El món ideal imaginat per l’independentisme perilla. La cúpula del moviment tem que la suposada exoneració de responsabilitats després de la llei d’amnistia pactada amb el PSOE decaigui i que continuïn els principals càrrecs contra Carles Puigdemont (JxCat) i Marta Rovira (ERC). A tots dos se’ls havia obert un escenari prometedor després dels acords de Brussel·les i comptaven de poder tornar a Espanya molt aviat, després de l’aprovació de la llei. Però els fronts judicials els barren el camí i amenacen de deixar en no res els pactes assolits.
Fonts independentistes confirmen a EL TRIANGLE que existeix preocupació a les files de JxCat i d’ERC per l’abast concret que pugui tenir l’amnistia i per les últimes decisions judicials. Els de Puigdemont ja han demanat a Pedro Sánchez que detalli més el text de la llei. “Puigdemont està preocupat, però no tant. Ell pot seguir vivint a Waterloo i si a les eleccions de la primavera del 2024 és reelegit eurodiputat haurà complert el seu propòsit i podrà jubilar-se amb un bon sou al final de la pròxima legislatura. Però qui ha entrat en pànic és Marta Rovira, que veu truncada la possibilitat de poder tornar sense problemes a Catalunya”, diuen fonts independentistes. I és que si l’acusació de terrorisme sobre els dirigents de Tsunami es concreta, es jutja i se sentencia finalment, tots dos poden tenir fins i tot problemes judicials fora d’Espanya.
Aquests dos líders sobiranistes estaven acusats de sedició, un delicte pel qual la majoria dels consellers de la Generalitat del Govern de Carles Puigdemont van ser condemnats i van patir quatre anys de presó. Amb el pacte de Pedro Sánchez amb Puigdemont i Oriol Junqueras, aquest delicte, igual que qualsevol delicte de malversació econòmica, quedava eliminat dels seus historials i desapareixien també les seves ordres de cerca i captura.
Però la justícia té els seus propis viaranys i ha aigualit la festa independentista: el sumari sobre Tsunami Democràtic deixa en l’aire l’amnistia no només per a Puigdemont i Rovira, sinó per a un grup de sobiranistes que han tingut un paper protagonista en la política catalana els últims anys. Entre ells, s’hi troba el cap de l’Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, o els membres del comando dels comitès de defensa de la República (CDR), detinguts el setembre del 2019 durant l’operació Judes, quan planejaven atemptats a Catalunya.
El motiu de la preocupació de tots ells és que els actes de Tsunami Democràtic i de les accions planejades pel aquest grup siguin tipificades de “terrorisme”. El text de la llei d’amnistia engloba el perdó per a totes les accions realitzades amb motiu del procés, incloent-hi prevaricació, tràfic d’influències, desobediència o malversació. O sigui, tots els actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable comesos des de l’1 de gener del 2012 fins al 13 de novembre del 2023.
Però quedaven exclosos d’aquesta mesura de gràcia els actes contra persones que haguessin produït un resultat de mort, avortament, pèrdua d’un òrgan, inutilitat d’un sentit, impotència, esterilitat o una greu deformitat. També se n’excloïen els actes qualificats com a tortures o tractes inhumans o degradants, així com els actes tipificats com a terrorisme “sempre que hagi recaigut sentència ferma”. Finalment, s’excloïen “els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la defensa nacional”, així com “els delictes que afectessin els interessos financers de la Unió Europea”.
Això vol dir que un delicte de terrorisme (del qual són acusats els membres de Tsunami o els CDR) suposaria presó per als seus autors si aquests són finalment condemnats. I justament el 6 de novembre, a les portes de culminar l’acord de JxCat i el PSOE, el jutge García-Castellón va imputar una dotzena de persones com a dirigents de Tsunami Democràtic: Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra, Marta Rovira, Josep Lluís Alay i Nicola Flavio Giulio Foglia. També va citar a declarar el diputat al Parlament Rubén Wagensberg, “a qui se li ofereix la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant d’aquest tribunal”. Una altra de les citades és Marta Vilalta, portaveu d’ERC, que va acudir a una reunió a Ginebra. I també apareix a la llista Arnaldo Otegi, “a fi d’aclarir el que va passar a la reunió a Ginebra”.
