Joan Laporta s’ha pres realment de debò la promesa que es va fer a si mateix i la determinació de no perdre mai més una votació en una assemblea de compromissaris. Ho va decidir després de la doble sessió de l’assemblea de l’octubre del 2021 després de veure’s obligat a fer una pirueta a la primera convocatòria i, sobre l’Espai Barça, a prometre un referèndum per ratificar l’autorització dels socis per subscriure un crèdit fins a un màxim de 1.500 milions. Però el que veritablement el va posar de mal humor va ser perdre per uns quants vots la seva proposta d’enterrar la Confederació Mundial de Penyes.
El seu absolut menyspreu i manca de respecte per les normes més elementals de la democràcia i la participació s’han reflectit en el fet que, des d’aquell dia, a més d’haver apostat pel format telemàtic, també s’ha passat pel folre aquells acords assemblearis que se li van tòrcer per haver deixat en mans dels socis la llibertat de decidir. Al cap de pocs dies, Laporta va fer fora les Penyes del club i va incomplir sistemàticament les obligacions recollides al conveni amb la Confederació de Penyes, a la qual ha reduït al no-res, pràcticament.
Com també és públic, el crèdit de 1.500 milions per a l’Espai Barça s’ha negociat barrejant caixes. És a dir, destinant part del préstec a l’asfíxia de la situació ordinària, deixant fora del projecte el Palau Blaugrana i la resta dels equipaments.
Ara, fonts oficialistes pròximes a la directiva apunten que la convocatòria de l’assemblea ordinària fixada per al 22 d’octubre serà novament en el format telemàtic. La decisió sona a una altra burla i menyspreu al soci, forçada per la necessitat imperiosa de Laporta de resoldre assumptes tan destacats i claus com l’aprovació d’uns comptes descoratjadors, amb gairebé 200 milions de pèrdues ordinàries i, malgrat el superàvit anunciat de 304 milions, el malbaratament dels 600 milions ingressats amb palanques que s’han destinat a maquillar el fracàs d’aquest desequilibri pressupostari i que no han evitat la presentació d’avals personals de la junta per tancar el mercat.
Laporta també necessita, encara que no sap del tot com plantejar-ho, que l’assemblea modifiqui l’aval d’aquest préstec signat amb Goldman Sachs i una vintena d’inversors per una quantitat de 1.500 milions, que només servirà, amb sort, per a la reforma de l’Spotify, les despeses financeres, la prima de Limak i la resolució de línies de crèdit pendent d’amortitzar precisament amb Goldman Sachs.
A menys de tres setmanes per a la celebració de l’assemblea ja es pot assegurar que totes les propostes de la junta directiva tiraran endavant amb el marge més o menys ampli que decideixi la junta. Això serà així gràcies al domini absolut d’aquest format telemàtic sobre el qual no existeix cap mena de fiscalització a l’hora de donar accés als seus membres i, sobretot, a l’hora de participar-hi, reduint les intervencions dels presumptes compromissaris a preguntes enviades amb antelació i a ocasionals interpel·lacions en directe descaradament pactades i preparades. Només parlarà, en definitiva, qui vulgui la junta de la mateixa manera que participaran aquells socis que també decideixi convidar Laporta, no havent-hi cap sistema real, efectiu ni garantit d’identificació.
Laporta s’escuda en el fet que, amb les xifres a la mà, les convocatòries telemàtiques han registrat una participació més gran, basant-se en el nombre de socis registrats a la sala virtual, dada que requereix un acte de fe per part de tot el barcelonisme i de la premsa si es té en compte que, en altres àmbits, les eleccions realitzades amb mecanismes digitals estan sent objecte d’impugnacions davant de les evidències d’errors de tota mena.
A les recents eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona es va adoptar una mesura de seguretat extrema, de manera que només es podia fer ús del vot telemàtic mitjançant un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica, reforçat amb l’enviament d’un codi per SMS en el moment d’emetre el vot. Va ser necessari recórrer a aquesta triple garantia davant les denúncies i reclamacions per irregularitats demostrades a les anteriors eleccions. La candidatura guanyadora de les eleccions de fa quatre anys va ser aquesta vegada la perdedora.
L’estratègia de Laporta passa, com sempre, per l’atropellament sistemàtic a la llei i als estatuts, ja que si persisteix en la intenció de fer una altra assemblea telemàtica corre el risc que la totalitat dels acords sigui impugnada per algun soci.
L’empara legal per al format telemàtic ja era discutible abans que el 4 de juliol passat el Consell de Ministres declararés, tres anys després del començament de la pandèmia de la covid-19, la fi de la crisi sanitària i de les mesures extraordinàries acordades per abordar aquesta situació d’emergència. La Generalitat va decretar la possibilitat de l’opció virtual per seguretat sanitària i per no interrompre el funcionament regular dels milers de clubs esportius afectats al seu moment per la prohibició de desplaçar-se i evitar el contacte social.
Més enllà d’aquesta conjuntura i d’aquesta justificació legalista, el cas és que Laporta havia convocat les dues assemblees, el juny i l’octubre del 2021, en format presencial quan les circumstàncies i les condicions dictades pels responsables de Salut encara presentaven limitacions en alguns aspectes. A partir de llavors, però, havent decaigut bastants d’aquestes restriccions, va ser quan va fer aquest gir virtual, impel·lit per la necessitat d’eliminar qualsevol mena d’obstrucció social al seu camí.
La via digital soluciona la incomoditat de celebrar assemblees més llargues i tedioses del normal, encara que sobretot aquesta insuportable -per a Laporta- llibertat dels socis d’opinar, preguntar, interpel·lar i votar. La discrepància i el debat ja no formen part de la vida comunitària blaugrana si encara existeix alguna resta.
Finalment, el soci no és aliè al fet que fa uns anys, a proposta de Víctor Font, es va sotmetre al criteri de l’assemblea l’adopció estatuària del vot telemàtic, que va ser majoritàriament rebutjada. Que Laporta ho vulgui imposar, malgrat no estar aprovat i malgrat que ja no existeix l’empara legal per fer una assemblea telemàtica, forma part de la seva provada aversió a la cultura i tradició democràtica del Barça i reforça la seva ferma convicció, gens dissimulada, de suprimir la participació dels socis a la vida i la gestió del club. Un assaig més cap a la SA.
