El Barça de Joan Laporta i de Xavi, que viu moments delicats pel sotrac combinat de joc i de rematadors, de vegades alternativament i d’altres conjuntament, s’enfronta a una nova i ombrívola realitat en l’àmbit del futbol mundial, on ha perdut força, allunyant-se de les posicions destacades i capçaleres que ha ocupat aquests darrers anys. Al rànquing UEFA, per exemple, ha davallat fins a la posició 12a a conseqüència de la caiguda lliure protagonitzada per l’equip de la mà de l’actual entrenador, a qui li ha costat dues temporades passar de la primera fase de la Champions i que no ha estat capaç de recuperar terreny i prestigi a l’Europa League, competició alternativa i d’inferior categoria en què també ha estat eliminat dos anys consecutius abans d’arribar a la final.
El drama que li ve a sobre ara mateix se centra en les seves escasses possibilitats de participar en el Mundial de Clubs del 2025, un torneig promogut per la FIFA, una mena de Champions intercontinental la participació del qual es reserva, per estricte ordre de rànquing i de títols, als millors clubs del planeta que ho hagin acreditat al llarg dels quatre anys anteriors.
Per al Barça de Xavi la missió gairebé impossible és retallar-li un avantatge molt complicat de superar a l’Atètic de Madrid, que ara mateix seria el propietari d’una de les dotze places reservades als clubs europeus. Aquesta primera edició, prevista entre el 15 de juny i el 13 de juliol del 2025 als EUA, comptarà amb una atractiva recompensa econòmica per participació, a més de premis suculents en funció del rendiment en el torneig. La FIFA ha establert un criteri que atorga dotze places a Europa, sis a Sud-amèrica, quatre a la CONCACAF, quatre a Àsia, quatre a l’Àfrica i un a l’amfitrió, els EUA.
D’acord amb aquesta classificació, limitada als coeficients de cada equip resultants del seu rendiment a la Champions League entre les temporades 2020-21 i 2023-24, al Barça se li ha complicat ser present al primer Mundial de Clubs perquè l’Atlètic de Madrid l’avantatja en set punts i tots dos s’han classificat per a la disputa dels vuitens de final que arrenquen avui formalment amb el sorteig de les eliminatòries. Ahir mateix, al consell de la FIFA celebrat a Jiddah (Aràbia Saudita), el màxim organisme del futbol mundial va confirmar l’aplicació dels criteris que determinen el rànquing de coeficients de la UEFA ja en vigor i descartar l’altra opció, que era mesurar els resultats a Champions sense els bonus que la UEFA aplica per passar rondes. Al rànquing finalment retirat el Barça estava dos punts per davant de l’Atlètic de Madrid (62-50) mentre que a l’altre, el que compta, l’avantatge és matalasser per 62 a 55 punts.
El Reial Madrid, que ocuparia una de les dues places reservades a la Federació Espanyola, està classificat automàticament per haver-se proclamat campió de la Champions 2021-22. A l’equip blaugrana, a més de penalitzar-li el mal paper de les dues últimes edicions, li ha acabat d’embullar les coses les dues últimes derrotes a la fase de lligueta d’aquesta temporada, davant del Xakhtar i l’Anvers, de manera que necessita, o bé guanyar aquesta edició per classificar-se, o bé, via rànquing, arribar molt més lluny que l’Atlètic de Madrid, tenint en compte que el barem de puntuació li dona quatre punts per presència a la fase de grups, cinc per passar a vuitens de final i un punt suplementari per cadascuna de les rondes següents superades, a més de dos punts per victòria i un per empat a tot el torneig. Estant tots dos classificats per a vuitens, el marge de maniobra és realment curt. S’ha de donar un daltabaix de l’equip de Diego Simeone i una trajectòria impecable dels blaugrana, que hauria arrencat amb més opcions d’haver guanyat tots dos partits a la fase de grups i completat un ple de victòries.
El premi per al campió del Mundial de Clubs s’ha establert en 100 milions, fet que explicaria l’interès de Laporta que Xavi s’emportés els millors a Anvers per assegurar-se la victòria i sumar dos punts més en aquesta altra classificació.
El rànquing UEFA en si mateix tampoc li ofereix al Barça cap satisfacció, ja que havia arribat a liderar-lo en cinc temporades entre la 2008-09 i la 2012-13, sense baixar de la quarta posició des del 2005 fins a la 2021-22, la primera després de la tornada de Laporta a la presidència i la primera també després d’haver fet fora Messi del Camp Nou. El resultat va ser caure a la sisena posició després de la doble eliminació a Champions i l’Europa League, empitjorant l’any següent amb una caiguda a la novena plaça. Els resultats acumulats l’han desplaçat finalment al lloc 12è darrere de Manchester City, Bayern, Reial Madrid, PSG, Liverpool, Inter, Leipzig, Chelsea, Manchester United, Roma i Dortmund. Immediatament darrere seu hi ha Atlètic de Madrid, Sevilla, Vila-real i Juventus.
No són bones notícies per a la reputació i el prestigi del club blaugrana que, a més, no ha pogut capitalitzar, al contrari, l’extraordinari Mundial de Leo Messi amb l’Argentina. En una setmana on les estadístiques han revelat que el Barça és, per ocasions desaprofitades, l’equip més errat d’Europa, les crítiques i els comentaris li estan recordant Laporta i la seva precipitada i catastròfica decisió d’estalviar-se la fitxa de Leo que el davanter argentí li proporcionava a l’equip xifres completament antagòniques quant a punteria, encert en la rematada final i eficiència. Tot i que Lewandowski va dissimular una mica a la Lliga l’absència del millor jugador de la història, les xifres de Leo al PSG, a la selecció i l’Inter Miami demostren que avui, si l’equip és capaç de jugar a favor de les seves millors habilitats per aparèixer a l’àrea i no perdonar, Leo continuaria sent un jugador de valor insuperable, també per a la taquilla i la comercialització de la marca Barça.
Avui no hi ha cap dubte que l’efecte Messi, la seva absència, ha desfermat el Barça en tots els sentits i que la seva transició fins a la retirada es va haver de gestionar sense la compulsió d’un estalvi que, a l’hora de la veritat, Laporta no ha exhibit ni ha imposat amb fitxatges amb més volum de comissions que de rendiment. Potser algun dia, el soci recuperi la memòria i recordi que el 2021 el van votar perquè assegurava la continuïtat de Messi. L’amnèsia ho és tot per a Laporta.