“Igualment, resulta necessària la citació de Carles Puigdemont per ser escoltat sobre els fets. La seva citació, en aquest moment, no podria realitzar-se en una altra condició que no sigui la d’investigat, assistit de lletrat i oferint-li l’oportunitat de defensar-se, atès que l’interrogatori versaria sobre qüestions de caràcter evidentment incriminatori”, afirma el magistrat.
El paper de Puigdemont
Què passa, doncs, amb Puigdemont? “Està acreditat indiciàriament que es tracta d’una de les persones, a la vista de l’anàlisi de l’agenda del senyor Alay, que va acudir a les reunions que es van celebrar a Ginebra els dies 29 a 31 d’agost del 2019 i on es podria haver planificat l’actuació de Tsunami Democràtic”. En el sumari consten comunicacions que evidencien el coneixement que tots els imputats tenien de l’estructura i els objectius de Tsunami. El mateix Puigdemont, en una conversa amb Alay, parla del “grup de coordinació de la campanya Tsunami Democràtic” i els dubtes que el cap de l’oficina tenia sobre aquest grup eren resolts pel mateix expresident.
El sumari reflecteix una altra conversa de Puigdemont amb Josep Campmajó, en la qual aquest li diu que “o tu i Tsunami preneu el control o haurem de començar a gestionar el preu de les baixes”, cosa a la qual Puigdemont respon: “Intentem que el Govern es posi les piles”. Comptat i debatut, el magistrat dona per fet que tots els citats formaven part de la cúpula de l’organització.
La qüestió és que si el grup –en el qual tots es comunicaven mitjançant aplicacions de seguretat i amb sobrenoms per dificultar la seva identificació– té la categoria d’organització terrorista, els fets no entrarien dins de l’amnistia si hi ha víctimes. Per això, el jutge demana en l’acte que la policia informi “sobre la defunció de la persona de la qual es van fer ressò els mitjans de comunicació el 14 d’octubre del 2019 i la seva possible vinculació amb l’acció de bloqueig de l’accés a l’aeroport, la seva identificació a l’efecte de poder citar els seus familiars com a perjudicats”.
També demana identificar un agent del Cos Nacional de Policia (CNP) ferit greu en els altercats del 18 d’octubre del 2019 i que “investiguin la seva possible vinculació amb l’acció de Tsunami Democràtic a l’efecte de la possible imputació del resultat lesiu a l’organització”.
Si es determina que el ciutadà francès Jean-Claude Scherzinger va morir d’un atac de cor en l’aeroport del Prat mentre aquesta instal·lació estava bloquejada per una acció de Tsunami el 14 d’octubre de 2019, l’acusació contra el grup cobra rellevància: els actes de terrorisme amb resultat de mort o lesions greus no són amnistiables. El policia nacional al·ludit va patir l’impacte d’una pedra al cap “que el va deixar inconscient, i va ser traslladat en ambulància a l’hospital i va haver de ser hospitalitzat a l’UCI”, per la qual cosa el seu cas podria decantar encara més la balança a favor de les tesis del magistrat. En aquesta jornada, diu l’acte, va haver-hi més de 80 policies ferits. El jutge ja va acceptar a mitjans de novembre la personació com a acusació particular de dos agents agredits: un d’ells, atacat amb una ampolla trencada, va sofrir una “greu fractura oberta al radi del braç dret”, i després de diverses operacions “ha estat jubilat a l’edat de 45 anys”, ja que no reunia les condicions per seguir exercint de policia a causa de les seqüeles. Un altre agent va perdre el coneixement a causa d’un objecte que li va impactar al cap. Un tercer agent, també jubilat als 41 anys a causa de les seqüeles, ha demanat personar-se en el sumari, ja que després d’haver estat colpejat per un objecte contundent dels manifestants convocats per Tsunami va estar en coma uns quants dies.
