Cada vegada que el Govern de Pere Aragonès ha anunciat una “ofensiva” per alguna qüestió que l’actualitat situava com un problema alarmant, el detall de les mesures que s’han anunciat no han deixat de ser una recopilació de totes les iniciatives ja explicades, que ja estaven en marxa o que ja estaven planificades, amb algun afegit nou de poca substància.
Aquesta estratègia s’ha repetit tant que entre la premsa ja s’ironitza parlant de “les ofensives resum”. Tant és així que fins i tot en algun dels dossiers que s’ha passat a la premsa quan s’ha presentat alguna d’aquestes grans ofensives s’han arribat a recopilar notes de premsa de propostes ja presentades per farcir la documentació del tema en qüestió. I és que sovint queda molt bé dir que un Govern inicia una “ofensiva”, però també sovint resulta igual de cert que hi ha poc marge per planificar i posar en marxa veritables ofensives amb un temps de resposta tan curt com el que reclamen les polèmiques de torn. Si tot es fes amb una mica més de calma, segurament existirien més iniciatives més fàcils de vendre i probablement més efectives per als problemes que intenten afrontar.
