El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat la recusació de la lletrada de l’administració de justícia del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona en el cas Pegasus, que investiga el suposat espionatge del CNI al telèfon mòbil del dirigent català, si la lletrada no accepta abstenir-se’n voluntàriament.
Es tracta de la mateixa lletrada que el 20 de setembre del 2017 va assistir a l’escorcoll de la seu del Departament d’Economia ordenat pel Jutjat d’Instrucció número 13, segons ha avançat TV3 i ha confirmat l’ACN citant el contingut de l’escrit.
Aquest fet i les seves declaracions públiques i durant el judici del Tribunal Suprem de l’1-O, segons Aragonès, fan que concorrin en ella “motius més que evidents de falta de neutralitat”.
L’advocat d’Aragonès ha demanat l’abstenció voluntària de la lletrada, una petició que no depèn de cap termini, i en cas que no ho faci, en demana la recusació, que es pot demanar com a màxim deu dies després de conèixer el motiu de la recusació, afegeix la mateixa informació.
L’acusació particular d’Aragonès va conèixer fa poc la identitat de la lletrada de l’administració, segons sosté l’escrit, ja que fins aleshores no signava amb el seu nom i cognom. Va ser quan l’advocat d’Aragonès va demanar localitzar uns escrits “extraviats”, que la lletrada va signar amb el seu nom, ja a finals del 2023. De fet, quan Aragonès va declarar al jutjat per aquesta causa com a perjudicat, el 13 de desembre, la lletrada no hi va assistir.
La mateixa informació afegeix que Aragonès acusa la lletrada de dues “greus irregularitats” en la gestió de l’expedient. En concret, de la desaparició de les actuacions d’un informe pericial informàtic rellevant per als interessos d’Aragonès, que no constava en l’expedient fins que la lletrada va localitzar-lo gairebé un any més tard arran de la denúncia de l’advocat del president. Aquest fet, oficialitzat el 25 de novembre, “no només és insòlit sinó que demostra una gestió molt deficient de la custòdia de l’expedient judicial amb un impacte absolutament negatiu en els interessos de la víctima, ja que tant l’instructor com la resta de parts consideraven que no havia aportat cap mena de prova pericial dels fets denunciats”, segons l’escrit.
El mateix text també assenyala que la lletrada de l’administració de justícia ha demostrat de forma “més que pública” el seu posicionament personal contrari a la independència i als interessos i opinions polítiques del president Aragonès. A més, recorda que la lletrada va ser testimoni protegit de l’acusació en el judici al Tribunal Suprem contra els dirigents del procés, que va rebre una medalla al mèrit per part de la Guàrdia Civil, que es va mostrar com a víctima d’uns fets que Aragonès considera que no van ser delicte i que el president de la Generalitat és un dels actuals líders independentistes.
