Sense relleu al camp, la producció pròpia està en risc. Com exposa en Ramon Rojo (foto), jove productor d’oli al Baix Camp, “portem producte de fora, perquè no tenim relleu. Ja és un fet que som un país dependent, quan Catalunya té una riquesa bestial. Som una potència en producció i en qualitat i no tenim res a envejar a ningú. Tenim producte a peu de mar fins al Pirineu, passant per Lleida”. Rojo afegeix que “no hem de deixar perdre una gran varietat de producte amb una qualitat increïble, perquè tinguem taronges sud-africanes o pomes dels Alps. La poma de Lleida o la de Girona els donen quaranta voltes”.
Amb l’oli passa el mateix, segons afirma aquest jove agricultor, que gestiona 30 hectàrees d’oliveres, cereals, avellaners i ametllers. “Els nostres molins són molt bons i fan un oli de gran qualitat. No hi ha acumulacions d’olives als molins, i el nostre sistema de producció és molt ràpid. Tenim una acidesa molt baixa, perquè collim les olives i el mateix dia estem fent oli”.
En declaracions a EL TRIANGLE, en Ramon transmet una gran passió pel camp a través d’una connexió especial amb les oliveres, i ara fa la feina “que sempre havia necessitat i estimat”. Anteriorment, havia estat conductor d’autobús a Barcelona durant deu anys, però ho va deixar tot i es va llançar a dedicar-se a la producció d’oli, com fan familiars seus a Extremadura i Andalusia.
Sense terreny familiar a Catalunya, el Banc de Terres del Baix Camp li va permetre arrendar terrenys per produir inicialment a Arbolí. Segons manifesta, el Banc va ser clau per poder tirar endavant, i denuncia que no està operatiu, quan és una gran eina “per afavorir les incorporacions i promoure el relleu a la pagesia. Hi ha gent amb projectes molt bonics buscant finques, i gent que té finques i les té abandonades. Aquesta connexió és fonamental perquè hi hagi continuïtat a la pagesia”, afirma. Fomentant el treball en xarxa, en Ramon està impulsant una associació de productors agroecològics “per poder fer producte conjunt, ús conjunt de maquinària, preu o canals directes”. Ja són uns cinquanta interessats i estarà operativa aquest any.
A la Conca de Barberà, la Mireia Masalias també lluita per la seva explotació semiextensiva de vinya, cabres i ovelles. Amb 30 anys i mare soltera, segueix la tradició familiar de la vinya que ja impulsava el seu pare. Amb 25 anys, però, va voler ampliar els seus coneixements i va estudiar a l’Escola de Pastors i Pastores del Pirineu, fet que li va permetre diversificar l’explotació familiar de Solivella amb la incorporació de la ramaderia.
Gràcies a gent del poble, la jove pastora ha pogut ampliar terreny, i explica que “em va ser fàcil poder negociar terres que no portava ningú i poder arrendar-les a baix cost o cost zero, perquè em coneixien i tinc arrels al territori”. Tot i que són moments complicats pel cost de l’alimentació del bestiar i la sequera, ha invertit en un nou ramat i està esperant “la següent època de parts, en què hi haurà uns cent cabrits. Amb els diners, intentarem ampliar i fer una formatgeria al poble, per vendre així un producte més amb l’elaboració làctia”.
Mentre la Mireia treballa per una diversificació més gran, la Teresa Montanuy està en un procés de reducció. Gestiona, juntament amb el seu pare, un ramat de 2.000 ovelles a Estorm, al Pallars Jussà, i la seva aposta és la qualitat ecològica. “Estic fent petits canvis per optimitzar al màxim l’explotació i fer-ho el millor possible amb els recursos que tenim. El camp és una feina molt sacrificada, i ara mateix tenim problemes de trobar personal. No vull fer créixer l’explotació i, per tant, ens farem petits, i com que treballem amb carn de corder, que no està de moda, volem oferir qualitat abans que quantitat”.
Amb només 22 anys, la Teresa ho té clar: “Fer que el puguis fer tu, arribar fins al final del procés, vendre qualitat abans que quantitat, i oferir un estàndard alt”. La Teresa es va acollir al programa d’ajudes a la instal·lació de joves agricultors i compagina la feina al camp amb els estudis de veterinària a Lleida. Amb la voluntat de treballar per a la comunitat agrària, també és la cap de la sectorial de ramaderia ecològica de l’associació agrària de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).
Els entrevistats són uns grans defensors del camp, però admeten que és complicat si no hi tens cap vincle. De vegades, es té una imatge bucòlica de la pagesia, i a la pagesia nouvinguda els recomanen fer una primera aproximació abans de llançar-se amb un projecte agroalimentari.
En Ramon Rojo els proposa “que estiguin amb nosaltres tres mesos veient el que hi ha. Cadascú ha de veure què vol produir, com ho vol fer i com vol vendre-ho. Es necessiten diners, contactes, maquinària i molts coneixements. Hi ha terres de sobra a Catalunya per muntar-hi projectes, i el que falta és connectar pagesos que marxen amb pagesos que volen començar”.
La Teresa Montanuy també admet que “és molt complicat i molt car si vens sense vincle familiar, perquè s’ha de fer una inversió grandiosa, i ni amb les ajudes que aporten la UE, l’Estat espanyol o la Generalitat n’hi ha prou. Fins i tot si comences amb una cosa petita, et surt rendible, però no suficient per viure’n. I, per tant, necessitaràs una altra feina”.
La Mireia Masalias demana als joves interessats que estiguin convençuts de la feina, perquè hi ha gent que només hi veu la part romàntica. “Jo no soc la Heidi que va a passejar amb les cabres. Jo estic asseguda en una roca quatre hores quieta, nevi, plogui o faci 40 graus. És cert que tens la satisfacció que tu manes, però també tens molta responsabilitat”.
“El relleu ens vindrà de fora, no de dins”
El secretari d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Oriol Anson, afirma a EL TRIANGLE que “el relleu generacional ens vindrà de fora, no ens vindrà de dins. Sempre diem que no podem obligar a algú que ha nascut a pagès a quedar-s’hi i fer el relleu. Els de pagès tenen tot el dret a entrar en altres sectors. Hem de facilitar que els que venen de fora puguin incorporar-s’hi i engegar un projecte”.
Entre els reptes per assolir la incorporació de la pagesia nouvinguda, d’acord amb l’Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya, Oriol Anson cita “l’accés a la terra i l’accés al crèdit i al finançament”.Aviat es publicarà el Reglament del Registre de Terres, d’acord amb la Llei d’espais agraris.
Segons Anson, “facilitarà la disponibilitat de terres a joves que s’acaben d’incorporar amb terres abandonades o d’algú que vol deixar l’activitat agrària”. Està previst publicar una convocatòria anual per posar en contacte el propietari i el llogater per facilitar l’accés a terres i evitar-ne l’abandonament. També es preveu millorar l’acompanyament i fer més fàcil la tramitació administrativa.
