Una vegada hi havia… Barcelona. L’enderrocament de les velles muralles medievals que encotillaven la ciutat, a mitjan segle XIX, va obrir la possibilitat d’imaginar i d’edificar una nova urbs. Aquesta tasca va ser encomanada a l’enginyer francmaçó Ildefons Cerdà, que va dissenyar la “Reforma i Eixample de Barcelona”.
Per fer aquest projecte, Ildefons Cerdà va realitzar, prèviament, aprofundits estudis econòmics i socials. El seu objectiu era que la nova ciutat fos la llar de les classes treballadores, oferint uns habitatges espaiosos, ben il·luminats i envoltats de jardins, per tal de poder desenvolupar una vida sana i confortable.
També es va avançar al futur i, per això, va dibuixar uns carrers amples i racionalment ordenats, per poder facilitar la mobilitat de les persones i de les mercaderies. Quan Ildefons Cerdà va planificar l’Eixample pensem que encara no s’havien inventat els automòbils, però la seva genialitat visionària va fer s’hi adaptessin fàcilment.
Com bé sabem, el projecte d’aquest savi enginyer va ser prostituït i massacrat des del començament i fins avui per àvids especuladors, amb la complicitat de molts governants municipals. Les illes, que havien de tenir només dos immobles, van ser edificades pels quatre costats. El seu interior enjardinat va ser ocupat per tallers i magatzems. Les façanes, que tenien una alçada uniforme de 16 metres, van ser desfigurades i elevades amb àtics i sobreàtics, la majoria il·legals. L’skyline, totalment uniforme, va ser destrossat amb la construcció d’enormes torres, com la del Banc Sabadell.
Aprofitant la commoció general provocada per la pandèmia de la covid-19, l’anterior consistori municipal, presidit per Ada Colau, també va perpetrar una agressió contra l’Eixample, amb l’aplicació de l’anomenat “urbanisme tàctic” i la implantació dels “eixos verds”. L’objectiu de tot plegat, es va dir des de l’Ajuntament, era foragitar els cotxes de la trama urbana i, d’aquesta manera, fer una ciutat més respirable.
Però aquest projecte, liderat per l’aleshores responsable d’Urbanisme, Janet Sanz, i l’exarquitecte en cap, Xavier Matilla, ha estat un despropòsit. Més enllà de les suposades bones intencions, la realitat és que els comuns van consumar un altre atemptat contra el Pla Cerdà, com s’explica molt bé en el llibre “SOS Eixample”, editat el mes de maig passat per EL TRIANGLE.
Per motius electorals, la transformació del carrer Consell de Cent en un “eix verd” es va fer de pressa i corrents, sense un estudi aprofundit sobre el seu impacte en la mobilitat. Els cotxes que ara no hi poden passar no s’han volatilitzat: utilitzen rutes alternatives i qui en paguen les conseqüències són, principalment, els veïns del torturat carrer València, que s’ha convertit en un embús permanent. L’aire sanejat que, suposadament, hi ha al carrer Consell de Cent s’ha convertit en més irrespirable als carrers de l’entorn.
D’aquesta manera, Ada Colau, Janet Sanz, Xavier Matilla i Salvador Rueda, l’ideòleg dels “eixos verds”, s’han carregat un dels principis fonamentals del pla ideat per Ildefons Cerdà: l’igualitarisme. Per què es va decidir enjardinar el carrer Consell de Cent i no Casp o Rosselló?
Els grans beneficiaris d’aquesta obra, que ha costat 26 milions d’euros, són els propietaris dels immobles que hi ha al carrer Consell de Cent, que ara han vist revalorats exponencialment els seus pisos i locals. Qui podrà pagar els lloguers que es demanaran per instal·lar-se en aquest lloc privilegiat de la ciutat?
Els comuns –soi disant declarats enemics de l’especulació immobiliària i de la gentrificació- han convertit el carrer Consell de Cent en el paradigma d’aquestes xacres. Amb la seva política dels “eixos verds” han instaurat uns carrers de primera i uns altres de segona: una mesura classista i als antípodes dels valors esquerrans que diuen encarnar.
Ildefons Cerdà, des de la seva tomba al cementiri de Montjuïc, ha assistit, indignat, a totes les aberracions que, per culpa de la cobdícia especulativa i la corrupció municipal, ha patit el projecte de Nova Barcelona que va llegar a la ciutat. Però ara, són Ada Colau i Janet Sanz –les autores de l’última punyalada a l’Eixample- les que no dormen tranquil·les.
La magistrada del jutjat contenciós-administratiu n. 5 de Barcelona, Montserrat Raga, ha anul·lat la reconversió del carrer Consell de Cent, ja que considera que la tramitació del projecte s’hauria d’haver fet a través d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM). A més, constata que no s’han realitzat els pertinents estudis previs d’impacte econòmic i ambiental i que l’obra s’ha executat de manera irregular, trossejant-la en una vintena d’adjudicacions parcials.
La sentència és contundent: exigeix que l’Ajuntament desmantelli aquest “eix verd”, cosa que l’alcalde Jaume Collboni ja ha dit que no farà. La batalla legal serà llarga i, segurament, serà el Tribunal Suprem qui, d’aquí a uns anys, digui l’última paraula. Però, de moment, la magistrada Montserrat Raga ha posat en evidència la frivolitat, la prepotència i l’autoritarisme d’Ada Colau i Janet Sanz.
Per la seva banda, la magistrada del jutjat n. 26 de Barcelona ha admès a tràmit l’ampliació de la querella criminal formulada per Josep Antoni Acebillo, exarquitecte en cap de Barcelona, contra Ada Colau i Janet Sanz per les obres del carrer Consell de Cent. Ara, s’investigarà si, a més, es va produir frau en la utilització de les subvencions europees amb les quals es va finançar aquest projecte, que el demandant considera que és il·legal. Si la querella acaba prosperant, Ada Colau i Janet Sanz ho poden acabar pagant molt car i el seu patrimoni personal està en risc.
Ildefons Cerdà ha tingut, històricament, molts enemics que han intentat carregar-se l’Eixample. La ciutat encara li deu el reconeixement i l’homenatge que mereix. El seu nom continua associat a la inhòspita plaça que hi ha al final de la Ronda del Mig. Però la venjança maçònica s’ha posat en marxa.
