Els Mossos d’Esquadra utilitzen programes d’accés remot als telèfons mòbils. Ho ha reconegut el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en la resposta per escrit que ha donat a una pregunta que li va formular el diputat de la CUP Xavier Pellicer. Elena reconeix, en la resposta publicada pel Butlletí Oficial del Parlament del passat 6 de setembre, que “en el mercat hi ha diverses tipologies de programes amb capacitat d’extreure i analitzar dades de dispositius electrònics i altres sistemes d’investigació de fets delictius. En cas de ser necessària la utilització de sistemes existents, esdevé imprescindible utilitzar els mecanismes de contractació establerts en la normativa específica d’aplicació al sector públic com, per exemple, l’adquisició de les plataformes d’anàlisi Voyager Analytics i Voyager Check, disponibles a la plataforma de serveis de contractació pública”.
La CUP es va quedar frustrada amb la manca d’informació sobre les actuacions d’espionatge dels mossos que havia reclamat a la Comissió d’Estudi del Model Policial que va tancar els seus treballs parlamentaris el passat desembre. Els anticapitalistes, que van considerar que hi havia evidències d’“espionatge polític” per part dels mossos, volien aclarir si utilitzaven programes de malaware com Pegasus i quin ús es feia de les plataformes Voyager, que fan treballs de “pentinatge” de dades a les xarxes socials.
Voyager Labs és una empresa creada el 2012 que “aplica la seva tecnologia d’intel·ligència artificial (IA) a problemes de seguretat pública i avaluacions de riscos del món real”, segons explica al seu web. Té oficines a Israel, Nova York, Washington, Singapur i el Regne Unit. Voyager Analytics es defineix com “una plataforma d’anàlisi basada en IA, dissenyada per analitzar quantitats massives de dades web obertes, profundes i fosques no estructurades, així com dades internes, per tal de revelar informació útil” que “permet als investigadors descobrir el parador social i les connexions ocultes entre entitats i centrar-se en les pistes més rellevants i les peces d’informació crítiques d’un oceà de dades no estructurades”.
Elena justifica el recurs a aquestes plataformes argumentant que, en el marc de les seves funcions, la Policia de la Generalitat “ha de disposar dels mitjans tècnics i dels recursos necessaris per dur a terme les funcions assignades per llei, amb respecte absolut a la legalitat i sempre sota la tutela de les autoritats judicials”. Afirma que “l’ús de qualsevol mitjà d’investigació sempre és amb ple respecte als drets fonamentals i les llibertats ciutadanes, a la normativa sobre protecció de dades personals en la prevenció i investigació de delictes i a la normativa processal penal”.
El conseller considera que la Comissió d’Estudi del Model Policial va constatar que la Comissaria General d’Informació “és una peça clau en l’exercici de la funció policial, principalment en l’àmbit de la prevenció i anticipació davant activitats il·lícites de caràcter violent i altres formes delictives, i que desenvolupa les seves funcions dins dels paràmetres establerts per les Nacions Unides i la Unió Europea i d’acord amb els principis establerts en la legislació estatal i catalana”. Amb tot, assenyala que el control parlamentari dels mossos ha de respectar “les limitacions i la reserva establertes legalment en l’àmbit de la seguretat pública, atès que es tracta de qüestions que no poden ser objectes de difusió pública”.
La resposta d’Elena porta data del 21 de juliol però no s’ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament fins un mes i mig després. La CUP va demanar a la Comissió d’Estudi del Model Policial que es creés una comissió parlamentària que investigui si algunes de les actuacions de la Comissaria General d’Informació incorren en l’àmbit de l’espionatge polític. La Comissió no ho va aprovar i, de moment, els anticapitalistes no han aconseguit els suports necessaris perquè es creï aquesta comissió d’investigació. La que sí funciona, i Pellicer en forma part, és la que investiga el possible ús del progama Pegasus pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en el cas batejat com a CatalanGate de suposat espionatge dels telèfons de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya. I també es van posar d’acord ERC, Junts, la CUP i En Comú-Podem, el passat dia 22 per registrar al Parlament la creació d’una comissió sobre “la infiltració de policies espanyols als moviments polítics i socials als Països Catalans”.
