La comissió d’investigació del cas conegut com a CatalanGate al Parlament de Catalunya ha comportat el desprestigi d’aquest tipus de comitès a la Cambra Catalana. No s’ha tractat d’una eina parlamentària per investigar a fons què hi havia de cert en el suposat espionatge als telèfons i dispositius digitals de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya denunciades pel col·lectiu canadenc Citizen Lab sinó de fer propaganda de la campanya independentista que ha acompanyat aquesta denúncia, des de que es va produir, el 18 d’abril de l’any passat.
El 10 de maig, menys de dos mesos després de la publicació del CatalanGate al web de Citizen Lab, la Mesa del Parlament va aprovar la creació d’una comissió d’investigació sota l’altisonant encàrrec d’analitzar “l’espionatge de representants polítics, activistes, periodistes i llurs familiars per part del Regne d’Espanya amb els programes Pegasus i Candiru”. El nom de la comissió ja deixava clar una de les seves conclusions: que l’espionatge no era suposat i que el responsable era el Regne d’Espanya. La van sol·licitar ERC, Junts, la CUP i els comuns, tot i que aquest darrer grup ha estat permanentment marginat dels acords i decisions adoptats pels tres grups independentistes.
Des de l’acord de la creació de la comissió fins la celebració de la seva primera sessió van passar quatre mesos i mig. La primera trobada va ser només per triar la presidenta de la comissió, càrrec que va recaure en Meritxell Serret. Un mes i mig després es va celebrar la segona sessió, convocada simplement per substituir Meritxell Serret, que havia estat nomenada consellera d’Acció Exterior, per Josep Maria Jové. La tercera sessió es va celebrar el 20 de gener. És a dir que des de l’aprovació de la creació de la comissió fins la seva primera sessió de treball van passar 8 mesos. Les dues sessions celebrades en aquest temps van durar un total de 24 minuts.
La primera sessió de compareixences va tenir lloc el 20 de gener i es va fer sense que s’hagués aprovat abans qui serien els que hi intervindrien. Es tractava de tres advocats per persones suposadament espiats: Gonzalo Boye, Andreu van den Eynde i Benet Salellas. Boye, a més, es va permetre el luxe d’advertir als diputats presents que tenia pressa i que no es quedaria fins el final de la sessió. Els diputats socialistes van abandonar la sala. Els de Ciutadans i el PP ja no hi eren perquè consideraven que la comissió era “un circ propagandístic”. Tenien raó. Cap comissió d’investigació del Parlament de Catalunya ha tingut fins ara un funcionament tan sectari i desinteressat en anar al fons de l’assumpte pel qual es va crear.
El corró independentista s’ha negat a que compareguin a la comissió els experts nacionals i internacionals que han posat en dubte el rigor de la investigació batejada com a CatalanGate per Citizen Lab. En els 15 mesos transcorreguts des de l’aprovació de la creació de la comissió no hi ha comparegut cap veu contrària als interessos dels seus promotors. I si un compareixent es mostrava incòmode davant alguna pregunta dels grups opositors, el president de la Comissió sortia en la seva defensa. Jové, per exemple, va prohibir que es preguntés a Elies Campo, l’independentista que va coordinar l’elaboració del CatalanGate, quina relació va tenir amb el Tsunami Democràtic. La trama russa del procés tampoc ha pogut ser analitzada a la comissió com a possible justificació del suposat espionatge.
Els que sí que ha desfilat pel Parlament han estat l’anterior Síndic Greuges, Rafael Ribó, Elies Campo, José Navarro, un pèrit informàtic que ha col·laborat amb Citizen Lab i els independentistes implicats en aquest afer, els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Xavier Antich i Dolors Feliu, i dos membres del col·lectiu Irídia i de la comissió de defensa dels drets de la persona del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
Si el Congrés dels Diputats crea una comissió d’investigació d’aquest cas, tal i com demanen els grups independentistes en la negociació per donar suport a Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, és evident que el seu funcionament haurà de ser més rigorós i adequat al la dinàmica d’una democràcia parlamentària. El passeig triomfal per les tesis independentistes que ha suposat el simulacre de comissió d’investigació del Parlament de Catalunya no es podrà repetir al Congrés dels Diputats.
