats a preu d’or, mai no es va acabar de saber si a títol personal, a benefici parcial del Barça o bé es van tancar amb comissions diverses.
A través del seu home de confiança, Joan Sentelles, l’executiu posat avui per Laporta finalment al comandament operatiu de l’Espai Barça, també conegut més tard com un dels ‘enterradors’ del Reus, Laporta va desenvolupar a Taixkent projectes d’infraestructura esportius, encara que va acabar facturant aquests 10 milions, segons va dir davant del jutge, per assessorar en la construcció i l’explotació d’oleoductes. També va signar un acord amb l’equip de futbol més important del país, el Bunyodcor, és clar controlat per Zeromax i Karimova, per a la disputa de dos partits amistosos a canvi de cinc milions.
En aquella època, la dictadura d’Uzbekistan ja era coneguda per la seva sanguinària i violenta manera de sufocar les protestes dels ciutadans en la demanda de llibertats i drets democràtics. L’any 2005, la repressió d’una manifestació es va saldar amb centenars d’homes, dones i nens morts.
Quan avui encara hi ha barcelonistes que protesten pel col·laboracionisme i acostament recents de Laporta amb els països de l’Orient Mitjà, sens dubte obliden que no va dubtar a fer servir el club per blanquejar un règim totalitari com el d’Uzbekistan i que el 2005 va córrer a signar una samarreta amb un patrocinador validat pel Partit Comunista xinès amb tanta malaptesa que també ho va fer descarrilar.
Després de la mort del dictador Islam Karimov el 2016, Karimova va perdre protecció i influència i el 2017 va ser condemnada per malversació de fons a Uzbekistan. I es va poder alliberar de caure abans a la gola dels tribunals suïssos, des d’on operava Zeromax, gràcies a la immunitat diplomàtica obtinguda per un càrrec aconseguit a l’oficina de Ginebra de l’ONU. Avui ja està sent jutjada amb moltes possibilitats d’acabar condemnada i empresonada.
