Sandro Rosell ha deixat meridianament clar que no hi ha raons objectives per dubtar de la línia apuntada per l’excomissari José Manuel Villarejo sobre el paper que va tenir Joan Laporta en la presó preventiva patida durant dos anys, per un procés judicial basat en mentides i falsedats. D’altra banda, però, també ha admès que no s’ho acaba de creure i que, amb el pas de les hores i després de fer una anàlisi més freda i racional, està més convençut que Villarejo intenta distreure i posar en focus sobre persones i personatges que no són, en realitat, els que van prémer el botó vermell d’aquesta persecució en contra seva des que va accedir a la presidència del FC Barcelona, el 2010.
Per aquest motiu, per arribar a assenyalar el veritable culpable, Rosell ha reforçat la seva confiança que, a través de la querella presentada contra el mateix Villarejo, pugui arribar a identificar a qui considera el responsable, sobretot, d’aquell episodi de presó preventiva de dos anys, per a ell i per al seu soci, Joan Besolí, sense cap motiu ni cap argument.
Per a Rosell, els indicis i les revelacions dels uns i dels altres situen aquest culpable no gaire lluny d’aquest entorn laportista, amb prou poder per coquetejar i moure’s a prop de les clavegueres de l’Estat i poder influir en l’aparell centralista que sembla controlar-ho tot.
Sobre l’acusació de Villarejo, en el sentit que Laporta va passar la informació que li va costar el fet d’anar a la presó, ha manifestat els seus dubtes: “Vull no creure-m’ho. Des que ho vaig sentir ahir em vaig enfadar molt pensant que un 1% pugui ser veritat. Et trontolla el cervell amb una informació com aquesta. Vaig reflexionar molt, perquè són dos anys de la teva vida i la de Joan Besolí. És duríssim i em va afectar molt i vaig estar pensant totes les derivades. La primera va ser que si Villarejo va explicar que l’1 d’octubre el que va ordenar les càrregues va ser el senyor Zoido, és creïble? Això ens ho vam creure. Després va dir que Alicia Sánchez Camacho havia donat una sèrie de noms, entre ells el meu, s’ho creu? Hi ha unes cintes que ho confirmen. I va dir que a la jutgessa Lamela l’havien promocionat després de la meva instrucció com a premi. On és la senyora Lamela? Al Suprem. Vaig estar analitzant l’entrevista, la vaig revisar i excepte el tema de Joan Laporta, totes les altres afirmacions me les vaig creure. No sé… És quan dius: veurem la font, què diu i per què ho diu. Em vaig creure la resta i vaig aparcar a la nevera el comentari sobre Laporta. Però dit això no em vull creure que el Jan sigui així. Ens coneixem des dels 17 anys. Ens coneixem molt i hem tingut sempre una relació d’amor i desamor. Em va fer pensar. Tot el que va dir excepte això m’ho vaig creure. Després vaig pensar, si diu això, què guanya posant Laporta al focus? O el posa perquè és veritat o perquè és mentida i està cobrint algú. Primer, veure si és veritat. I si no és veritat per què ho diu. Si ho diu mentint, que vull pensar que sí, a qui cobreix?”.
Rosell va plantejar posar fi a aquesta guerra intestina entre els tres últims presidents amb una cimera de pau “pel bé del Barça. Desitjo moltíssim que quan ens veiem amb Jan, tant ell com jo, com Bartomeu, fem una catarsi i dir ja n’hi ha prou, això sempre que el que va dir Villarejo sigui mentida, perquè si no aquesta catarsi és impossible. Tots tres hem de trobar-nos, dir-nos de tot, el que calgui, i intentar que ningú posi més problemes i es perjudiqui el club. Toca fer-ho. Insisteixo, quan estigui convençut que el que va dir Villarejo és fals, pel nostre bé i pel bé del club, caldria partir de zero i tornar a començar, i que cadascú aporti el que pugui per salvar el club. Per part meva és possible recuperar la situació, amb Bartomeu tinc amistat i amb Laporta una relació d’amor i desamor, però sempre recordo més les coses bones”.
