Mitjans regularment ben informats sobre el Barça han assegurat que el jove golejador brasiler Vitor Roque no aterrarà a Barcelona quan s’obri el mercat d’hivern. Ho donen com una cosa irreversible malgrat l’enorme desig de Xavi de disposar d’un altre nou pur a l’equip per si l’equip pogués necessitar de sobte un obrellaunes a l’àrea contrària. Tot i que Lewandowski va estar inspirat diumenge contra l’Alabès i va solucionar un altre mal partit del Barça, l’entrenador és plenament conscient que el golejador polonès, per edat i per rendiment, no serà el mateix que el de l’any passat i voldria disposar d’una alternativa si, com ja ha passat aquesta temporada, es lesiona o cal un revulsiu en algun partit que s’encalla.
Les notícies sobre la impossibilitat de portar-lo abans del 31 de gener no han provocat el soroll ni ressonància que es correspondria amb una situació realment greu de l’economia blaugrana. Si Roque no pot arribar per reforçar la davantera, tal com s’havia anunciat i pactat, és per culpa del marge salarial del Barça de Joan Laporta, encara pendent de desbloquejar la venda de Barça Studios i de poder compensar la despesa que suposa donar-li d’alta en les condicions acordades amb l’Athletico Paranaense, per 30 milions més 31 milions en variables. Una llosa per als estats financers del club, sotmesos al càstig cruel i persistent de la compulsió per fitxar de Laporta, irreprimible fins i tot davant la realitat que ara li nega l’arribada del jove brasiler.
La raó de ser d’aquesta paràlisi del sistema financer continua sent, a més del palanquejament excessiu i en bona part inútil, aquesta operació funesta de Barça Studios, ara novament varada en aquesta pandanal de promeses incomplertes que, de manera resumida, ha acabat generant un ingrés de només 40 milions sobre una necessitat de tresoreria de 200 milions segons el que es va pactar en la venda original a l’estiu del 2022.
L’angoixa va començar quan al final del 2022 no es va complir el pagament dels 60 milions que, de manera confusa, el club havia atribuït als compradors del 49% (Orpheus Media i Socios.com) mentre que tots dos socis van coincidir a excusar-se precisament en què no hi havia cap compromís. Els fets van demostrar que Laporta va improvisar aquesta operació perquè va arribar curt de marge salarial al mercat d’estiu del pack Lewandowski, tot presumint que en els mesos següents vendria jugadors o aconseguiria patrocinadors a temps de poder prescindir d’aquesta capitalització.
Com s’havia pactat, però, Orpheus Media i Socios.com es van treure el ‘mort’ de sobre sense cap penalització ni responsabilitat obrint-se una bretxa que va continuar des que va arribar el tancament de l’estiu següent de manera que Laporta només va poder pagar el fitxatge d’Oriol Romeu per tot just 3,5 milions. La resta, pescar al mercat dels ‘elefants’ que quedaven lliures i recórrer al lloguer dels jugadors de Jorge Mendes que, per diferents motius, no tenien mercat. El més sorprenent va ser afegir-hi a sobre el cost d’un davanter del Brasil menys conegut i molt més car que Neymar pel qual no competia cap altre club dels grans a diferència del terrible pols que Rosell va mantenir amb Florentino Pérez per aquell fitxatge.
Més de 60 milions i, un altre cop, altres comissions escandaloses que a la llarga pesaran sobre un noi sobre qui el mateix Deco, director del futbol del Barça, havia assegurat que aterraria a Barcelona aquest hivern. Això li va dir Laporta, com a Xavi.
Com, per altra banda, era previsible, Laporta no va poder tancar la vella ferida de la falsa venda de Barça Studios i això el va obligar després de tot a avalar amb el seu patrimoni personal si volia, si més no, mantenir la plantilla amb la qual finalment va començar la temporada.
Pel camí, un comunicat oficial de primers d’agost d’aquest any assegurant que un fons d’inversió alemany, Libero, i una consultora holandesa havien signat el compromís de cobrir els 60 milions deguts per Orpheus Media i Socios.com, dels quals van avançar 20 milions aportats per una misteriosa societat xipriota, o croat segons altres fonts. Avui, però, fonts del club confirmen que Libero ha admès seriosos problemes per trobar els fons necessaris, una situació que, de retruc, ja ha arruïnat aquesta altra fantasia de capitalitzar els actius audiovisuals i digitals a través de la sortida al Nasdaq de Nova York.
No hi ha qui s’interessi per una divisió de negoci del Barça que amb prou feines ha facturat mig milió l’últim exercici. La venda de Barça Studios, a més, s’enfronta a nous venciments de pagament dins de l’any 2023 que segurament no es compliran i que acabaran forçant, si no ho remeia un traspàs, un altre forat en el pla de viabilitat pactat amb LaLiga. Per això no s’espera que la solució màgica pugui arribar a temps d’obrir el mercat d’hivern, amb l’agreujant d’haver comptabilitzat com a ingrés el valor de 208 milions atribuïts al 51% d’aquesta companyia, Barça Studios, que a la pràctica encara no ha pogut vendre el 20% del 49% posat en venda des de fa un any.
A l’esper de conèixer les condicions de pagament acordades amb l’Athletico Paranaense, el club brasiler té complicat cobrar aquest milionari traspàs que gairebé amb tota seguretat no es concretarà en llibres fins al dia 1 de juliol de 2024. Qui sap quants Vitor Roque més haurà volgut fitxar Laporta, sense diners, fins aleshores?
