La Superlliga europea ja té data i hora perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea faci conèixer la sentència sobre si la UEFA és una organització que, a efectes del desenvolupament de les competicions internacionals, actua sota un règim de monopoli. Del signe i de la lletra petita d’aquesta sentència, que es farà pública el pròxim 21 de desembre, dependrà el futur d’aquest invent anomenat Superlliga que, ara com ara, només defensen el Reial Madrid i el FC Barcelona, dos clubs que de cara a la galeria han de semblar enfrontats, hostils i aferrissats rivals.
Més encara ara que, per culpa del cas Negreira, el Reial Madrid és l’únic club que s’ha personat com a part afectada i acusatòria amb totes les de la llei, ja que tant el fiscal com el jutge Joaquín Aguirre ha admès la seva inclusió a la causa fent una crida a la resta dels clubs perquè segueixin les seves passes.
La qüestió és si aquesta sòlida dependència de Joan Laporta respecte del poder i del full de ruta de Florentino Pérez podrà resistir durant molt més temps. El cas Negreira s’ha anat complicant tant que, de la mateixa manera que Florentino es va haver de querellar contra el Barça per la pressió dels seus propis socis i d’aquell monstre en què s’ha convertit Real Madrid Televisión, s’ha de veure si els gestos i accions de Laporta encaixen amb l’estat d’ànim de l’afició barcelonista i alhora amb la contradictòria política del mateix president blaugrana.
Laporta s’ha ficat de ple en un remolí de confusions en què, per una banda, admet que les relacions amb el Madrid són cordials i que hauria entrat dins de la normalitat la celebració del dinar de directives abans del clàssic, igual que la presència de Florentino Pérez a la llotja del Lluís Companys. Per alguna cosa van junts de la mà, en solitari, en el camí cap a la Superlliga i en les seves guerres contra LaLiga i Javier Tebas, encara que cada cop menys.
D’altra banda, però, és el mateix Laporta qui ha reaccionat amb una bravata de les que fan època contra la seva imputació en el cas Negreira, acusant el “madridisme sociològic” de perseguir-lo a ell i al Barça. Molt soroll per excitar la premsa i l’entorn madridista i autoproclamar-se víctima i heroi alhora de cara a l’afició barcelonista. La veritat és que quan aquest mateix madridisme sociològic anava contra el Barça quan els presidents eren Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, ell mai no va sortir a denunciar els atacs del centralisme.
Què passarà quan arribi l’hora de la veritat i, segons sigui la sentència, Laporta hagi de triar entre seguir lleialment submís Florentino o tallar aquesta aliança sobre la base de la teòrica ruptura de les relacions amb el Reial Madrid? Tot se li complica perquè ara, a més d’abraçar el representant del Reial Madrid a LaLiga, també és carn i ungla amb Javier Tebas. Li ve a sobre una situació esquizofrènica.
