Indicis del col·lapse de la nostra civilització

Jared Diamond, en el seu èxit de vendes del 2005 Colapso: Por qué una sociedades perduran y otras desaparecen, analitza civilitzacions passades que van enfrontar-se a severs xocs climàtics, ja fos adaptant-se i sobrevivint o no adaptant-se i desintegrant-se. Els tres exemples de col·lapse son la cultura Pueblo de Chaco Canyon, No Mexico (EUA), l’antiga civilització maia de Mesoamèrica i els colons vikings de Groenlàndia. Aquestes societats, van implosionar quan les seves elits governants no van poder adoptar nous mecanismes de supervivència per fer front a condicions climàtiques que els afectaven. Al final, es van esfondrar completament i els seus habitants van morir de fam, es van matar els uns als altres o van emigrar a un altre lloc, deixant nomes ruïnes.

Susana Alonso

La pregunta que molts ens fem avui és: ¿Els nostres dirigents ho faran millor que els governants del Chaco Canyon, els maies o la Groenlàndia vikinga? Aquesta pregunta suscita debats cada cop mes ardents i emocionals. Hi ha molta gent que creu que en cas de que es doni aquest temut col·lapse, serà d’aquí a molts anys i que abans alguna solució tecnològica es trobarà. Fins a on jo se no hi ha cap indici de que aquesta solució tecnocientíficament fonamentada es vegi venir.

Encara que no tenim registres escrits contemporanis que ens diguin com van reaccionar aquelles elits governants, les proves arqueològiques suggereixen que van persistir en les seves maneres tradicionals fins que la desfeta va ser inevitable. Moltes veus de diferents sectors, ja consideren que la nostra civilització contemporània s’està arriscant al col·lapse si no es prenen les mesures adequades per frenar l’escalfament global i el deteriorament de la biosfera.

Segons un informe de 2022 elaborat per l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), el consum mundial de petroli, si es mantenen les polítiques governamentals actuals, passarà dels 94 milions de barrils diaris el 2021 a uns 102 milions de barrils estimats el 2030 i després es mantindrà en aquest nivell o a prop fins al 2050. El consum de carbó, tot i que s’espera que disminueixi després del 2030, segueix augmentant en algunes zones del món. Es preveu que la demanda de gas natural també augmentarà.

El mateix informe de l’AIE de 2022 indica que les emissions de diòxid de carboni passaran dels 19.500 milions de tones mètriques el 2020 a uns 21.600 milions de tones el 2030 i es mantindran aproximadament en aquest nivell fins al 2050. El metà, un altre dels principals components dels gasos amb efecte hivernacle, continuarà augmentant, gràcies a l’augment del consum de gas natural. No es estrany que els experts en clima prediguin que les temperatures mitjanes mundials aviat superaran els 1,5 graus centígrads per damunt del nivell preindustrial. Aquesta xifra es el màxim nivell que els experts creuen que el planeta pot absorbir sense experimentar conseqüències irreversibles i catastròfiques, inclosa la mort de l’Amazones i el desglaç de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida (amb un augment del nivell del mar d’un metre o més).

El juliol del 2023 ja s’ha declarat el mes més calorós mai registrat i també és probable que tot l’any sigui el més calorós de la història. Per a mi, hi ha esdeveniments recents que son veritablement inquietants. Un son els incendis al Canadà: aquest agost, van haver mes de 1.000 incendis forestals sens precedents, atribuïts bàsicament als efectes del canvi climàtic. Han destruït centenars de cases i altres estructures, alhora que han enviat fum carregat de partícules a les ciutats canadenques i americanes. Tots sabem dels brutals incendis a Espanya, Grècia, Suècia i d’altres llocs d’Europa.

La megasequera de l’oest americà ha anat acompanyada d’un altre indicador de canvi ambiental constant: la disminució constant del volum del riu Colorado, la font d’aigua més important de la regió. La conca del riu Colorado subministra aigua potable a més de 40 milions de persones als Estats Units i, segons economistes de la Universitat d’Arizona, és crucial per a 1,4 bilions de dòlars de l’economia nord-americana. Un altre fet son les inundacions a la Xina d’aquest estiu, conseqüència de pluges inusualment intenses, les mes importants en els darrers 140 anys.

Som molts els que pensem que els precursors del col·lapse de la nostra civilització ja són evidents. ¿Ens passarà el mateix que als habitants del Chaco, els maies i els vikings groenlandesos?

(Visited 137 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari