Rebel·lió interna contra les actituds antidemocràtiques de Puigdemont

Un sector de l’Assemblea de Representants, l’organisme que ha estat anul·lat ‘manu militari’, denuncia les greus irregularitats del Consell de la República

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont

El Consell de la República és només un muntatge a major glòria de Carles Puigdemont. Així ho consideren amplis cercles independentistes que han deixat de recolzar l’expresident i es regiren ara contra ell. Una carta signada per 31 membres de l’Assemblea de Representants (als quals més tard es van afegir quatre més) ha estat el detonant d’una situació que posa Puigdemont directament a la picota. A més, queden en dubte la seva honestedat, la seva transparència i la seva ètica. El president del Consell de la República està tocat i els dards li arriben des de tots els costats.

La dissolució de l’Assemblea, per decret publicat en el Butlletí Oficial del Consell de la República el 30 d’agost passat, va ser el principi de la fi. Ara comencen a transcendir actituds dictatorials en l’òrgan creat per Puigdemont per blindar-se a Brussel·les i aparèixer a l’exterior com un president despullat il·legalment del seu càrrec. Però el que veritablement produeix estupor és el muntatge que hi ha al darrere del Consell. Amb el decret, Puigdemont eliminava tota possibilitat que els seus moviments siguin controlats per cap òrgan: tot el poder recau en el govern del Consell, del qual formen part 11 membres, comptant Puigdemont i Toni Comín. En altres paraules, Puigdemont assumeix tot el poder del Consell i decideix què s’ha de fer i com.

Jordi Alsina, un dels firmants de la carta de denúncia considera, segons va escriure a Vilaweb, que canviar l’estructura institucional del Consell de la República és lícit i legítim. Però rebutja la decisió unilateral de la cúpula. “La proposta d’anul·lació de l’Assemblea en si mateixa, la manera com s’ha fet i la mateixa proposta de substitució ens fa retrocedir en el temps i ens retorna a una manera de fer espanyola i caduca, pròpia de les cúpules dels partits polítics que ens condicionen avançar, contrària als valors republicans, impròpia del segle XXI i de la república en la qual anhelem viure”.

Pepi Oller, representant de l’Assemblea del Vallès Occidental Oest, també lamentava que “veure la falta de consideració amb què hem estat tractats els membres de l’assemblea ha embrutat el Conselll. No hi ha cap garantia que aquest tracte no l’acabin patint altres membres dins d’altres òrgans del Consell. No convida a implicar-s’hi, ni genera confiança, ni engresca. Massa autisme polític, massa manca d’empatia, massa prejudicis”. Àngels Folch, per la seva banda, lamenta també les maneres: “No és possible presentar el Consell com un exemple de democràcia participativa i de bona governança i després fer una cacicada com aquesta”. I Lluís Cabot posava Puigdemont en la diana: “El més significatiu no és el final de l’Assemblea de Representants, sinó la inutilitat del Consell per la República, ens creat per a l’entreteniment del senyor Puigdemont i la cerca de la publicitat que això li està donant. Ni és un Consell ni saben com assolir la república; en definitiva, és un bluf”.

De fet, els membres que han firmat la missiva contra Puigdemont, el seu vicepresident Toni Comín i les maneres com gestionen el Consell, ja no tenen por a l’hora d’explicar sucoses anècdotes. Mercè Zamora, una de les signatàries, revela que Antoni Castellà, un dels membres del govern del Consell, “ens va dir, sense vergonya, que el govern no esperava res de la nostra feina i que l’Assemblea de Representants només s’havia creat per legitimar el govern electe”. Això vol dir que Puigdemont va crear una falsa cambra legislativa per donar cobertura legal al Consell de la República, un òrgan completament al seu servei. A més, demostra la falta de democràcia interna en l’estructura paral·lela creada des de Waterloo.

La teoria de Comín

Aquesta falta de democràcia es veu reforçada per una anècdota que expliquen els 31 signants de la carta a Puigdemont: davant dels militants del Consell, i per defensar les seves postures, Comín “va emprar actituds desautoritzadores, com ara afirmar que ‘la separació de poders és una relíquia medieval sense lloc al segle XXI’, per justificar la concentració de poder en el govern”. La veritat és que la separació de poders no és una relíquia medieval: va ser teoritzada per Locke i una mica més tard per Montesquieu a L’esperit de les lleis, i materialitzada després en el naixement de les democràcies després de la Revolució Francesa.

Els membres díscols acusen Comín de desfermar caceres de bruixes internes quan no s’acceptaven les seves tesis. Amb motiu de l’aprovació del Codi de Consells Locals, “en veure les seves esmenes desestimades, va emprendre una campanya de desprestigi contra la Comissió Legislativa Orgànica i va engegar una croada en defensa d’una proposta de concentració del poder legislatiu en el govern, llevant-lo a l’Assemblea”. Per això acusen de poc demòcrata l’aparell de Puigdemont: “L’intent d’usurpar la independència legislativa de l’Assemblea, una cambra composta per 121 representants elegits de tots els Països Catalans i de la resta del món, va ser refusat com a improcedent i innecessari”.

En l’últim ple de l’Assemblea , celebrat el 15 de juliol, Comín “va defensar la tramitació d’urgència d’una reforma del Codi General que només tenia per objectiu donar al govern poder i control sobre la funció legislativa al marge de les majories”. Va ser una espècie de cop d’Estat intern, i el sector crític es queixa d’això: “La funció legislativa, entre més funcions, de l’Assemblea de Representants, no la podem desenvolupar ni els Consells Locals ni el govern, atès que tenen una funció executiva i que cap dels dos no representen democràticament el cens complet del Consell”.

