Junts per Catalunya (JxCat) ha passat els darrers mesos immers en una mena de llei del silenci imposada des de Waterloo pel seu líder moral, Carles Puigdemont, per poder controlar el missatge, i perquè només ell marqués el que es deia i quan es deia, i que cap altre portaveu del partit es carregués l’estratègia de negociació amb el PSOE.
Un cop tancada la investidura de Pedro Sánchez i els pactes amb JxCat, i un cop han assumit el canvi de discurs silenciant internament les veus més crítiques, s’ha donat via lliure perquè tothom de Junts que ho vulgui fer pugui parlar. Però és molt difícil, ara que impera el discurs i el plantejament de Puigdemont com a únic, que una veu crítica parli clarament i tingui ressò. Per això ara donen llum verda a tothom.
I és per això, també, que ara a Junts han passat de no concedir ni una entrevista ni fer cap roda de premsa a aparèixer a tots els mitjans a totes hores, concedint entrevistes a tort i a dret. Fins i tot ha estat entrevistada la presidenta del Parlament, Anna Erra, que és un dels dirigents de JxCat que menys es prodiga a la premsa i que més temps feia que no apareixia als mitjans de comunicació catalans.
