Per què la crisi de Grifols deixa Sala-i-Martin en una posició ridícula?

La crispació mediàtica generada per la denúncia al voltant de la comptabilitat de Grifols està deixant retrats mediàtics i àudios d’interès blaugrana, especialment en alguns dels gurus econòmics del seu entorn com és el cas de Xavier Sala-i-Martin. Segons la seva opinió, la credibilitat de Grifols va lligada a la de l’auditor, KPGM, perquè entén i subratlla que és qui ha validat els comptes a través del criteri i l’anàlisi dels seus experts, obligats pel prestigi i el reconeixement del seu nom al mercat. “Si l’auditor observa alguna cosa el que fa és reflectir-ho al seu informe com a discrepància o com a incertesa”, ha dit.

També s’ha mostrat partidari -entusiasmat seria la paraula- amb què hi hagi qui, com ha fet Gotham, el denunciant de les presumptes trampes patrimonials, investigui aquestes coses a la recerca de la veritat. “És molt bo per a la societat perquè tots volem saber la veritat”, ha afirmat.

No deixa de ser xocant que algú com ell, protagonista d’una de les mentides més sonades de la història del Barça, continuï donant lliçons de transparència i ètica comptable sense avergonyir-se d’haver presentat en el seu dia els comptes del Barça de l’exercici 2009-10 sense haver-les sotmès a la corresponent autoria. La memòria oficial mateixa del FC Barcelona d’aquell exercici no va tenir més remei que recollir aquest intent d’engany i de burla als socis per part del llavors tresorer de la junta, Xavier Sala-i-Martin, suplantant el vicepresident econòmic Joan Boix en una roda de premsa en què es va oferir una liquidació econòmica falsa.

“El tancament dels comptes del FC Barcelona -es pot llegir- de l’exercici econòmic que els presentem no ha estat exempt de polèmica. La Junta Directiva sortint va formular comptes el dia 30 de juny del 2010, últim dia del seu mandat. Aquests comptes donaven un benefici net de 8,99 milions abans d’impostos. Durant el mes de juliol del 2010, l’auditor del club, la firma Deloitte, va acabar el seu treball d’auditoria, i va fer entrega al FC Barcelona de les conclusions. Aquestes determinaven que els comptes entregats el 30 de juny no expressaven una imatge fidel del patrimoni del club. En aquest sentit, l’auditor inclou en el seu informe fins a set excepcions i incerteses. És a dir, aspectes que, a parer seu, el club ha d’incloure o eliminar dels comptes presentats perquè aquests reflecteixin amb exactitud la imatge comptable del FC Barcelona (…) Els comptes aquí presentats sí que reflecteixen la imatge fidel del nostre club. I el resultat no és gens positiu. El club ha perdut 79,644 milions d’euros la temporada 2009/10. La major part de la desviació és deguda a la provisió del litigi amb Sogecable, exactament 35.123 milions d’euros, més 2.664 milions d’interessos”.

Posteriorment, l’assemblea de socis va aprovar aquests comptes, que van ser impugnats per la junta sortint de Joan Laporta, una demanda que va ser desestimada en totes les instàncies, sent elevades a fermes unes pèrdues de la darrera temporada de 79,644 milions i establint unes pèrdues del mandat de 47,4 milions, que, per desgràcia per a l’economia del club, no va revertir en cap cas la sentència confusa i esperpèntica de l’acció de responsabilitat, diguin el que diguin. Unes pèrdues ordinàries que avui semblen xavalla al costat dels gairebé 1.000 milions que ja acumula Laporta en el segon mandat.