Mahsa Amini era una jove kurda iraniana que va ser detinguda el 13 de setembre de l’any passat a Teheran per la policia de la moral perquè portava el vel mal posat, segons les estrictes normes del país. Tres dies després moria en un hospital després d’haver estat colpejada a comissaria. Dissabte va ser l’aniversari d’aquest assassinat.
Ousmane Sonko és un líder opositor senegalès que es va presentar a les eleccions presidencials l’any 2019 com a candidat del partit Patriotes del Senegal. Volia concórrer també a les eleccions presidencials de l’any que ve però una condemna a dos anys de presó per una acusació de corrupció de menors ho ha impossibilitat. La seva detenció va ser seguida de manifestacions dels seus partidaris i xocs amb les forces de seguretat en els que van morir entre 16 i 30 persones, segons les diverses fonts.
Aquest dissabte, a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, van coincidir dues manifestacions vinculades a Mahsa Amini i Ousmane Sonko. A les sis de la tarda, centenars de persones es van concentrar davant l’ajuntament per denunciar l’assassinat d’Amini i demanar democràcia a l’Iran cridant el lema que ha recorregut el món “Dona, vida, llibertat”. A la mateixa hora, a l’altra costat de la plaça, davant el Palau de la Generalitat, un nombre una mica més nombrós de manifestants va reclamar l’alliberament de Sonko i que pugui optar a la presidència del Senegal.
Els crits i càntics d’una i altra concentració es barrejaven en una plaça per la qual transitaven nombrosos turistes. Xocava especialment que les dones iranianes anessin totes sense vel, llevat d’un parell d’excepcions, mentre que per davant de la seva concentració passessin turistes musulmanes velades o, fins i tot, amb només els ulls a la vista. En la concentració senegalesa abundaven els nens petits i els colors d’uns vestits on es barrejaven samarretes del Barça i del Reial Madrid.
Vaig recordar quan de molt jove vaig anar a Londres i vaig descobrir el racó de Hyde Park on tothom qui volia s’enfilava a una escala de mà i defensava la causa que fos. Per mi era un contrast brutal amb la repressió franquista que vivia al meu país.
La plaça Sant Jaume s’ha convertit en aquell Hyde Park. Tothom hi va a proclamar les seves reivindicacions. La pregunta que em faig és si aquestes concentracions són útils. Serveixen, segur, perquè les persones que viuen entre nosaltres puguin mostrar la seva indignació per les injustícies que pateixen. Serveixen, també, per posar en evidència que vivim d’esquenes a aquestes injustícies. Un bon dia ens despertem solidaris i organitzem una gran manifestació en solidaritat amb els refugiats i dient que “volem acollir”. Després ens n’oblidem i ens capfiquem en les nostres petites baralles i ambicions. La nostra solidaritat hauria d’anar més enllà de posar una escala en un parc o oferir una plaça perquè tothom qui vulgui reivindiqui allò que cregui just.
(P.D.: I algú hauria de vetllar perquè les concentracions de solidaritat a la plaça de Sant Jaume no coincideixin a la mateixa hora)
