Tres vailets palestins

Fa uns dies tornava a casa cansat i amb ganes de deixar-me caure al sofà, engegar el televisor i empassar-me les darreres notícies terribles dels bombardejos israelians a la Franja de Gaza, amb el consegüent recompte d’infants assassinats. A uns metres de la porta de casa meva em van aturar tres vailets que deuen tenir uns sis o set anys, potser vuit. Em van demanar un euro perquè la seva mare el necessita per “una empresa palestina”. És a dir, no sabien ben bé què els havia demanat aquella dona. Un d’ells em va fer avinent tocant-se el pit que era la seva mare, no la dels altres.

Els vaig demanar com es deien. Em van dir tres noms àrabs, posem que Mohamed, Musa i Ahmed. No me’ls vaig apuntar però per aquí anava la cosa. Eren tres nois espavilats, desperts i es van expressar en un castellà perfecte. Els vaig donar un bitllet de cinc euros i se’ls van obrir uns ulls com plats. No s’ho acabaven de creure. Se’n van anar feliços, cridant i rient. Un d’ells anava amb un patinet. Els altres dos corrien al seu costat.

Ja a casa, les notícies eren les que em temia. Nens i nenes palestins morts per les bombes que llença Israel a la Franja de Gaza. No sé si Mohamed, Musa i Farah em van dir la veritat o si m’enredaven per tocar la meva vena sensible. El cas és que cada cop que veig o sento parlar de nens vius o morts a la Franja de Gaza penso en aquells tres vailets.

No he tornat a veure’ls. Em faria il·lusió. Els abordaria i els demanaria com va la recaptació de diners per “l’empresa palestina” de la mare d’un d’ells. Dissabte vaig anar a la manifestació de suport a Palestina i contra els bombardejos israelians que maten nens i adults a Gaza. Han sigut assassinats més infants en les tres setmanes d’aquests bombardejos que en tot l’any passat en totes les guerres i conflictes que hi ha al món.

Al món hi ha genocides i nanus com els tres que em van alegrar aquell vespre. Que us vagi bé a la vida, canalla, però un dia m’hauríeu d’explicar si anàveu de bona fe o em volíeu enredar.  El futur és vostre. Tant de bo no perdeu la mirada trapella i ingènua que em veu regalar.

(Visited 53 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari