L’amnistia és la porta d’entrada al referèndum?
El Sr. Feijoo té dos únics arguments contra el pacte de govern possible de Pedro Sánchez amb les forces polítiques del congrés dels diputats: l’un és que no ha guanyat les eleccions; l’altre és que el possible pacte serà l’obertura de portes al referèndum d’independència de Catalunya, i qui sap si d’altres territoris també.
El PP té com a únic punt de programa de govern derogar el “sanchismo”. Mai no parla de quin és el seu model d’infraestructures, de polítiques socials, el model fiscal…No hi ha res. Per això, no ha estat capaç d’oferir pactes a ningú. Només propostes frívoles, com els pactes d’estat de no se sap què, sense contingut, i ocurrències que fan més mal que bé, com la seva proposta, “a salto de mata“, de buscar una solució d’encaix al problema de Catalunya. O també propostes sense sentit, com una legislatura de dos anys… De dos anys per què?
L’Estat espanyol té la forma política de Democràcia representativa. Això vol dir que l’estat disposa de mecanismes legals, democràtics, mitjançant els quals es poden construir governs i polítiques, a través d’acords i pactes entre les diferents forces polítiques representades al Congrés.
Però el PP encara viu en la seva realitat de privilegis i amiguismes del passat. Se senten amb el privilegi de poder pactar per governar allà a on poden, independentment de si han guanyat les eleccions o no (contrariant el seu propi argument). En canvi, no admeten que els demés ho poden fer també. No reconeixen, per tant, les regles del joc democràtic.
Això sí! Ells pacten amb qui sigui, en aquest cas amb l’ ultra dreta. Sense vergonya. O avergonyint-se, depenent del moment. Aquesta ultra dreta ja no dissimula la missió d’abolir drets de la ciutadania, guanyats amb sacrifici i lluites socials. Als Srs. i Sres. del PP no els importa aquest petit detall. Es clar que ells no tenen model social, ni fites de millora del conjunt de la societat espanyola. Només ambicionen la seva millora particular.
Demanen sense escrúpols noves eleccions. Potser confien en que els votants vegin la llum i canviïn el seu vot. O també esperen que molts i moltes votants, avorrits i avorrides de que la política no sigui capaç de buscar una solució de governabilitat, caiguin en el cansament i no vagin a votar. Potser, la gent del PP busca en la repetició de les eleccions un benefici a favor d’obra.
Per una altra banda, també tinc la sospita de que altres forces, que estan pressionant i dificultant el pacte, puguin estar jugant a que contra el PP s’està millor que no pas al costat de partits que, com el PSOE, dialoguen i fan política.
Avui ja tenim coalició del PSOE amb SUMAR. Al meu entendre, el pacte representa la unitat de forces polítiques que volen l’avenç del nostre país, i que lluiten contra el retrocés i les idees dels privilegiats del passat, que volen retornar. Però cal ampliar aquest pacte per configurar el nou govern.
Veig claríssim que l’amnistia representaria un veritable gest generós. Un primer pas que predisposa al diàleg social, amb l’objectiu de reduir la bretxa de convivència social, al menys, a Catalunya.
Mentre que la dreta acusa de que aquest és un primer pas cap a un referèndum, repetint el mateix raonament que proposa el propi independentisme, la veritat és que l’amnistia pot tenir una validesa jurídica i política prou important per ser la peça clau d’un acord de govern. La dreta proposa que la solució al “problema català” consisteix en buscar un encaix en el que mai no han cregut, ni des del govern, ni des de l’oposició. L’amnistia, en canvi, pot portar altre cop el debat a l’àmbit polític. No és la porta a cap referèndum. Un hipotètic referèndum només pot donar-se canviant la Constitució i les lleis actuals. L’amnistia no suposa res de tot això.
El pacte que busca Pedro Sánchez, al meu entendre, no és només un pacte de govern. És un pacte per la pau social a Catalunya, i per tant, també pel conjunt d’ Espanya. Però també és un pacte per a la continuïtat del desenvolupament econòmic i social que ara viu el nostre país.
