Les matineres interlocutòries del jutge del cas Negreira, basades en els informes de la Guàrdia Civil, comencen a ser homologables a les quals els Mossos d’Esquadra s’entesten a fabricar sobre el Barçagate. Tenen en comú que provoquen una fumera tan espessa que costa massa veure on és l’incendi, si és que n’hi ha.
Es diferencien, en canvi, en el fet que la instrucció del complex delicte dels pagaments a un exàrbitre, malgrat la seva complexitat i amplitud del període investigat, avança a una velocitat de vertigen des que esclatés al final de l’hivern passat i se centra de debò en la qüestió principal de la querella per suposats delictes de corrupció esportiva i administració deslleial, contra el Barça i contra dos expresidents i diversos exexecutius, a més d’haver imputat tot el clan Negreira.
La policia catalana, malgrat disposar de tot el material confiscat des de la primera setmana de març del 2021, és a dir fa dos anys i mig, no ha estat capaç d’elaborar l’informe sobre la causa oberta contra Bartomeu, i dos dels seus executius, per l’ús de fons del club per intoxicar a les xarxes socials amb comptes manipulats des de l’aparell de comunicació de l’època. De fet, és per culpa de la lentitud, el desordre i els desvaris de la investigació policial, amonestada per la jutgessa per buscar altres delictes inexistents i estar furgant en el material requisat sense centrar-se en el seu veritable objectiu, que la instrucció ha hagut de prorrogar-se sense cap motiu quan ja fa més de dos anys que no es fan diligències.
Les novetats del cas Negreira es presten a interpretacions o, si més no, des de Barcelona es fa una lectura benigna i fins i tot positiva perquè a les actuacions acabades de sortir del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona es descarten haver trobat indicis de compra de partits. Una altra cosa és que la línia de recerca s’hagi centrat en el fons de la trama, en l’anàlisi d’una estructura de comandament on el número dos de l’estament arbitral rebia gairebé mig milió al mes mentre decidia, amb un poder absolut, quins àrbitres estaven a dalt i quins a baix al rànquing nacional. El jutge, a la vista dels informes fins avui, deixa oberta la possibilitat d’incloure el delicte de suborn, animant la Guàrdia Civil a seguir per aquest camí.
De moment, la policia judicial ha establert que amb Negreira l’arbitratge a Espanya no va ser “imparcial” i que sota la direcció de Victoriano Sánchez Arminio i de la seva mà dreta, José María Enríquez Negreira, al capdavant del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), el funcionament de col·legi va ser “irregular”.
Tot i que no s’han pogut rastrejar els diners, ja que Negreira va anar retirant quantitats inferiors als 3.000 euros durant tots aquests anys, sense registrar per la seva banda un augment de patrimoni, afirma, en canvi, que “els seus serveis no estan emparats per suport documental més enllà de les factures que lliuraven les seves empreses instrumentals”. Els investigadors descarten definitivament l’existència de qualsevol mena de tasca d’assessoria real i subratllen la “improcedència de la despesa”, per la qual cosa va haver de pagar una important sanció tributària, i també que des del Barça “no s’ha aportat la identitat dels professionals que haurien desenvolupat els serveis” ni tampoc “còpia de vídeos, documents o informes en què es concretin els treballs d’assessorament específic”. Els pagaments es van caracteritzar per “la confusió de conceptes, serveis prestats i persones que els van executar.” En concret considera “cridaner” que durant la primera presidència de Joan Laporta, el 2006, no concordin les dades facturades tant pel Barça com per la xarxa d’empreses instrumentals de José María Enríquez Negreira i el seu fill, que respon, segons ell, a una nova maniobra d’ocultació per part dels implicats. La Guàrdia Civil, malgrat l’ús d’altres societats nominals del fill, atribueix tots els cobraments al seu pare i focalitza en ell tota la responsabilitat pel fet que era la persona que mantenia un contacte directe amb els successius presidents del club català i qui acordava amb ells les quantitats a percebre i les funcions que havia de realitzar.
Com a resultat, les conclusions de l’informe reconeixen que es tractaria del primer cas al futbol espanyol d’un estat de “corrupció sistemàtica” i de perjudici contra la resta dels clubs. Els fets “podrien comportar una pèrdua de credibilitat en la netedat i honorabilitat de l’esport rei a Espanya que, més enllà del retret penal, podria provocar conseqüències esportives i extraesportives en l’àmbit nacional o internacional”. La instrucció afirma que Negreira hauria afavorit “àrbitres afins” amb partits rellevants i internacionalitats i ratifica la condició d'”ofesos” del Reial Madrid i el de la resta clubs que van competir amb el Barça al llarg dels anys sota sospita.
El Barça s’hauria de preocupar pel gir que està prenent la investigació, que apunta a aquest intent de demostrar l’existència d’una trama mitjançant la qual, a través de les atribucions d’Enríquez Negreira, podria haver condicionat les conductes arbitrals. Una figura jurídica, la de la temptativa d’influir en els arbitratges que sí que està tipificada com a delicte.
Si des del club esperen que el magistrat faci decaure la causa per manca de proves convincents de compra de partits estan molt equivocats. La investigació judicial se centra a demostrar que Negreira tenia el poder d’afavorir l’ascens i el descens d’àrbitres i compta amb el testimoni del mateix excol·legiat que cobrava del Barça, durant gairebé dues dècades, per ‘equilibrar’ el pes d’un altre club, el Reial Madrid, a l’arbitratge. Potser no és fàcil, però tampoc impossible a la vista de l’afany de la Fiscalia, el zel de la Guàrdia Civil i el desequilibri històric a favor dels interessos blancs al món del futbol.
