Aigües de Barcelona preveu que en els pròxims dies més municipis entrin en fase 1 d’emergència per sequera, el que suposaria noves restriccions, entre d’altres, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per preparar aquest nou escenari, la companyia fa dos mesos que fa proves de reducció de la pressió a la xarxa.
Segons el coordinador del Pla de Sequera d’Aigües de Barcelona, Josep Lluís Armenter, aquestes restriccions s’han pogut fer “sense incidències” i, per tant, la xarxa està “preparada” per aplicar-ho als municipis que se situïn per sobre dels límits fixats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
La reducció de pressió, quan es comenci a aplicar, serà inicialment en horari nocturn per intentar que l’afectació als usuaris sigui mínima.
Armenter explica que actualment tots els municipis de l’àrea metropolitana estan dins els límits establerts per la situació d’excepcionalitat i que molts d’ells també complirien amb els consums màxims si es pasés afase 1 d’emergència. Tot i això, aquestes dades son flotants i Aigües de Barcelona ha volgut posar a prova la xarxa amb un “esperit d’anticipació”.
“Hem avaluat com realitzar la reducció de pressió als municipis on es puguin superar els límits”, explica el coordinador del Pla de Sequera. En la fase 1 d’emergència, el límit de consum per habitant i dia als municipis de l’àrea metropolitana seria de 200 litres, quan actualment és de 230.
Als municipis on es pugui estar per sobre d’aquests 200 litres es començarien a aplicar restriccions de pressió en horari nocturn; després es passaria a l’horari diürn, en cas de no arribar al llindar fixat per l’ACA, i finalment s’avaluaria la possibilitat de regular amb major intensitat el nivell de reducció de la pressió a la xarxa.
Segons Aigües de Barcelona, amb les proves efectuades durant els mesos de setembre i octubre a diferents punts de l’àrea metropolitana, inclosa la ciutat de Barcelona, l’impacte de la reducció de la pressió a la xarxa només es notaria als pisos alts dels blocs de més envergadura. A la resta, diu, la mesura és pràcticament imperceptible.
Amb tot, la companyia justifica mesures com aquesta en una situació que és “ la més greu” dels darrers 70 anys. Més a llarg termini, Aigües de Barcelona també preveu actuacions per afrontar amb més garanties futures sequeres, ja que la previsió és que aquest tipus de crisis climàtiques siguin cada vegada més cícliques.
En aquest sentit, l’aposta de la companyia és la regeneració d’aigua, un tractament que ja es fa a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Baix Llobregat. Des d’ara fa un any, la planta envia 1.500 litres d’aigua per segon aigües amunt del riu fins a Molins de Rei. Allà es barreja amb el cabal del riu i es potabilitza a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí.
Actualment, aquest procés permet que el 25% de l’aigua del sistema d’abastament sigui regenerada. L’experiència es vol replicar ara a l’extrem Besòs, amb una intervenció valorada en 1.500 MEUR i que està finançada pels fons europeus Next Generation. La previsió és que l’obra, que encara no té data d’inici, s’allargui entre tres i quatre anys i permeti generar 180 hectòmetres cúbics anuals d’aigua regenerada, un 15% del consum de l’àrea metropolitana.
Els tècnics d’Aigües de Barcelona defensen que el desplegament de la regeneració permetria deixar de dependre de l’aigua de pluja i garantir la resiliència hídrica dels 5 milions d’habitants de la regió metropolitana. “Volem desvincular-nos de la necessitat que plogui”, afirma el coordinador del Pla de Sequera d’Aigües de Barcelona.
A més dels beneficis pel que fa a l’abastament d’aigua, la regeneració és tres vegades més barata que la dessalinització i la petjada de carboni és també la meitat. La futura ETAP del Besòs compartiria, en part, instal·lacions amb l’actual EDAR i caldria fer també algunes instal·lacions addicionals en algun punt de la llera del riu que encara no s’ha concretat.
