El president de l’associació que reclama un exèrcit català assegura que el servei militar ha de ser obligatori si Catalunya surt de l’OTAN

El president de l’associació Societat d’Estudis Militars (SEM) que promou la creació d’un exèrcit català, Pol Molas, considera que Catalunya hauria de tenir un servei militar propi si quedés fora de l’OTAN en proclamar la seva independència. “En cas que ens quedéssim fora de l’OTAN, per decisió pròpia o perquè no ens admetessin, s’hauria de desenvolupar tant sí com no un model de defensa ben ampli i això passaria per la conscripció obligatòria així com un pressupost de defensa notable, perquè ens hauríem d’assegurar que ningú ens podria exercir una coerció armada. Tot ens ho hauríem de proveir nosaltres”, explica Molas en una entrevista publicada el 6 de febrer a la revista En Marxa! Aquesta revista, que s’hostatja a enmarxa.cat va néixer fa nou mesos perquè “en el moment actual de crisi social i nacional és fonamental treballar per al rearmament ideològic, estratègic i organitzatiu del Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN)”.

Molas, que és convidat sovint a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1 per analitzar l’evolució de la guerra a Ucraïna tot i que no té cap formació acadèmica que avali el seu coneixement, no és partidari que l’exèrcit català que propugna quedi fora de l’OTAN. “Jo en aquest aspecte soc bastant pragmàtic i soc partidari de no generar-nos més adversaris dels que ja tenim. Si li diem a l’Aliança Atlàntica que li generarem un forat de seguretat al seu flanc sud potser no ho tindrem tan fàcil a l’hora de rebre reconeixements. Però el que opini jo és menys rellevant del que acordi la majoria independentista que tiri endavant la independència. Jo soc partidari de no generar-nos més adversaris dels que ja tenim”, afirma en l’entrevista a En Marxa! A més, considera que la formació dels soldats és relativament ràpida: “La formació bàsica d’un soldat d’infanteria són quatre mesos. Els bàsics: moure’s, comunicar-se i disparar; tot això està estandarditzat i en quatre mesos ho tens”.

El president de SEM creu que “fins ara el tema de la política de defensa estava monopolitzat (o directament anatematitzat) pel moviment pacifista” i que la inexistència d’un programa de defensa per part del govern de Carles Puigdemont que va proclamar la independència va fer que internacionalment no es considerés seriosament aquesta proclamació. “Si tu dius que no et faràs càrrec del teu territori i del teu espai marítim i aeri, ningú es jugarà els quartos per tu. Evidentment, ningú espera que ho tinguis preparat d’un dia per l’altre, però si no hi ha una declaració amb plans de contingència no es veu com a seriós i entenen que és un element de consum intern”, diu i acusa l’aleshores conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, pacifista convençut, de no voler parlar d’aquests temes.

Critica també el Parlament de Catalunya perquè “el 2016 ens vam disparar un tret al peu quan va aprovar una llei per no acollir empreses de defensa” i la CUP, per oposar-se a la creació d’un exèrcit català. “Tot sigui dit, això no és un problema només de la CUP; el tema de la defensa encara no s’ha abordat a fons des de cap dels partits independentistes, i si els que ho han de fer no ho fan i a sobre subvencionen institucions per la pau que donen una visió esbiaixada del que és el pacifisme, el problema segueix estant on és”.

Una Catalunya independent necessitaria un exèrcit format per 20.500 soldats i hauria de comptar amb 80 tancs, dues fragates, quatre submarins i 70 avions de combat, entre ells 30 F16, segons les dades incloses en l’informe “La defensa d’una Catalunya independent” escrit pel coronel retirat irlandès Dorcha Lee i difós per la SEM. Aquest informe va ser presentat el passat 17 de maig a la Universitat Pompeu Fabra en un acte organitzat pel SEM, la FNEC i Nosaltres Sols, i presentat per Pol Molas.