Sovint, l’entrenador del Barça, Xavi Hernández, s’ha queixat de les exigències del calendari i del risc creixent de lesions dels jugadors per la falta de temps per recuperar els esforços i les terribles conseqüències musculars d’aquesta intensitat de partits, fins a tres per setmana per als internacionals. La lesió de Gavi, de lligaments creuats, “és un problema de calendari i excés de partits”, va dir, instant a reformar i reestructurar la temporada agrupant els partits de selecció en uns mesos determinats. “Crec que la FIFA ja s’ho planteja. Seria nou mesos amb el club i després un més amb la selecció, i en acabat les vacances. Així s’estalviarien els viatges de 13 hores, per exemple, com ara Araujo i Raphinha”, va afegir. El problema, va resumir, és la fatiga acumulada a les cames dels seus jugadors.
Això no obstant, va ser la junta directiva, amb el vistiplau del tècnic, la que va programar una gira de pretemporada amb quatre partits als EUA sota una calor insofrible i gairebé sense temps per entrenar-se. I ha estat la mateixa junta la que ha proposat jugar un amistós a Dallas el pròxim dia 21 de desembre amb tot just dia i mig de descans després de l’últim partit de Lliga abans del descans de Nadal. Una barbaritat i un contrasentit contra el qual el vestidor havia aixecat la veu, però que ha acabat acceptant a canvi una prima de 100.000 euros per cap. Més enllà de les angoixes financeres de la junta, ansiosa per cobrar els 4 milions d’aquest amistós a jugar contra l’Amèrica mexicà, el primer que es va haver d’oposar va ser Xavi, a qui Joan Laporta va convèncer per les necessitats de tresoreria, desarmant l’entrenador quan es va queixar del calendari.
Sobre la postura dels jugadors, no és la primera vegada que els diners obren miracles. L’últim precedent va ser un amistós a Sud-àfrica d’homenatge a Nelson Mandela, a jugar un dimecres a l’única setmana de descans en mesos, que va ser inicialment rebutjat per l’entrenador de llavors, Ernesto Valverde, per tenir cura de l’estat físic dels futbolistes. Tot i això, a iniciativa de Gerard Piqué i altres capitans de la plantilla en aquell moment, van ser els mateixos jugadors els qui van activar-se per negociar pel seu compte les condicions de la tarifa i l’estranya forma de pagament d’un partit que es va acabar jugant a Sud-àfrica. Pel que es veu, l’esperit de Piqué no ha abandonat del tot aquest vestidor. Aquell amistós va ser tan escandalós, o més, que aquest altre partit de Dallas, tan inconcebible com polèmic. Després, que no es queixin.
