Per primera vegada a la història, Espanya disposa d’una investigació oficial i pública sobre la pederàstia dins de l’Església. Segons l’informe elaborat pel Defensor del Poble, la inactivitat de l’Església davant d’aquest “greu problema social i de salut pública” ha impedit “no només detectar, sinó també prevenir els casos d’abusos que haurien pogut rebre una resposta adequada”. La gravetat del fenomen s’estima a escala numèrica en més de 400.040 persones afectades, segons fonts periodístiques. Però l’informe determina la gravetat del fenomen, d’acord amb tres elements claus: “La intensitat del patiment experimentat per les víctimes”; “la quantitat de persones afectades”, i “la defraudació de la confiança dipositada en una institució que ha tingut un poder i una autoritat moral innegables”.
L’informe, realitzat a instàncies del Congrés dels Diputats, acaba amb una opacitat històrica al nostre país, però “no és un fi en si mateix, sinó un instrument perquè els legisladors facin el treball que queda pendent”, segons manifesta a EL TRIANGLE el president de l’associació Infància Robada, Juan Cuatrecasas. El seu activisme contra la pederàstia en l’àmbit religiós es remunta a l’any 2010, quan el seu fill va ser víctima d’abusos sexuals per part d’un membre de l’Opus Dei en una escola de Biscaia. Els fets van quedar demostrats en una sentència ferma del Tribunal Suprem, i encara lluita perquè altres joves no siguin víctimes d’abusos sexuals i es repari l’impacte devastador que ha tingut en les seves vides.
Per l’exdiputat del PSOE, hi ha quatre actuacions essencials a desenvolupar. És clau que les víctimes disposin de “teràpies psicològiques gratuïtes dins del sistema de salut pública” i que es garanteixi la seva protecció quan fan la denúncia. “Moltes vegades les persones no se senten segures per les experiències que veuen, i és important garantir la seva protecció”. Un altre eix rellevant d’actuació, per l’activista i pare d’una víctima d’abusos, és que hi ha d’haver programes per fomentar la seva inserció laboral i la seva formació. “A causa dels fets viscuts, tenen baixes laborals i perden els seus llocs de treball pel seu estat emocional”, assenyala.
Un quart punt clau és ampliar fins als 18 anys la prova preconstituïda, que només és obligatòria fins als 14 anys. Aquesta eina és molt útil per preservar el testimoni de les víctimes i evitar la victimització secundària. Segons Juan Cuatrecasas, “hi ha casos en què s’ha repetit el testimoni fins a 35 vegades als jutjats, a la policia, davant de psicòlegs…, i això provoca una doble victimització”.
Davant de l’existència “d’una gran evidència de l’abús sexual infantil a l’àmbit de l’Església”, com afirma l’informe, el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha afirmat que “no ens cansarem de demanar perdó a les víctimes i de treballar per a la seva sanació”. Tot i el perdó demanat, però, Omella nega les xifres donades pels mitjans de comunicació, que es basen en dades publicades a l’informe.
D’acord amb la investigació, que recull una enquesta a 8.000 persones, un 11,7% dels enquestats han estat víctimes d’abús sexual durant la seva infància o adolescència i, d’aquests, els casos comesos dins de l’Església són un 1,13%. Gran part de les persones víctimes d’abusos han tingut com a agressors a persones laiques contractades o vinculades a l’entorn religiós, i una minoria dels delictes han estat comesos per capellans o religiosos catòlics, segons l’informe. Pel portaveu i secretari general de la CEE, César García Magán, “no hi ha cap bisbe encausat, ni civilment, ni penalment ni per la via canònica” i, per tant, l’Església rebutja qualsevol acusació d’encobriment d’aquests delictes.
Tot el contrari pensa Juan Cuatrecasas, que sosté que “sí que hi ha pederastes a l’Església i que els seus responsables han mirat cap a un altre costat sense assumir el paper d’actor principal en la denúncia”. Segons afirma, “quan es denunciava s’hi posaven mil pegues, i es buscaven justificacions contràries a la veritat. Ha quedat demostrat que l’Església ha encobert, i hi ha molta gent dins de l’Església que ha exercit el paper de pederastes i no s’ha fet res per denunciar-ho”. Una evidència, per l’exdiputat, és el cas de persones que no havien denunciat de joves i han fet el pas en veure que “el seu pederasta continuava donant classes en una escola religiosa i familiars seus seguien en contacte amb aquestes persones. Això els ha fet sortir a denunciar i lluitar per posar fi a l’abús”. Per Cuatrecasas, “l’Església té molta feina a fer i encara no té els mecanismes perquè no torni a passar”.
Entre la vintena de recomanacions de l’informe del Defensor del Poble, n’hi ha poques relacionades amb els abusadors. Es demana a les diòcesis i els instituts de vida consagrada que “permetin l’accés d’investigadors a la informació dels arxius”, i que es faci una “revisió completa d’aquells on es conserva documentació de la delicta graviora, expressió que es refereix als delictes més greus contra els sagraments. Enlloc es demana una actuació judicial proactiva contra els possibles abusadors encara actius, si no activar programes d’intervenció psicològica per al seu tractament.
