La proposició de llei d’amnistia que el PSOE ha pactat amb els partits independentistes catalans beneficiarà més de 300 independentistes amb responsabilitat penal, administrativa i comptable, així com a 73 policies acusats de lesions per les càrregues de l’1-O. No obstant això, com ja va indicar el negociador de Sumar, Jaume Asens, la llei no menciona explícitament els casos de lawfare.
La normativa engloba 11 anys del procés independentista català, concretament des de l’1 de gener del 2012 fins a aquest dilluns, 13 de novembre. D’aquesta manera, hi entrarien la consulta del 9-N del 2014, el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i els disturbis en les manifestacions després de conèixer la sentència dels líders del procés, el 2019.
El text que es registrarà al Congrés en les pròximes hores contempla amnistiar delictes d’usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics i prevaricació. En aquest sentit, la llei planteja exonerar “els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, així com els que hagin contribuït a la consecució de tals propòsits”.
Excepcions que contempla la llei
La llei exclou de l’amnistia els actes “dolosos” contra persones amb resultat de mort, avortament o lesions al fetus, pèrdua o inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat. Això exclouria de l’amnistia, per exemple, per als policies nacionals investigats per disparar una bala de goma a Roger Español que li va provocar la pèrdua d’un ull. També queden fora de l’amnistia els fets tipificats com a delictes de tortura o tractes inhumans o degradants, “sempre que superin un llindar mínim de gravetat”.
De la mateixa manera, els actes tipificats com a delictes de terrorisme també queden fora de l’amnistia sempre que hi hagi sentència ferma i consisteixin en atemptats contra la integritat física o mort d’alguna persona, destrucció massiva d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infraestructures, sistemes informàtics, llocs públics o propietats privades que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic. Això podria fer que els CDR de l’operació Judes, investigats per terrorisme i tinença d’explosius no es puguin beneficiar de l’amnistia.
Execució de l’amnistia
La llei s’haurà d’aplicar en cada cas concret en un termini màxim de dos mesos, sense perjudici de posteriors recursos, que no en suspendrien la seva aplicació. D’altra banda, serà aplicada pels òrgans judicials d’ofici o a instància de part o de la Fiscalia, estiguin en el moment processal que sigui. El text també indica que els qui es trobin a presó hauran de ser alliberats immediatament pels jutjats, els antecedents penals quedaran eliminats i quedaran sense efecte les ordres de recerca i captura, tant les nacionals com les internacionals. A més, s’aixecaran les mesures cautelars encara que es presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei.
La responsabilitat administrativa també haurà de ser arxivada definitivament, i en el cas de la responsabilitat civil o comptable també quedarà extingida, excepte les que ja s’hagin dictaminat per sentència o resolució administrativa ferma i executada. L’amnistia tampoc donarà dret a cap indemnització per als amnistiats o al retorn de les multes imposades.
