La violència masclista s’estén com la pòlvora entre generacions cada cop més joves i no entèn de formats. Així ho corrobora elDiario.es que exposa unes xifres preocupants que ha pogut recollir la fundació ANAR, que gestiona un telèfon i un xat d’atenció a nens, nenes, infants i adolescents que, entre d’altres, dona resposta a casos de violència de qualsevol tipus. Aquesta Fundació exposa una dada xocant i que, com a societat, hauria de fer-nos saltar les alarmes: des de l’octubre del 2018 fins al mateix mes de l’any passat, el nombre de nenes i adolescents ateses per violència de gènere ha crescut un 87%.
Pel que fa a la metodologia emprada pels agressors per a exercir aquesta violència, la més comuna, concretament en el 82% dels casos, és mitjançant l’ús de la tecnologia. “L’agressor utilitza aquesta tecnologia al seu favor i l’adolescent no té experiència vital suficient per a saber si està en una situació de risc”, analitzen des d’ANAR.
Una altra bona manera de corroborar-ho seria també llegint premsa diària. Cada cop és més freqüent veure titulars que parlen de violacions o agressions en massa entre adolescents o nens petits. De nenes que es queixen davant els seus pares per un nen que les assetja a l’escola i potser només tenen 12 anys. De fet, fa uns dies, la Fiscalia General de l’Estat va publicar que, en l’últim lustre, s’ha evidenciat un augment d’un 116% d’agressions sexuals comeses per menors.
Hem d’entendre també que violència no és només violar, matar o agredir, sinó que aquests fets cruels i sense cap mena de dubte dignes de càstig, són la punta de l’iceberg de la problemàtica de la violència masclista. La base comença amb fets com l’anulació o invalidació de la persona, el control, la gelosia excessiva o el xantatge emocional. Altres actuacions a l’ordre del dia com la difusió de vídeos privats de contingut sexual, la creació d’imatges íntimes mitjançant la intel·ligència artificial, l’assetjament sota un perfil anònim o el simple assetjament, són també violència.
Així doncs, la violència ha canviat en format i en perfils, o més aviat s’ha estès. Com les dades evidencien, ja no es tracta únicament de violència intrafamiliar , sinó que arriba als més joves. Els assetjadors ja no només abasten les víctimes en un temps i espai concrets, durant el cara a cara, sinó que les noves tecnologies i les xarxes permeten l’escrutini i la persecució fins als racons més íntims de la vida de l’assetjat. En definitiva, el poder i l’abús s’estenen des dels espais públics -aules, places, patis d’escola, oficines, etc.- fins als privats -lavabos, habitacions i cuines.
Si a totes aquestes males praxis preocupants afegim el fet que, des del 2021 les dades del Baròmetre Joventut i Gènere realitzat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la FAD expressen que el negacionisme de la violència masclista es dispara entre els joves i un 20% ja no la considera un problema, ens queda un panorama social complicat de cara al futur. Segons aquest mateix baròmetre, el percentatge de nois joves que percep la violència de gènere com un problema social “molt greu” s’ha reduït des del 2017. La percepció de la violència masclista que tenen nois i noies joves (de 15 a 29 anys) ha crescut de manera desigual en els últims anys. Mentre que elles consideren cada vegada més que aquesta violència és un problema social molt greu -72,4% l’any 2017 i 74,2% en 2021-, el percentatge entre els nois que estan d’acord amb aquesta afirmació s’ha reduït: del 54,2% el 2017 a tot just el 50% el 2021. A més, un de cada cinc joves homes -el 20%- creu que la violència de gènere no existeix i que és un “invent ideològic”. Una xifra que dobla la de 2017.
És per això que potser caldria reclamar responsabilitat a les institucions i plataformes digitals. Responsabilitat que es tradueix en educació sexual, mediàtica i valors, en eradicar comportaments masclistes i actituds de superioritat per part de nois cada cop més joves. En prevenció, sensibilització i detecció per ensenyar que el gènere masculí no té control sobre el femení i que, si bé les xarxes socials són la pólvora del segle XXI, l’educació és l’escut més preuat contra ella.
