L’anàlisi del discurs polític ha estat una àrea de recerca que pretén entre altres coses, entendre que fa que certs discursos tinguin èxit electoral malgrat que la seva certesa i realisme dista molt de ser evident. Els experts en sociologia i ciència política apunten que l’elecció d’un candidat polític pot estar influenciada per molts factors entre els quals ressalten: l’afiliació partidista, la ideologia, el caràcter, el carisma i l’historial del candidat, el seu posicionament sobre temes específics, la publicitat, etc. Sorprenentment, dins d’aquests factors no hi ha els que haurien de ser crucials:
- Tenir constància que el candidat en qüestió sap què ha de fer per resoldre els problemes sociopolítics que denuncia i que afecten els votants.
- Acreditar la voluntat política per resoldre’ls.
- Acreditar la seva capacitat per accedir o mobilitzar els recursos (humans, tècnics i econòmics) necessaris per resoldre els problemes sociopolítics que afecten la ciutadania.
És a dir, sembla que la immensa majoria de votants són (som) insensibles a la veritable capacitat del polític que votem per resoldre els problemes i necessitats que ens afecten. En aquestes circumstàncies, la pregunta crucial és: Les decisions polítiques democràtiques són correctes ¿per ser democràtiques o per haver-se fonamentat en el coneixement aportat pels experts? A la política contemporània, el saber objectiu dels experts, afavoreix no només el comportament racional de la política sinó que augmenta les possibilitats d’aconseguir les metes que el polític proposa. Per “experts” entenem aquelles persones reconegudes com a font fiable i amb autoritat sobre temes concrets que van des dels àmbits jurídics fins als econòmics, socials i tecnocientífics. A efectes pràctics, l’expert és la persona que satisfà les necessitats de coneixement al polític.
És a partir d’aquest moment quan el poder te la necessitat i obligació d’accedir al saber dels experts científics i tècnics per assolir les solucions polítiques a través del raonament. Aquest acostament entre política i coneixement tecnocientífic implica que tots dos tenen la responsabilitat d’informar públicament amb dades i fets reals, clars i objectius que no emmascarin la realitat social. El paper dels experts s’ha d’entendre des de dues perspectives. La primera és facilitar la presa de les millors decisions polítiques possibles i la segona és assentar el dret a la informació lliure i veraç com a pilar de qualsevol sistema democràtic. Des d’una perspectiva moderna i eficaç la incorporació del món dels experts a la política només es pot contemplar com un avantatge que permet a les societats assolir cotes més grans de poder i benestar.
Avui dia, és comprensible, necessari i desitjable que els polítics recorrin als experts quan han de prendre decisions complexes i multidisciplinàries. Per això, en la mateixa mesura que augmenten la complexitat social i la globalització, ho fa la delegació dels governants en òrgans d’experts independents i sovint internacionals. La problemàtica ecològica és un cas típic: sabem que les causes dels problemes mediambientals són globals i, per tant, les seves possibles mitigacions estan en gran mesura vinculades al coneixement tecnocientífic i a les decisions polítiques internacionals.
En conclusió, la política democràtica actual legitima el polític elegit d’acord amb les normes democràtiques vigents. No obstant, aquesta legitimació no implica cap garantia que el polític elegit democràticament conegui la solució dels problemes que li concerneixen, ni que tingui voluntat de resoldre’ls ni tan sols que sàpiga com mobilitzar els recursos per fer-ho. Per tant, no ens queda més remei que assumir la postura de John Dewey, que advocava per una opinió pública plenament informada mitjançant la comunicació efectiva entre ciutadans, experts i polítics, en el ben entès de que els polítics són plenament responsables davant la ciutadania de les polítiques adoptades. El coneixement (món dels experts) i l’acció política (món dels polítics) són les essències de la política del futur. Entenem que és irrenunciable que els experts aconsellin i informin tant els polítics com la ciutadania, però correspon als polítics la responsabilitat última de decidir i actuar.
Al nostre entendre, no hi ha dubte que la renovació i millora del sistema polític que pugui resoldre els problemes sociopolítics i satisfer les aspiracions de la ciutadania, només es pot assolir a través de l’acció conjunta de polítics i experts independents i acreditats.
