Quan una qüestió mereix un Dia Internacional vol dir que s’ha esdevingut important (malgrat que també n’hi ha alguns molt folklòrics) i vet aquí que el canvi climàtic té ja el seu (el 24 d’octubre). És doncs una bona ocasió per parlar-ne una mica.
Què és en realitat això del canvi climàtic, del que tant se’n parla? En el fons, és un canvi estadístic. És a dir, el clima d’un lloc es defineix per uns valors estadístics d’una sèrie de variables atmosfèriques (temperatura, pluviometria, pressió, vents, etc.) adquirits al llarg del temps i com més llarga sigui la sèrie, més precisió té. Per exemple, el clima gallec és més plujós que el català perquè el valor mitjà de pluges al llarg dels anys és més alt. Un canvi climàtic significa que aquests valors es modifiquen significativament amb relació als històrics. I això és el que passa ara: el clima de Catalunya ha canviat perquè, per exemple, cada vegada hi ha onades de calor i sequeres més freqüents, més intenses i més perllongades.
Al llarg de la història de la Terra (més de quatre mil milions d’anys) no és la primera vegada que es produeix un canvi climàtic. Tots hem estudiat allò de les glaciacions, que eren també canvis climàtics. La novetat del que estem patint ara rau en dos fets significatius: primer, que sembla més ràpid que mai (la temperatura està a punt d’incrementar-se 1,5ºC en menys de dos-cents anys i això sembla que no havia passat mai) i que la causa del canvi és la humanitat (quan fins ara eren fenòmens geològics o planetaris).
Hi ha un ampli consens científic a dir que l’ús massiu dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) ha alterat la composició de l’atmosfera amb l’increment de la concentració de gasos d’efecte hivernacle (com el CO2 i el metà) que ha augmentat la temperatura, i en conseqüència, ha alterat altres paràmetres (com l’altura del nivell del mar o les precipitacions). Els combustibles fòssils emprats eren un immens embornal de carboni, provinent de grans biomasses vegetals, que enterrats sota terra no feien mal. En fer la seva combustió, hem alliberat a la bèstia que no és altra que el CO2.
Si s’acompleixen els escenaris que preveuen els científics a curt i llarg termini, els efectes sobre la humanitat poden ser catastròfics. Seria molt paradoxal que el que ens ha fet triomfar com espècie (la capacitat única de fer servir l’energia externa) es converteixi també en la causa de la desaparició de la civilització. Però com succeeix sempre, els patiments seran desiguals: el que pel primer món pot representar modificacions en el sistema de vida, a països pobres pot representar la mort si terres cultivables deixen de ser-ho. De fet, cada any hi ha més “refugiats climàtics” que en lloc de fugir d’una guerra, ho fan de la fam per culpa del canvi climàtic.
Davant d’aquest problema que ens hem creat nosaltres mateixos, totes les administracions fan grans reunions i acords per reduir les emissions dels gasos que provoquen el canvi climàtic. Parlen molt, però la realitat és que les emissions no han fet més que créixer a escala global (entre 2000 i 2021 han passat d’uns 23.000 a 37.100 milions de tones) i la guerra d’Ucraïna ha estat l’excusa perquè alguns països hagin retornat a l’ús del carbó. No anem per bon camí i cal intensificar la transició energètica (substituint els combustibles fòssils per la solar i eòlica fonamentalment) a la vegada que reduïm el consum energètic.
El govern de Catalunya, mancat de competències reals en aspectes importants de la transició energètica (com és l’autorització de parcs eòlics de més de 50 MW o de la planificació i implantació de l’eòlica marina) té polítiques erràtiques i contradictòries que el porten a incomplir els seus propis objectius, malgrat ser poc exigents. En efecte, el PROENCAT 2050, aprovat el juny passat, preveu que solament el 23% del consum final d’energia sigui d’origen renovable el 2030, la meitat dels objectius europeus.
El govern, més preocupat per qüestions identitàries que pels problemes reals, porta un retard considerable en això de la transició energètica, una via important de lluita contra el canvi climàtic.
No anem bé i cal recordar-ho quan és el Dia Internacional del Canvi Climàtic. En realitat, s’hauria de recordar i actuar sempre.