Però les coses es compliquen encara més amb una altra acusació que pot sobrevenir: la de traïció. De fet, més que l’acusació de pertànyer a una organització terrorista, el que fa més por a Puigdemont i, especialment, a Marta Rovira, és l’acusació de traïció, penada amb presó de 4 a 8 anys. Aquesta acusació se sustentaria en els contactes que Puigdemont i Rovira van mantenir amb representants d’altres governs. “Però, en aquest cas, el paper més actiu i important va ser el de Rovira –expliquen fonts properes al cas–. Ella va fugir d’Espanya perquè tenia por de ser empresonada, ja que va ser la principal organitzadora del referèndum i la que donava ordres. Però després va adoptar des de Suïssa una postura molt més activa, va organitzar Tsunami, donava ordres als consellers que hi havia al Govern i mantenia contactes amb alts càrrecs estrangers”.
L’acusació de traïció
El Confidencial va desvelar que la Guàrdia Civil havia aconseguit identificar un alt càrrec del ministeri d’Afers Exteriors de Suïssa, Roland Salvisberg (era el delegat de Polítiques de Pau del Govern helvètic), com el contacte de Marta Rovira, d’Anna Gabriel i de Josep Lluís Alay per ajudar Tsunami i al seu projecte. Aquest petit grup es comunicava a través de l’aplicació Threema, i Salvisberg assegurava en les converses que el secretari d’Estat suís Roberto Balzaretti estava al cas de les negociacions amb el grup. Falta saber, no obstant això, la identitat d’un altre misteriós personatge que es va reunir amb els independentistes catalans a Suïssa en diverses ocasions. Segons alguns indicis, podria tractar-se d’un altre alt càrrec del Govern suís.
Per si això no fos prou, Alay va viatjar a Rússia per trobar-se amb exagents dels serveis secrets i amb alts funcionaris de l’Administració del Kremlin, com Evgueni Primàkov, nomenat el juny del 2020 director de l’Agència Federal Rossotrudnitxestvo, l’organisme que controla la propaganda russa a l’exterior i una de les fàbriques de fake news que té Moscou. També d’aquestes trobades Puigdemont en va estar informat permanentment.
Tots els moviments amb responsables d’administracions estrangeres poden ser susceptibles de ser qualificats d’accions de traïció. En aquesta categoria es trobaria també Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de Convergència, que va contactar amb suposats espies russos perquè Vladímir Putin donés suport a la secessió de Catalunya. Terradellas no està implicat en la trama de Tsunami, però és el principal encausat en el sumari que instrueix el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que va provocar les detencions de l’operació Volhov la tardor del 2020.
El comentari de Puigdemont al líder del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, en el sentit que no es tancava a recolzar una moció de censura del PP a Pedro Sán-chez si aquest no compleix el que s’ha signat, té la seva explicació. El principal punt és l’aplicació de l’amnistia a tots, sense excepció. I en el mateix acte, va desvelar el modus operandi de Junts, en haver obligat Sánchez a introduir el terme lawfare en el text de l’acord per exonerar el cercle més proper de l’expresident: “El terme lawfare és com el cap de cavall a El Padrí, una alerta que anem de debò”. La sorprenent comparació és tota una declaració d’intencions.
Qui també va de debò és el jutge Manuel García-Castellón, que instrueix el sumari i que va demanar a Suïssa la localització de Marta Rovira i els extractes d’un compte bancari seu per saber si a través d’ella l’italià Nicola Foglia va enviar 10.000 euros per sufragar accions de Tsunami. García-Castellón no amenaça: actua. I, per cobrir-se les espatlles, va enviar també una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui Carles Puigdemont, ja que per la seva condició d’eurodiputat només pot ser investigat per l’alt tribunal. I llança l’amenaça més temuda pels fugits: “Atès que diversos dels investigats en aquest procediment es troben fora d’Espanya, concretament a Suïssa i Bèlgica, països que han signat els Convenis assenyalats, això suposa que, per al cas que no pugui produir-se l’enjudiciament a Espanya d’aquests fets, podria quedar fora de perill la possibilitat d’enjudiciar els greus esdeveniments esdevinguts el 14 d’octubre del 2019 a l’aeroport del Prat en alguns d’aquests països, si es fa ús dels mecanismes de cooperació judicial oportuns per part de la Sala Segona”.
La seva decisió va ser recorreguda per la Fiscalia, que, si bé abans de l’estiu passat recolzava les acusacions de terrorisme contra els membres de Tsunami, ara s’hi oposa, seguint les consignes del Govern de Pedro Sánchez. Capricis del destí: no fa gaire, els independentistes acusaven Pedro Sánchez d’utilitzar políticament la Fiscalia; ara inciten que aquesta mateixa Fiscalia, que depèn del Govern, prengui una decisió política que els afavoreixi.
