L’actitud de Luis Rubiales, president de la Real Federació Espanyola de Futbol, evidencia que avui dia encara ens queda molt per caminar com a societat.
Luis Rubiales, suspès durant 90 dies com a president de la Federació per la FIFA, ha decidit no dimitir del seu càrrec. Una “decisió” en contra no només del que hauria de fer per respecte i ética, sinó també a contracorrent, ja que fins i tot partits polítics com PSOE, Sumar i PP han demanat públicament la seva dimissió. Arran les actituds immadures de Rubiales, una part de l’equip tècnic de la selecció femenina de futbol ha dimitit en senyal de protesta. A més, jugadores de la selecció com Aitana Bonmatí, Alexia Putellas, Cata Coll, Athenea del Castillo, Irene Paredes, Alba Redondo, Ona Batlle o Mariona Caldentey han mostrat públicament el seu suport a Hermoso juntament amb altres futbolistes i esportistes com l’atleta Ana Peleteiro o la baloncestista Marta Xargay. Alhora, moltes han manifestat la seva frustració perquè, després d’anys de lluita dins l’esport femení, la victòria d’un campionat mundial es vegi tapada per masclisme.
Després de tergiversar els fets, al.legant que el petó a Jenni Hermoso va ser consentit i canviant la versió inicial que aquell gest -ara reduït a “piquito”- va ser “fruit de l’emoció del moment perquè s’entenien molt bé”, Rubiales encara no veu què és el que ha fet malament. I després d’una setmana del petó i la falta de respecte a la llotja amb els seus gestos, de les “disculpes públiques” en les que no mostrava ni un bri de penediment, el comunicat que van obligar a escriure a Hermoso expressant un fals consentiment, la no-dimissió de Luis Rubiales amb lliçons de feminisme incloses i el nou comunicat de la jugadora, crec que hi ha moltes coses a lamentar.
En els últims dies hem pogut veure portades ridícules i tertúlies que ho han estat encara més que exposaven i culpabilitzaven Hermoso després d’haver estat ella l’agredida i incomodada. La jugadora, que hauria d’haver estat assaborint un dels moments més dolços de la seva carrera, ha hagut d’estar sotmesa durant tots aquests dies a un munt d’opinions gratuïtes i plenes de rebuig al respecte entre iguals en les que se l’acusava d’exagerada i de “deixar caure” una figura que hauria de saber -com a mínim- comportar-se públicament segons el protocol.
El que malauradament encara no entén Rubiales és que ell és una figura de representació davant el món i que ell és qui té la paella pel mànec en quant a autoritat en la carrera d’Hermoso. Tot i això, la seva defensa continua emparada rere el consentiment amb la que és una subordinada.
Amb la denúncia a Rubiales, Jenni Hermoso ha plantat cara a un sistema patriarcal i masclista on encara molts homes aprofiten per exercir el seu poder i privilegi amb les dones. Tot i això, després de les múltiples reaccions -i els aplaudiments davant la no-dimissió- a mi com a dona em queden un seguit de missatges poc esperançadors.
Primer de tot se’m reafirma la trista creença que les agressions a les dones segueixen i seguiran quedant impunes durant molt de temps. Si davant d’uns fets gravats i la versió d’una dona amb visibilitat i reconeixement públic hi ha aquesta falta de suport, com volen que les dones s’atreveixin a explicar allò que els succeeix?
Tampoc no sé si em va fer més por sentir el discurs de no-dimissió de Rubiales o els aplaudiments posteriors a aquest, el fet que es blanquegi el seu comportament amb el pretext de l’emoció del futbol, de que tenim “problemes més importants” o de que no cal “tacar un moment històric”. Rubiales ha actuat com un agressor de pati d’escola i aquells qui el secunden -entre d’ells periodistes esportius- com els nens que victoregen o miren l’assetjador des d’un raconet, com si això els fes menys còmplices.
No sé encara què esperen per fer fora un personatge d’aquest calibre, però amb aquesta impunitat per part de l’encara president de la Federació se’m desperta la curiositat de quant val la nostra paraula com a ciutadans i ciutadanes que condemnen un fet d’una figura que paguem tots en un país “democràtic”.
I un cop més les que surten perdent són elles que, davant la inoperància per defensar les dones del sistema, han signat, juntament amb altres 58 futbolistes més, un comunicat a través de FUTPRO en el qual afirmen que “totes les jugadores que firmen el present escrit no tornaran a una convocatòria de la selecció si continuen els actuals dirigents”, en mostra de recolzament a Hermoso.
Malauradament, fets com aquest demostren que a les dones encara ens queda un llarg camí de lluita per recórrer i que de Rubiales n’hi ha molts a tot arreu i, a més, tenen exemples d’actes irrespectuosos en figures de poder que queden en total impunitat.
