El mateix dia que l’aparell laportista havia fet circular el recurs presentat davant el jutge Joaquín Aguirre contra la seva iniciativa d’obrir pas a un delicte de suborn, una altra interlocutòria del magistrat ha provocat l’enrenou lògic, tot recalculant els terminis de la prescripció de tots els delictes i ampliant la condició d’investigats fins a l’any 2008 a qui va ser el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i, per analogia, al director general de l’època i el responsable esportiu del primer equip, probablement Joan Oliver i Txiki Begiristain. De moment, però, qui serà notificat és Laporta, l’actual president, que s’havia lliurat inicialment de ser al mateix sac que els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.
Resulta irònic que fa tot just uns dies, el mateix jutge va rebutjar la pretensió plantejada per la junta de Laporta de poder personar-se el FC Barcelona com a part afectada per si, en cas de sentència condemnatòria contra Rosell i Bartomeu, se’ls pogués reclamar la reparació de danys econòmics. Aguirre la va desaprovar de ple i, a més, va esbroncar Laporta per intentar acusar els seus successors havent estat, com a president anterior, autor dels mateixos pagaments i, presumptes, dels delictes de corrupció esportiva, administració deslleial i falsedat documental pels quals se’ls investigava.
Li va recordar, fins i tot, que només s’havia alliberat d’estar imputat com els altres dos presidents per la prescripció legal que, no sense sorpresa per a Laporta, ara deixa de tenir aquest efecte temporal en la reestructuració de la instrucció pel possible delicte de suborn.
Al marge de la interpretació sobre si José María Enríquez Negreira i el seu fill exercien una funció pública prou demostrable per a atribuir-los aquest greu delicte, la interlocutòria d’Aguirre parla de “continuïtat delictiva en el delicte de suborn, la qual cosa, no s’ha d’oblidar, afavoreix l’inculpat atès que en el delicte continuat la pena és menor que la derivada de la suma aritmètica de tots els delictes de suborn individuals comesos. És a dir, és menor que la que resultaria de sumar-se les penes individuals per cada acte de pagament efectuat pel FC Barcelona a Enríquez Negreira, ja que cada acte de pagament constituiria un delicte de suborn per si mateix considerat”. I tot seguit, a l’empara de l’article 132.1 del Codi Penal indica que els termes de la prescripció “es computen des del dia en què s’hagi comès la infracció punible. En els casos de delicte continuat, delicte permanent, així com en les infraccions que exigeixin habitualitat, aquests termes es computaran, respectivament, des del dia en què es va cometre la darrera infracció, des que es va eliminar la situació il·lícita o des que va cessar la conducta”.
Per tant, raona que “els delictes prescriuen als quinze anys, quan la pena màxima assenyalada per la llei sigui inhabilitació per més de deu anys o presó per més de deu i menys de quinze anys. Als deu, quan la pena màxima assenyalada per la llei sigui presó o inhabilitació per més de cinc anys i que no excedeixi de deu (…) Aplicant aquests articles al cas d’Enriquez Negreira i Enriquez Romero hem de retrocedir 15 anys des de la data de la darrera factura emesa per les societats utilitzades per aquells al FC Barcelona (DASNIL i TRESEP) que va ser al mes de juny de 2018. De manera que respecte d’Enríquez pare i fill els fets imputables arriben fins al mes de juny de l’any 2003. En el cas dels presidents i empleats del FC Barcelona se’ls aplica el termini de deu anys enrere a comptar a partir de la data del darrer pagament que va ser el 17 de juliol de 2018, atès que la pena a imposar és de presó de sis a set anys i mig, pel fet que es tracta d’un delicte continuat de suborn de l’article 424 del C.P. que exclou la pena d’inhabilitació que sí que esmenta l’article 419, i que allarga la prescripció de la família Enríquez fins al 2003. Per tant, respecte d’ells, els fets imputables arriben fins al mes de juliol de 2008, per la qual cosa abasta la directiva del FC Barcelona anterior a la presidida per l’investigat Alexandre Rosell”.
Per tot això, conclou que “en conseqüència, els delictes d’administració deslleial, falsedat documental i falsedat comptable tenen el mateix termini de prescripció que el delicte de suborn o, alternativament, el de corrupció esportiva, 15 o 10 anys de prescripció segons siguin medials amb un delicte comès per la família Enriquez o per membres del FC Barcelona”.
En la mateixa interlocutòria ja precisa que, des del 17 de juliol de 2018, el president era Joan Laporta i fa menció expressa que sigui notificat i es vagi buscant advocat. Per descomptat, el Barça com a figura jurídica investigada ha conegut aquesta interlocutòria abans de la roda de premsa econòmica d’aquest matí on, per evitar valoracions i admetre aquest nou gir, l’evasiva ha consistit a negar tenir coneixement que Joan Laporta hagi estat notificat sobre la seva nova condició d’investigat, cosa que és tan certa com infantil. A la pregunta subsegüent sobre qui hauria de córrer amb les costes processals de Laporta, tot i tenir avui el càrrec de president, la resposta és òbvia: no les hauria de pagar en cap cas el FC Barcelona.