El judici a l’escamot dels CDR arribarà abans que hi hagi la llei
Els membres de l’escamot dels comitès de defensa de la República (CDR) detinguts el setembre de 2019 han denunciat una operació judicial per accelerar el seu procés i condemnar-los abans que s’aprovi la llei d’amnistia. Segons fonts jurídiques, aquestes acusacions no tenen fonament. “És cert que s’ha assenyalat la data del judici per al mes d’abril vinent, però després del judici passaran uns mesos abans de la sentència, que pot ser recorreguda, la qual cosa allargarà encara més els terminis. I la llei d’amnistia que es pugui aprovar no trigarà tant de temps, sinó que serà una realitat abans que hi hagi una sentència ferma que els obligui a anar a la presó si són condemnats”, expliquen des d’instàncies judicials.
El jutge situa la llavor dels CDR en el si de la CUP, i apunta al fet que podrien tenir la seva arrel en els Grups de Defensa de la República Catalana (GDRC) proposats en un moment determinat per Poble Lliure, tot i que després es desenvoluparan a l’entorn d’Endavant-OSAN. Es tracta de “grups formats per una pluralitat de persones que tindrien com a objectiu subvertir l’ordre constitucional de forma material, mitjançant una estratègia planificada i organitzada”.
Del si dels CDR va aparèixer després l’Equip de Resposta Tàctica (ERT), “una cèl·lula integrada pels acusats, que es tracta d’un grup reduït d’individus de diferents CDR que evidencien una gran radicalitat. La creació d’aquesta cèl·lula ve motivada per la necessitat de comptar dins de l’estructura dels CDR amb un grup clandestí d’individus de la màxima confiança i que es mostren totalment entregats a la causa, i als quals els ha estat encarregada la realització de les accions més sensibles”. D’aquesta manera, una dotzena d’activistes (els detinguts) “haurien superat l’activitat dins del respectiu CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, que tindria com a objectiu dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en domicilis particulars”.
Així va ser com es van posar en marxa la dotzena d’implicats en l’Operació Judes, que va suposar la desarticulació de la cèl·lula quan ja havien comprat materials per fabricar bombes casolanes i tenien un llistat d’objectius a sabotejar, com ara comissaries dels Mossos, casernes de la Guàrdia Civil, dependències oficials de l’Administració central o instal·lacions d’empreses de comunicacions.
Els membres de l’ERT, segons el relat de la Fiscalia, rebien instruccions “d’un denominat CNI català perquè aportessin la infraestructura logística necessària amb l’objectiu d’escometre una acció en la qual es pretenia ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment”. El CNI català ja havia aportat 6.000 euros per llogar pisos francs per als membres de l’ERT i per a material de telecomunicacions, amb l’objectiu de comunicar l’escamot assaltant amb els grups de suport exteriors. Els imputats Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado són acusats d’integració en organització terrorista, de tinença i dipòsits d’explosius i de temptativa d’estralls. Per la seva banda, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero són acusats només d’integració en organització terrorista.
La justícia va determinar la conclusió del sumari el 20 d’octubre i ha obert judici oral. Per les organitzacions i plataformes que donen suport als implicats, no obstant això, la justícia vol accelerar aquest procés per condemnar-los abans que es pugui aprovar la llei d’amnistia. Però en cercles jurídics es considera que un tema com aquest ha tingut “més que temps” per instruir-se durant quatre anys, per la qual cosa la justícia està en disposició d’obrir judici oral. Una altra cosa és que coincideixi amb l’aprovació de la llei d’amnistia. Malgrat tot, si aquesta llei s’aprova abans que hi hagi sentència ferma del cas, els membres de l’escamot quedaran lliures de tota culpa, perquè Puigdemont (amb qui els detinguts s’havien comunicat quan preparaven l’assalt al Parlament) es va cuidar molt de fer constar que els delictes de terrorisme quedarien exonerats si no hi havia una sentència ferma, la qual cosa pot trigar anys a arribar. Un miracle que només una estranya negociació a Brussel·les, sense llum ni taquígrafs, va poder aconseguir.