El resultat dels canvis introduïts per Puigdemont és un govern autocràtic i de caràcter presidencialista. “A la proposta de reestructuració que s’albira, la responsabilitat de les normes internes de funcionament del Consell recauria únicament i exclusiva en el govern, que seria autònom i independent en fer i refer les normes al gust dels seus components, sense haver-ne de retre cap compte als electors (el govern no és elegit pels associats, sinó que els representants elegeixen un president que després forma un govern amb els consellers que ell decideix) ni haver d’arribar a equilibris i consensos fruit de la deliberació i el debat”.

Aquesta situació porta els militants a dir que “cap organització civil, ni cap institució amb vocació democràtica, concentraria en la junta de govern els poders normatiu i executiu. Sotmetre les normes i canvis exclusivament a consulta pública, a votants que no tenen ni l’accés al detall ni el coneixement íntim de les qüestions, fa, en realitat, un flac favor a la democràcia”. Per als signants de la protesta, dins de la cúpula del Consell s’adopten “actituds autoritàries”, malgrat que “el Consell va ser concebut com una institució democràtica que havia d’incorporar la pluralitat i la transversalitat del moviment independentista”.

Els dards més verinosos es dirigeixen a Comín, a qui consideren un “perill”. Diuen que el Consell va ser dissenyat perquè fos reconegut com un interlocutor legítim a escala internacional en la lluita per la Repúna. “Lamentablement, la presència i les accions de Toni Comín, amb una trajectòria política molt fluctuant (dins d’alguns partits avui espanyolistes), i mogut per la promoció d’interessos personals, posen en risc aquest projecte vital. Cada dia que passa amb ell en una posició clau, temem que el projecte del Consell pugui estar marcat per la desconfiança, el despotisme i, fins i tot, per l’obsolescència”. Per acabar, li recriminen que Comín ha volgut fer “una estructura piramidal i autocràtica, de referèndums populistes”.

El míting de Perpinyà

En resposta a aquesta allau de crítiques, Carles Puigdemont va fer que el Consell emetés un llarg comunicat en el qual desmentia les actituds autoritàries i autocràtiques i les despeses ostentoses o les pràctiques opaques, demanava “el màxim respecte” per als membres del Consell i qualificava d’indigne que s’atribueixin “interessos personals a membres del govern del Consell que l’any 2017 van formar part del govern de la Generalitat”. Venia a dir que gràcies a ells es va poder fer el referèndum i que ja ho van pagar prou amb la “persecució penal” a la qual van ser sotmesos.

Però ja hi ha altres veus que comencen a preguntar-se pels interessos de Comín i fins i tot de la seva família. Júlia Taurinyà, exdelegada del Consell a Perpinyà, ha deixat caure les seves sospites que el vicepresident del Consell té interessos foscos. En el seu comunicat, Puigdemont assegura que “no hi ha cap tracte de favor en la gestió i la distribució dels recursos necessaris per al funcionament de l’Assemblea, ni pel que fa a aquests recursos ni a caps d’altres. La selecció dels proveïdors per part de l’equip tècnic del Consell ha seguit sempre els criteris d’oferta més econòmica i millors condicions de pagament. En aquest sentit, el govern constata que la gestió econòmica del Consell ha seguit sempre els criteris d’eficiència, austeritat, transparència i rendiment de comptes”.

Taurinyà desmenteix aquesta versió. “Quant va costar el míting de Perpinyà? Amb quins diners es va pagar? Per què no es van contractar més empreses de Catalunya Nord? Per què és va triar una empresa en concret? Per què és va imposar l’entorn del Toni Comín en l’organització? Moltes preguntes amb respostes fosques”. Es tractava del míting del 29 de febrer del 2020 en aquesta ciutat, al qual van assistir 150.000 militants, segons Junts, i 100.000 segons les autoritats franceses. Pel que sembla, va haver-hi interferències de des de cercles propers a Comín per contractar a una determinada empresa.

Albert Donaire, portaveu de Mossos per la República, també ha contestat a Puigdemont aprofundint en les acusacions sobre l’obscurantisme del Consell. “Mesos incomplint el que s’aprova, intentant potinejar els resultats, aprofitant els representants ‘de partit’ per a les votacions, i fins i tot així, algunes no les guanyava la posició oficial. Representants de partit que no apareixen a les reunions de comissions, membres del govern tractant de friquis els que no opinaven com ells, poca transparència en determinades qüestions, preguntes que mai es contestaven, tirar pilotes fora… podria seguir fent la llista, però al final és lluitar contra un monstre, amb contactes arreu, amb amics als mitjans de comunicació, amb partits al darrere”.

Montserrat Trepat, signatària de la carta de la discòrdia, recordava fa pocs dies en un escrit el tarannà de la cúpula del Consell. “Per què s’ha menystingut la consellera Clara Ponsatí, a qui el president Puigdemont no va voler al govern del Consell? Aquest cop de timó del president Puigdemont ha estat, com a mínim, inoportú”. Inoportú i fosc, perquè una de les acusacions que se li fa és que va dissoldre l’Assemblea per no haver de donar explicacions si pactava la investidura del pròxim president espanyol.

(Visited 410 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari