L’arribada irregular de persones migrades i refugiades a les fronteres europees ha crescut en els darrers dos anys, després de gairebé cinc anys de descensos progressius. Durant l’any 2023, Frontex ha comptabilitzat l’arribada per mar i terra de 350.000 persones que marxaven dels seus països d’origen i volien accedir a la Unió Europea. Cal tenir present que la UE té una població de 448 milions de persones, i les persones migrades que hi volen accedir a través dels accessos fronterers no arriben ni a l’1% del total.
Malgrat aquest impacte tan reduït en el conjunt de la població europea, la política migratòria i d’asil de la Unió Europea no està garantint vies legals i segures per a les persones migrants, i els nous textos normatius que han de fixar el nou Pacte sobre Migració i Asil de la UE tendeixen més a una “criminalització d’aquestes persones” que no pas a una “mirada positiva d’integració”, segons denuncien organitzacions com Amnistia Internacional.
En declaracions a EL TRIANGLE, la portaveu de migracions d’Amnistia Internacional, Verónica Barroso, denuncia que el sistema actual d’asil no funciona i que els nous textos a debat polític i tècnic haurien de tendir a incloure millores i garanties d’accés per a aquestes persones. Avui dia, Amnistia Internacional ha documentat i ha denunciat “situacions preocupants de vulneració de drets humans a les fronteres amb detencions arbitràries i retorns als països d’origen o a tercers països, on la vida d’aquestes persones pot córrer perill o pot estar en risc”. I en canvi, el nou Pacte sobre Migració i Asil de la UE “vol reduir les garanties del sistema d’acollida actual a escala europea”, tot i les advertències d’organitzacions com Amnistia Internacional, CEAR, Oxfam Intermón, Save The Children o Red Acoge.
El nou pacte entra en una fase decisiva aquestes darreres setmanes de desembre, on es preveu l’acord polític de tots els països membres sobre les cinc propostes legislatives que recull. Si finalment a finals d’aquest any s’assoleix un consens polític a partir d’aquests textos, s’entrarà en una fase més tècnica durant el 2024, en què les organitzacions només podran reclamar millores “en matisos tècnics, però no en els grans acords polítics”. Segons Barroso, les eleccions europees del 2024 condicionen la tramitació del pacte, i es preveu que s’aprovi al mes d’abril.
Per Amnistia Internacional, el context polític actual condiciona molt la mirada política del nou pacte, on no hi ha ni perspectiva de gènere ni perspectiva d’infància per tal de fer front a la vulnerabilitat d’aquests col·lectius. Països com Polònia o Hongria clarament estan bloquejant qualsevol avenç en matèria de drets i en matèria migratòria. Itàlia, amb l’actual govern, també des de fa temps està posant moltes traves. A tot això, cal afegir-hi, segons Verónica Barroso, el nombre d’arribades tan alt que van rebre països receptors com Turquia o Grècia, que han fet que “la deriva sigui regularitzar i incrementar la fortalesa d’Europa en lloc de primar els drets de les persones a les fronteres”.
Una altra preocupació per l’ONG és l’externalització del control de fronteres per part de la UE a tercers països que “no són països segurs”. Hi ha exemples de vulneració de drets de les persones migrades a Turquia, Líbia o Tunísia. Per Barroso, “són països on clarament no hi ha un sistema d’asil, no hi ha garanties i on ja es veuen vulneracions de drets humans contra persones migrants i refugiades. En lloc de garantir l’accés a procediments legals i segurs, o bé poder identificar vulnerabilitats en frontera per fer una acollida adequada, es planteja la detenció de menors o bé un reglament de crisis que permetrà que els estats en un moment determinat i d’una manera molt arbitrària puguin incorporar derogacions i excepcions a la pròpia normativa d’asil”. El risc serà, doncs, que “es poden normalitzar excepcions que generin detencions arbitràries, devolucions col·lectives i vulneracions de drets fonamentals a les fronteres”, segons la portaveu de migracions d’Amnistia.
El nou pacte hauria d’haver estat un nou inici per a la política migratòria europea, perquè no es pot tancar els ulls a una població que marxa dels seus països d’origen per múltiples necessitats vitals, i “no deixaran de fer-ho per moltes traves que es posin a les fronteres europees”. Tot al contrari, “arriscaran encara més les seves vides perquè no hi haurà vies legals i segures”. Donat que aquests desplaçaments seguiran existint, les futures normatives “tendeixen a criminalitzar les persones migrants i les organitzacions i la societat civil que les ajuden, quan estan assumint responsabilitats que són dels mateixos estats i de la mateixa Unió Europea”.
En declaracions a EL TRIANGLE, Gloria Elena Rendón, consultora en Diversitat Migratòria i Refugi per a Europa i Amèrica Llatina, i fundadora de GlobalMigrat.com, lamenta que la mirada política envers la població migrada sigui només cap als reptes que planteja i no pas cap a les oportunitats que aporta a les societats acollidores. “No es pot fer un paquet homogeni de la immigració, perquè no és veritat. Està formada per diversitat de perfils, on cal tenir en compte l’elevada formació i la capacitat d’innovació”, afirma.
Segons Rendón, “cal visibilitzar en positiu l’aportació de la migració” i per això és tan important recollir evidències, estudis i anàlisis, així com polítiques públiques positives sobre aquesta realitat. Segons la seva experiència, totes les polítiques públiques haurien d’incloure la perspectiva migratòria, igual que estan fent amb la perspectiva de gènere, per afavorir la cohesió social, base de les nostres ciutats i pobles. De fet, per Gloria Elena Rendón, a Espanya no hi ha evidències per determinar si hi ha un problema o no amb la població migrada, i quan un responsable polític parla d’aquests temes hauria de fomentar la cohesió social i la convivència, i no pas tot el contrari. Avui dia, les administracions locals són les que millor estan treballant aquest tema. Per Rendón, “es fa bona feina al món local i hi ha bones experiències al País Basc o a Catalunya. No hi ha un model únic, i aconseguir la cohesió social i la integració de la població migrada depèn de les característiques de cada municipi i la seva població. Les polítiques públiques s’han d’adaptar al context i fer comunitats inclusives en tots els àmbits”.
